opinio

Recuperació? Prudència en descriure-la

Gravar l'economia financera fiscalment amb impostos com la taxa Tobin permetria ajudar en la recuperació econòmica de països i regions en vies de desenvolupament
És obvi que la crisi ha afectat les classes mitjanes: l'atur, la pèrdua de nivell salarial i, encara més greument, la pèrdua de poder adquisitiu en són l'evidència

Les autoritats econòmiques constaten que el PIB ja creix al 0,5% aquest any 2014. Els responsables polítics aprofiten aquesta dada per mostrar el suposat èxit de les seves decisions, amb la intenció d'aixecar els ànims i promoure un nou cicle ascendent. Per analitzar la realitat, després d'aquesta crisi econòmica ens atreviríem a dividir l'economia en tres categories: la financera, la productiva i la de les persones en risc social. Sense ser gaire estrictes en la classificació, estem convençuts que serà plenament raonable per al lector.

L'economia financera és la primera que sol rendibilitzar el canvi de cicle. Aquesta creix a partir d'inversions sobre les empreses i de moviments de divises, productes derivats... Amb la seva intervenció, encareix el cost de matèries primeres i d'alguns productes bàsics d'alimentació. Només l'any passat la borsa espanyola va pujar un 21,42% i el Nasdac, per prendre un referent internacional, un 38%. Malgrat els resultats negatius dels últims anys, l'any passat van ser força els actors financers que van tenir grans beneficis a la borsa sense fer cap aportació de valor a la societat. L'economia financera és la de les transaccions internacionals, massa sovint amb caràcter especulatiu, que superen en una proporció de 15 a 1 els moviments que responen a les transaccions per la venda de béns i de productes. L'economia financera és la que sovint s'escapa de tributar perquè localitza els seus moviments en paradisos fiscals. Gravar-la fiscalment amb impostos com la taxa Tobin permetria ajudar en la recuperació econòmica de països i regions en vies de desenvolupament, a més d'augmentar les rendes de famílies amb serioses dificultats econòmiques.

L'economia productiva agrupa les transaccions reals fruit de la venda de béns i de serveis. S'hi incorporen els salaris, que van baixar fins al punt de ser del 52% del PIB l'any 2012, segons la “Contabilidad Nacional” elaborada per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). Només des del 2010 han baixat 2,5 punts menys del PIB respecte a les rendes per propietats i les rendes mixtes. És obvi que la crisi ha afectat les classes mitjanes: l'atur, la pèrdua de nivell salarial i, encara més greument, la pèrdua de poder adquisitiu. Segons l'enquesta de condicions de vida de l'INE, el grup de població de renda mitjana (75-200% sobre la renda mitjana) ha baixat del 59% al 52% de la població. Amb tot, i a vegades amb l'ajuda familiar i reduint els nivells de despesa, aquest sector s'ha mantingut i té les expectatives de millorar les seves condicions econòmiques si l'economia es recupera.

I finalment, la categoria que hem volgut diferenciar de l'economia productiva: el sector de les persones en risc social. Ens referim a les persones amb una renda del 60% o inferior a la mitjana de la població. Ens referim a un 22,5% de la societat que augmentaria fins al 39% si parléssim dels que tenen una renda mitjana per sota del 75%. La relació entre la renda del 20% més ric respecte del 20% més pobre ha crescut un 30% des del 2007 fins al 2012. Són dades de l'informe Foessa 2014 de Càritas. Ens referim a 700.000 famílies espanyoles que no tenen cap ingrés salarial ni tampoc cap pensió. Ens referim a una gran part del 54% dels joves que estan desocupats. Parlem de famílies que havien començat a recuperar-se i que se'ls ha acabat el dret al Pirmi o han perdut de nou el treball que temporalment havien trobat.

Totes aquestes persones, les entitats socials que les atenen i els professionals de l'acció social no veuen la recuperació enlloc. Parlem de milions de persones, de centenars de milers d'unitats familiars que s'indignen quan veuen que ni existeixen per a qui gosa parlar de recuperació econòmica. Ignorar-los fent aquest tipus d'afirmacions implica ignorar la seva realitat. Doncs darrere de cada xifra de l'estadística hi ha un infant, una persona gran, adults als quals se'ls han agreujat les patologies físiques o mentals, persones en situació de dependència, rostres als quals els costa de trobar una il·lusió per continuar. És important ser curosos i no obviar-los en descriure uns paràmetres econòmics que suggereixen que la crisi ha deixat d'agreujar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.