Apple i Facebook ofereixen sufragar a les seves treballadores la congelació d'òvuls, un fet que majoritàriament s'interpreta com una mesura de pressió perquè les dones deixin la maternitat per després dels anys més productius de les seves carreres, però que també es pot interpretar com una iniciativa que ajudi a planificar-se la vida familiar a les treballadores que no volen renunciar ni a pujar de categoria ni a ser mares. La notícia ha reobert el debat sobre si s'ha avançat o s'està retrocedint en la reducció de les desigualtats entre homes i dones en l'àmbit laboral, tot i que la situació en aquestes empreses nord-americanes no serveix per analitzar l'estat de la qüestió a Catalunya i a Espanya.

Aquí, el que realment interessa és si l'afirmació de la presidenta del Cercle d'Empresaris, Mónica de Oriol, que prefereix contractar dones menors de 25 anys o majors de 45 anys per estalviar-se maldecaps amb els embarassos, és una posició personal o reflecteix una pràctica generalitzada a les empreses. En aquesta franja d'edat la taxa d'activitat de les dones és molt més baixa que la dels homes, indici clar que moltes surten del món del treball bé per tenir fills, bé per poder-los cuidar en uns temps en què les ajudes a la conciliació familiar i laboral han baixat i són comptats els casos en què, si s'ha de triar, l'home deixa la feina; entre altres coses, perquè ha augmentat la diferència entre el que cobren els uns i les altres.

Amb l'atur que hi ha i la por de perdre la feina si es demanen horaris flexibles, no hi ha cap perill que les treballadores catalanes es vegin exposades a la presumpta coacció ovular. El seu futur laboral depèn que no se'ls escapi dir en una entrevista de treball que volen tenir fills, perquè la feina se l'endurà una altra.