El preu del barril de petroli s'ha desplomat en els darrers dies fins als 88 dòlars (69 euros), l'índex més baix des del desembre del 2010 i lluny dels 115 dòlars (90,5 euros) que cotitzava a començaments d'aquest estiu. L'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP) calcula que en set anys la distribució de benzines i gasoils d'automoció ha caigut un 27,1%. La causa és ben clara: la baixa del consum. I per què? Doncs també és prou evident. La crisi ha provocat una davallada en els transports i també en el quilometratge de molts destins, tant en el món de l'empresa com i encara més en els viatges de cap de setmana dels ciutadans. Aquesta disminució de consum ha provocat una caiguda en el marge de beneficis de les empreses que regenten les benzineres. Les dificultats d'aquest sector s'han traduït en el tancament de més de mil gasolineres a l'Estat espanyol els anys de la crisi. Però el sector encara no està estabilitzat. Una de les conseqüències és la proliferació, cada cop més, de fórmules que fins ara no s'havien emprat. Concretament l'aflorament de benzineres lligades a hipermercats i també altres fórmules denominades de baix cost. Per això no és estrany que sovint ens trobem amb més sortidors Esclatoil, del Grup Bon Preu, o les benzineres de Bonàrea, del grup Guissona. També cal destacar Petromillares, empresa nascuda en un petit municipi de 150 habitants de l'Anoia. El seu èxit ha estat distribuir gasolina a altres benzineres de diverses comunitats autònomes. El panorama ha canviat. Ara la lluita està entre les empreses que utilitzen la fórmula descrita amb preus més baixos i les convencionals, que critiquen que en el preu també cal contemplar el servei que es dóna al client. Les gasolineres estan al final de la cadena. Cal recordar que abans de posar gasolina a un vehicle hi ha hagut molts intermediaris, potser massa,i les polítiques d'extraccions de cru no sempre són transparents. L'or negre potser ha perdut lluentor, però el preu per a l'usuari no para de créixer.