opinio

EDITORIAL

Les gasolineres de baix cost

El preu del barril de petroli s'ha desplomat en els darrers dies fins als 88 dòlars (69 euros), l'índex més baix des del desembre del 2010 i lluny dels 115 dòlars (90,5 euros) que cotitzava a començaments d'aquest estiu. L'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers (AOP) calcula que en set anys la distribució de benzines i gasoils d'automoció ha caigut un 27,1%. La causa és ben clara: la baixa del consum. I per què? Doncs també és prou evident. La crisi ha provocat una davallada en els transports i també en el quilometratge de molts destins, tant en el món de l'empresa com i encara més en els viatges de cap de setmana dels ciutadans. Aquesta disminució de consum ha provocat una caiguda en el marge de beneficis de les empreses que regenten les benzineres. Les dificultats d'aquest sector s'han traduït en el tancament de més de mil gasolineres a l'Estat espanyol els anys de la crisi. Però el sector encara no està estabilitzat. Una de les conseqüències és la proliferació, cada cop més, de fórmules que fins ara no s'havien emprat. Concretament l'aflorament de benzineres lligades a hipermercats i també altres fórmules denominades de baix cost. Per això no és estrany que sovint ens trobem amb més sortidors Esclatoil, del Grup Bon Preu, o les benzineres de Bonàrea, del grup Guissona. També cal destacar Petromillares, empresa nascuda en un petit municipi de 150 habitants de l'Anoia. El seu èxit ha estat distribuir gasolina a altres benzineres de diverses comunitats autònomes. El panorama ha canviat. Ara la lluita està entre les empreses que utilitzen la fórmula descrita amb preus més baixos i les convencionals, que critiquen que en el preu també cal contemplar el servei que es dóna al client. Les gasolineres estan al final de la cadena. Cal recordar que abans de posar gasolina a un vehicle hi ha hagut molts intermediaris, potser massa,i les polítiques d'extraccions de cru no sempre són transparents. L'or negre potser ha perdut lluentor, però el preu per a l'usuari no para de créixer.

L'estètica torna a demanar el bisturí

Els darrers dies estem assistint a una dinàmica d'evolució econòmica a Europa força perillosa. Els temors a un tercer rescat de Grècia, a més de la fràgil situació de països com França, Itàlia o la mateixa Alemanya, amb previsions de creixement molt minsos aboquen, de nou, en una incertesa en la crisi econòmica continental. Aquest ensopiment als països europeus comporta també conseqüències per a l'Estat espanyol, ja que més del 60% de les exportacions s'adrecen al vell continent. Però davant d'aquesta situació sobresurten alguns sectors que aixequen el vol. Un n'és el de la cirurgia plàstica. De fet, durant els anys de la crisi les intervencions de cirurgia estètica han caigut més d'un 30%. Però la bona notícia és que durant els mesos del 2014 s'està produint una certa reactivació, una recuperació dels clients tradicionals. És cert que la tendència és que s'estan fent menys liposuccions i augments de pit, intervencions que resulten més cares, però els petits retocs segueixen. Els pacients han substituït la cirurgia per tractaments no invasius més barats. Un altre element que ha augmentat darrerament és el creixement del turisme quirúrgic cap a Llatinoamèrica. Les intervencions són més econòmiques però hi ha menys seguretat en les operacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.