Entre el 1995 i el 2007 el pes de la població estrangera resident a l'Estat espanyol va augmentar des del 2% fins al 12%. Més del 20% d'aquests nous immigrants es van instal·lar a Catalunya. L'inici de la gran recessió va significar, però, un punt d'inflexió en les dinàmiques migratòries al nostre país. El flux d'entrades es va reduir de manera significativa i, de fet, segons l'Estadística de Variacions Residencials, el saldo exterior net de l'Estat espanyol va passar a ser negatiu durant el 2012 i 2013, una tendència semblant a l'experimentada a Catalunya, on l'any 2012 els fluxos nets de sortida cap a l'estranger van ser de 6.151 persones i l'any 2013 aquesta xifra havia augmentat fins a 20.749.

Aquest canvi de tendència s'explica, en bona mesura, per la migració de tornada als països d'origen o a un altre país europeu d'un percentatge important dels immigrants que van arribar durant el boom econòmic (molts d'ells nacionalitzats com a espanyols durant la seva estada al nostre país) però també d'una nova onada migratòria de joves que busquen noves oportunitats en mercats de treball amb millors perspectives que l'espanyol. Aquest últim fenomen ha generat una situació d'alarma en la societat espanyola per la pèrdua que pot suposar l'emigració massiva de tota una generació de joves ben preparats.

Aquest problema, que és relativament nou al nostre país és, però, motiu de preocupació des de fa temps a altres països europeus com ara Irlanda el Regne Unit o Itàlia. El gràfic mostra l'evolució de la taxa d'emigració a Irlanda, el Regne Unit, Itàlia i Espanya entre el 1980 i el 2010 dels graduats universitaris amb més de 25 anys. Tal com es pot observar al gràfic, la incidència del fenomen és clarament superior a Irlanda o al Regne Unit on, fins i tot en els anys més recents, se situa al voltant del 20% amb relació a Itàlia, on d'acord amb les dades més recents no supera el 10% i a Espanya, on no supera el 2%. És interessant, però, constatar també la diferent evolució del fenomen a aquests països: mentre que a Espanya i al Regne Unit s'observa una alta estabilitat de la taxa d'emigració durant el període analitzat (amb una lleugera tendència a la baixa com a mínim fins al 2010), a Irlanda i a Itàlia les variacions són molt més importants i s'observa clarament un canvi de tendència entre el 2005 i el 2010.