Es produirà una fugida de talent?
Els estudis sobre migració dels graduats universitaris conclouen que les motivacions dels joves graduats per emigrar són diverses i combinen tant aspectes relacionats amb les dificultats per progressar en el mercat laboral d'origen com les oportunitats dels països d'acollida (‘push and pull factors'). Per exemple, el fet de compartir idioma amb un mercat laboral tan atractiu com els dels Estats Units explica en bona mesura les altes taxes d'emigració al Regne Unit i a Irlanda.
Entre el 1995 i el 2007 el pes de la població estrangera resident a l'Estat espanyol va augmentar des del 2% fins al 12%. Més del 20% d'aquests nous immigrants es van instal·lar a Catalunya. L'inici de la gran recessió va significar, però, un punt d'inflexió en les dinàmiques migratòries al nostre país. El flux d'entrades es va reduir de manera significativa i, de fet, segons l'Estadística de Variacions Residencials, el saldo exterior net de l'Estat espanyol va passar a ser negatiu durant el 2012 i 2013, una tendència semblant a l'experimentada a Catalunya, on l'any 2012 els fluxos nets de sortida cap a l'estranger van ser de 6.151 persones i l'any 2013 aquesta xifra havia augmentat fins a 20.749.
Aquest canvi de tendència s'explica, en bona mesura, per la migració de tornada als països d'origen o a un altre país europeu d'un percentatge important dels immigrants que van arribar durant el boom econòmic (molts d'ells nacionalitzats com a espanyols durant la seva estada al nostre país) però també d'una nova onada migratòria de joves que busquen noves oportunitats en mercats de treball amb millors perspectives que l'espanyol. Aquest últim fenomen ha generat una situació d'alarma en la societat espanyola per la pèrdua que pot suposar l'emigració massiva de tota una generació de joves ben preparats.
Aquest problema, que és relativament nou al nostre país és, però, motiu de preocupació des de fa temps a altres països europeus com ara Irlanda el Regne Unit o Itàlia. El gràfic mostra l'evolució de la taxa d'emigració a Irlanda, el Regne Unit, Itàlia i Espanya entre el 1980 i el 2010 dels graduats universitaris amb més de 25 anys. Tal com es pot observar al gràfic, la incidència del fenomen és clarament superior a Irlanda o al Regne Unit on, fins i tot en els anys més recents, se situa al voltant del 20% amb relació a Itàlia, on d'acord amb les dades més recents no supera el 10% i a Espanya, on no supera el 2%. És interessant, però, constatar també la diferent evolució del fenomen a aquests països: mentre que a Espanya i al Regne Unit s'observa una alta estabilitat de la taxa d'emigració durant el període analitzat (amb una lleugera tendència a la baixa com a mínim fins al 2010), a Irlanda i a Itàlia les variacions són molt més importants i s'observa clarament un canvi de tendència entre el 2005 i el 2010.
Diferències especials.
Les dificultats per analitzar noves realitats
La principal limitació per analitzar la magnitud de la sortida de joves del nostre país és la qualitat de les estadístiques disponibles. La principal estadística sobre migracions a l'Estat espanyol, l'Estadística de Variaciones Residenciales (EVR), s'elabora a partir dels registres municipals i, si bé els immigrats que arriben a Espanya tenen incentius a inscriure's, els que emigren no tenen cap incentiu a tramitar la baixa en el padró. Ara bé, quan registren la seva inscripció en el consolat espanyol del país de destinació, s'inclouen al Padron de Españoles Residentes en el Extranjero (PERE), tot i que aquesta inscripció tampoc no té caràcter obligatori. És bastant probable, doncs, que les xifres reals siguin superiors a les recollides a aquestes estadístiques.