Gasolina cada vegada menys súper
En 7 anys la distribució de benzines i gasoils d'automoció ha caigut un 27,1%.Les benzineres d'hipermercat van a l'alça i les grans operadores han perdut un 9% del mercat
Les benzineres de Barcelona han estat pioneres a denunciar les de ‘low cost'
No volem posar llenya al foc,volem mateixes regles del joc per a les estacions de servei
L'energia que hi ha
en un litre de gasolina no troba substitut,
de moment
Una benzinera té uns 600.000 euros de costos d'inversió i una desassistida, la meitat
Els clàssics no moren mai però corren el perill d'esgrogueir-se. Parlar d'or negre per fer referència al petroli amenaça de convertir-se en una pràctica tan obsoleta i passada de moda com ho pugui ser sol·licitar canvi “per trucar des de la cabina”, fer cua pacientment al banc per posar al dia la llibreta d'estalvis o demanar el número de fax per enviar un document. És cert que fins i tot l'intrèpid Tintín va passar una de les seves aventures al País de l'or negre però, avui en dia, si Hergé volgués deixar clar que el seu reporter més cèlebre té una missió relacionada amb el petroli potser la titularia Tintín i el cas de l'or que perd lluentor.
El preu del barril de petroli s'ha desplomat en els darrers dies fins els 88 dòlars (69 euros), l'índex més baix des del desembre del 2010 i lluny dels 115 dòlars (90,5 euros) que cotitzava a començaments d'aquest estiu. La sostinguda caiguda de la demanda té bona part de culpa de l'encongiment dels preus i, com un efecte dominó, amb la desacceleració de les comandes de petroli també es precipita el negoci de la distribució de carburants. L'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP) calcula que en set anys la distribució de benzines i gasoils d'automoció ha caigut un 27,1%.
La crisi econòmica ha portat una davallada dels transports i dels recorreguts per carretera, tant en l'àmbit laboral (més atur i menys operacions de compra i venda formen una equació que dóna com a resultat una reducció dels quilometratges) com pel que respecta als trajectes d'oci. De retruc, les estacions de servei n'han sortit afectades i, segons s'apunta des del sector, fins a 1.100 benzineres en el global de l'estat han abaixat la persiana en els darrers cinc anys.
L'AOP està integrada per les sis grans operadores que, a més de distribució a l'engròs, fan activitats de refí (BP, Cepsa, Repsol, Galp, Shell i Saras). Fonts de l'associació no amaguen que la tempesta econòmica “ha fet donar un tomb al mercat”. Comprensible, diuen les mateixes fonts, perquè “en una situació de crisi la gent aposta pel més barat”.
Canvi de model.
I és que en cinc anys les grans operadores han perdut un 9% de mercat (de dominar el 70% de les vendes l'any 2008 a quedar-se amb un 61% l'any passat) i, paral·lelament, la quota de les benzineres d'hipermercat ha augmentat del 9,5% al 12%.
Queixa.
L'AESB és l'associació més veterana del sector a Catalunya i agrupa 340 estacions de servei (principalment de les demarcacions de Barcelona i Tarragona). Vicente Artigas n'és el secretari general i explica que el que motiva la reclamació davant el ministeri és la màniga ampla amb què l'administració de l'Estat ha delegat en els ajuntaments la regulació sobre instal·lació i obertura de benzineres. Explica que, al·legant una aposta per la competitivitat del sector, l'Estat obvia la seva facultat de control i que determinar si una benzinera s'adequa als requisits de seguretat o no es deixa a “l'escrupolositat de cada ajuntament” (i al que es pugui regular en les ordenances i en els plans d'urbanisme municipals).
Tres mesos després de la presentació de la instància no hi ha hagut cap resposta per part del ministeri i Vicente Artigas assegura que “no volem posar llenya al foc, el que volem són les mateixes regles del joc per a totes les estacions de servei”. Exposa que “una estació de servei històrica està sotmesa a una sèrie de controls, sobretot en temes de seguretat i d'accessibilitat pels usuaris”. Critica, en canvi, que les estacions desassistides de personal plantegen problemes davant de diverses situacions: “Quan un client té un impediment físic per servir-se carburant o quan, per error, s'omple el dipòsit amb benzina en lloc de gasoil. No hi ha cap operari que ajudi a resoldre la situació.” De la mateixa manera, també apunta que “ens preocupa molt la seguretat. Si un client surt del cotxe i es desmaia o té algun problema de salut, o si resulta que al costat hi ha un usuari que està posant benzina mentre fuma o parla per telèfon. En les estacions desassistides ningú no vigila aquests possibles incidents.”
Assegura que en les gasolineres convencionals sí es compleix amb una sèrie d'exigències, “per exemple tenir una proveta per si algú vol verificar que un litre és exactament un litre o, també, tenir personal format per si cal actuar en cas d'incendi. Tots saben usar un extintor especial de 50 quilos, que estem obligats a tenir, per actuar en casos d'urgència”.
L'AESB calcula que a tot Catalunya s'han tancat 75 estacions de servei convencionals en els darrers quatre anys (gairebé 19 cada any, de mitjana). Vicente Artigas matisa que “no sabem si les que han tancat eren gasolineres molt velles” i descarta vincular el tancament a la proliferació de punts de subministrament low cost. No obstant això, sí apunta que una estació convencional requereix “uns 600.000 d'inversió i, en canvi, una desassistida pot representar la meitat”.
Més sondejos per trobar petroli a Tarragona
Aquesta setmana el Ministeri de Medi Ambient ha aprovat la declaració d'impacte ambiental perquè Repsol pugui fer noves exploracions per trobar petroli a les costes de Tarragona. Les reserves al voltant de la plataforma Casablanca es creien limitades però Repsol hi ha recuperat interès gràcies que s'han perfeccionat les tècniques de sondeig per extreure hidrocarburs de roques que es donaven per inaccessibles.
Per la seva part, José Luis López de Silanes, president de CLH, va ser fa uns dies a la Jornada Gresol d'economia celebrada a Valls. Va dir que a l'Estat espanyol el consum de petroli “està a nivells de l'any 1998” i va indicar que “el 60% de tot el petroli consumit, el consumeix el transport”. Ho justifica en el fet que, a l'hora d'alimentar un motor, “el petroli és insubstituïble, de moment. L'energia que hi ha en un litre de gasolina no troba substitut”.