Gran angular

La societat de cost marginal zero i les perspectives de creixement mundaial

En la seva reunió del 4 de setem­bre i vista la rea­li­tat d'una eco­no­mia euro­pea en bai­xada de crei­xe­ment fins al 0,9%, acom­pa­nyada d'una inflació de només el 0,6%, el Con­sell del Banc Cen­tral Euro­peu pre­si­dit per Mario Draghi va rebai­xar el preu del diner del 0,15% al 0,05%. Va anun­ciar que el BCE començarà a com­prar “Asset backed secu­ri­ties” del sec­tor no finan­cer pri­vat a par­tir de l'octu­bre i l'aug­ment dels interes­sos nega­tius pels bancs que tin­guin dipòsits inac­tius al BCE del -0,1 al -0,2% reser­vant-se, de moment, la pos­si­bi­li­tat de tor­nar a com­prar mas­si­va­ment títols euro­peus.

Això vol dir que el BCE veu la situ­ació econòmica molt com­pli­cada després, sobre­tot, de veure que les eco­no­mies dels grans països de la zona euro estan en crisi i que les xifres d'altres grans eco­no­mies mun­di­als no fan pen­sar que la demanda externa hi ajudi gaire.

És en aquest con­text de crisi econòmica glo­bal en què estem estan­cats des del 2007 que Edi­ci­ons Paidós publica la tra­ducció del lli­bre de Jeremy Rifkin La Soci­e­dad de coste mar­gi­nal cero: el inter­net de las cosas, el pro­común cola­bo­ra­tivo y el eclipse del capi­ta­lismo, que ens invita a pen­sar que estem entrant en una soci­e­tat dife­rent en què el PIB mun­dial crei­xerà menys perquè els béns i ser­veis ten­di­ran a ser gai­rebé gratuïts. Per això, les mesu­res monetàries del BCE no són més que un pal·lia­tiu a la crisi que no ser­vei­xen per fer front als motius de fons d'aquesta, ja que lli­guen amb la gran trans­for­mació que expe­ri­menta el nos­tre sis­tema econòmic, tal com el des­criu Rifkin.

Segons l'autor nord-ame­ricà, que també ha asses­so­rat la Comissió Euro­pea, hem de veure que en la ter­cera revo­lució indus­trial en què estem ens endin­sem, en un sis­tema econòmic nou. Aquest no és ni el capi­ta­lisme tra­di­ci­o­nal ni el soci­a­lisme sinó un món en què es creen immen­ses xar­xes per inter­net per inter­can­viar béns i ser­veis (el que Rifkin qua­li­fica de pro­comú col·lec­tiu, en què els pro­duc­tors són al mateix temps con­su­mi­dors). Amb això, decreix l'interès per acu­mu­lar béns, es com­pra menys, s'estal­via més, cada cop es com­par­teix més i es des­mun­ten les pers­pec­ti­ves de venda de molts sec­tors: ¿es ven­dran tants cot­xes com ara si la gent s'adhe­reix a xar­xes d'ús man­co­mu­nat de cot­xes?

La soci­e­tat de Rifkin.

En la soci­e­tat que ens des­criu Rifkin, la recerca d'una més gran pro­duc­ti­vi­tat fa que es redu­ei­xin els cos­tos mar­gi­nals de pro­duir uni­tats addi­ci­o­nals d'un pro­ducte o ser­vei sense con­si­de­rar-ne els cos­tos fixos, la qual cosa ve faci­li­tada per: la millora dels cos­tos de trans­port i logística; el desen­vo­lu­pa­ment de les tècni­ques de fotocòpia en tres dimen­si­ons, que per­me­ten repro­duir pro­duc­tes per capes amb un gran estalvi de matèries pri­me­res com cartró, vidre, plàstic, ceràmica, tei­xits i acer ino­xi­da­ble; i pel desen­vo­lu­pa­ment, també, de la micro­pro­ducció de les ener­gies reno­va­bles solar i eòlica. En aquesta soci­e­tat, el pro­gra­mari serà lliure, es podran seguir cur­sos gratuïts per skype i altres sis­te­mes de recepció glo­bal, i les comu­ni­ca­ci­ons cada cop seran més bara­tes per l'ús gene­ra­lit­zat d'inter­net.

Con­ti­nuarà sent cada cop menys neces­sari el tre­ball, com ja va dir Rifkin en el seu lli­bre La fi del tre­ball del 1995, perquè si la pri­mera revo­lució indus­trial (la de intro­ducció del vapor) va posar fi al tre­ball d'esclaus i serfs i la segona (la de l'elec­tri­ci­tat) va reduir el tre­ball a l'agri­cul­tura i a l'arte­sa­nat, la ter­cera redu­eix dràsti­ca­ment el tre­ball assa­la­riat en indústria i ser­veis en funció de l'inter­canvi, i no per paga­ment.

El “pro­comú col·labo­ra­tiu” de Rifkin suposa el crei­xe­ment d'enti­tats no lucra­ti­ves de l'estil de cer­tes ONG, asso­ci­a­ci­ons de veïns, orga­nit­za­ci­ons de volun­ta­riat i d'altres que sem­pre es poden con­nec­tar a través d'inter­net i fer pos­si­ble “l'eco­no­mia del com­par­tir”.

En defi­ni­tiva, els mis­sat­ges del nou lli­bre de Rifkin por­ten l'eco­no­mia mun­dial a esce­na­ris que ten­sen enor­me­ment mol­tes pràcti­ques en què es basen les soci­e­tats de con­sum actu­als, i l'autor ens diu: “Amb aquest model redui­rem la pet­jada ecològica dels rics, trau­rem de la pobresa el 40% de la huma­ni­tat que hi ha i esta­bi­lit­za­rem i redui­rem la població perquè la nos­tra espècie vis­qui del rèdit de la bio­ca­pa­ci­tat de la Terra sense men­jar-se el seu capi­tal, com passa ara.

Pot­ser aquesta visió de Rifkin sobre les vir­tuts de l'eco­no­mia del com­par­tir és exces­si­va­ment opti­mista, però és veri­tat que suposa un ordre econòmic dife­rent del capi­ta­lisme actual per tor­nar-se a ade­quar a la bio­ca­pa­ci­tat del pla­neta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.