No hi ha somnis impossibles

Pas­se­jant pel cen­tre de Bue­nos Aires, a Riva­da­via can­to­nada Aya­cucho, es pot lle­gir, des del car­rer, al sòcol d'una de les 500 cúpules de la ciu­tat: “No hi ha som­nis impos­si­bles.” En català, i en poques parau­les, s'explica que els cata­lans -i molts dels altres euro­peus, és clar- que mar­xa­ven a les Amèriques al segle XIX, i a les pri­me­res dècades del XX, no emi­gra­ven per tre­ba­llar en les matei­xes con­di­ci­ons i en empre­ses sem­blants a les que ja conei­xien a Europa. El seu objec­tiu era, clara­ment, can­viar. I can­viar per millo­rar. D'aquí, el fet que les ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als cata­la­nes a l'altra banda de l'Atlàntic seran, en molts casos, inno­va­do­res.

Ho podem veure res­se­guint la presència cata­lana en alguns sec­tors de les eco­no­mies ame­ri­ca­nes. Comen­cem pel sec­tor de la cons­trucció i dels mate­ri­als de la cons­trucció. Aquí, les apor­ta­ci­ons cata­la­nes són des­ta­ca­des: des de les rajo­les acústi­ques i les vol­tes de grans dimen­si­ons de l'empresa Guas­ta­vino Fire­proof Cons­truc­tion Co. (amb apli­ca­ci­ons, només a Man­hat­tan, a més de 100 edi­fi­cis, Cen­tral Sta­tion inclosa) fins als pre­fa­bri­cats de ciment Grau al cla­ve­gue­ram de San­ti­ago de Xile (veg. L'Econòmic, 3/3/2012), pas­sant per La Pri­mera Argen­tina, el forn mixt de calç hidràulica i ciment de Joan Bia­let Massé.

Seguim amb l'ali­men­tació. El pri­mer enginy sucrer d'Amèrica va ser, ¡al segle XVI!, una ini­ci­a­tiva del tar­ra­goní Miquel Balles­ter. Ori­gi­na­ris de Sit­ges, els Bat­lle (futurs pre­si­dents d'Uru­guai) eren fabri­cants de fari­nes de blat, a Mon­te­vi­deo, des del XVIII. Els Cibils (que cons­trui­rien i posa­rien en fun­ci­o­na­ment, a Mon­te­vi­deo, el pri­mer dic sec d'Amèrica del Sud) pro­dui­rien con­ser­ves de carn, i, en plena selva del Mato Grosso, extrac­tes de carn, a par­tir del viatge de 1879. Tot, dedi­cat a l'expor­tació. A Mèxic, els Ser­vitje-Sen­dra-Jorba, el 1945, van començar a pro­duir indus­tri­al­ment pa de mot­llo embo­li­cat en cel·lofana que van ano­me­nar Bimbo. Als Estats Units, Daniel Carasso va intro­duir, el 1946, el iogurt que el seu pare havia començat a fabri­car a casa seva, al Raval de Bar­ce­lona. El nom comer­cial va ser Danon. El mateix, sense la e, del de 1919.

Amèrica era un gran mer­cat dels vins i des­til·lats cata­lans. A par­tir d'un cert moment, els cata­lans van començar a plan­tar-hi vinyes i a pro­duir-ne allà mateix. El cas del rom és dife­rent, car el sit­getà Facund Bacardí (i, com ell, altres) va començar a fabri­car una beguda que, fins ales­ho­res, era, només, al món dels pira­tes.

A Amèrica, també hi ha hagut cata­lans al sec­tor de l'ener­gia. A la pro­ducció d'elec­tri­ci­tat, i a l'extracció i refi­natge de petroli. La Com­pa­nyia His­pano-Ame­ri­cana d'Elec­tri­ci­tat, la Chade, la gran empresa de pro­ducció i sub­mi­nis­tra­ment elèctric de Bue­nos Aires cre­ada a Berlín, va ésser, durant anys, a mans cata­la­nes. Fran­cesc Cambó seria el pre­si­dent del seu con­sell d'admi­nis­tració i Miquel Vidal i Guar­di­ola, el secre­tari. Els Yaci­mi­en­tos Petrolíferos Fis­ca­les, la YPF argen­tina, va ser la pri­mera empresa petro­li­era que era del sec­tor públic i que inte­grava totes les fases del cicle pro­duc­tiu del petroli. Cepsa, la Com­pa­nyia Espa­nyola de Petroli SA, ini­ci­ada pels ger­mans Reca­sens i el Banc de Cata­lu­nya, a par­tir de 1929, va començar a extraure petroli a Mara­caibo (Veneçuela) (veg. L'Econòmic, 5/10/2013).

La His­pano-Suïssa, la gran empresa cata­lana d'automòbils de luxe i motors d'avió, va tenir dos peus a Amèrica. Als Estats Units, a New Brunswick, fabri­ca­ria motors d'avió jun­ta­ment amb Wright Mar­tin Air­craft. A Bue­nos Aires, Car­les Balles­ter va posar en marxa l'empresa His­pano-Argen­tina de Fabri­cació d'Automòbils SA, la Hafasa, amb l'objec­tiu –nou- de fabri­car turis­mes.