Gran angular

L'acord fiscal de Berlín

La dar­rera set­mana d'octu­bre va cele­brar-se a Berlín el setè Fòrum glo­bal sobre trans­parència i inter­canvi de infor­mació amb fina­li­tats tri­bu­ta­ries, amb par­ti­ci­pació de repre­sen­tants de 122 països. Un acord final mul­ti­la­te­ral ha sigut sig­nat per 54 estats i ter­ri­to­ris de tot el món (entre ells 18 para­di­sos fis­cals tan sig­ni­fi­cats com 10 ter­ri­to­ris i dependències britàniques) que es com­pro­me­ten a inter­can­viar de forma automàtica dades finan­ce­res dels seus con­tri­bu­ents refe­ri­des a dipòsits, valors nego­ci­a­bles, par­ti­ci­pa­ci­ons en fons de inversió, asse­gu­ran­ces etcètera, a par­tir del 2017, en relació als comp­tes oberts a finals del 2015, la qual no repre­senta, però, encara la fi del secret ban­cari.

L'acord, que ha sigut lide­rat per l'OCDE seguint el man­dat del G20, intenta com­ba­tre el frau fis­cal inter­na­ci­o­nal i ha estat impul­sat per ini­ci­a­tiva d'Ale­ma­nya, Espa­nya, França, Itàlia i el Regne Unit (G5).

El posi­ci­o­na­ment de l'OCDE res­pecte a la fis­ca­li­tat inter­na­ci­o­nal ha expe­ri­men­tat en els últims temps un canvi radi­cal, perquè si fa anys l'orga­nit­zació amb seu a París es pre­o­cu­pava de mini­mit­zat la càrrega fis­cal d'empre­ses i per­so­nes amb acti­vi­tats a dife­rents països pels acords per evi­tar la doble impo­sició inter­na­ci­o­nal, en els últims anys es pre­o­cupa d'inten­tar evi­tar el frau fis­cal inter­na­ci­o­nal obli­gant els països que con­si­dera para­di­sos fis­cals a pro­mul­gar una nor­ma­tiva que eviti l'evasió fis­cal inter­na­ci­o­nal.

Estats Units, Canadà, Xina, Rússia,Bra­sil o Austràlia o –en un altre nivell- Suïssa, Andorra, Uru­guai o Baha­mes no han sig­nat l'acord, men­tre que els mem­bres de la UE, l'Índia, Sud-àfrica, Mèxic, Argen­tina, Colòmbia, Bar­ba­dos, Tri­ni­tat i Tobago, Curaçao, Mau­rici, Seyc­he­lles, Corea del Sud, set ter­ri­to­ris britànics d'ultra­mar (Angui­lla, Mont­ser­rat, Ber­mu­des, Gibral­tar, Cai­man, Turks and Cai­cos, Illes Ver­ges Britàniques), tres dependències britàniques (Guern­sey, Man i Jer­sey), un ter­ri­tori danès d'ultra­mar (Gro­enlàndia) i els tres països de l'Espai Econòmic Euro­peu (Islàndia, Noru­ega i Liech­tens­tein), sí ho han fet.

Forats negres fis­cals.

Això vol dir que al món segui­ran exis­tint molts forats fis­cals que segui­ran sense apli­car les Nor­mes i Regla­ments Comuns sobre Infor­mació Tri­bu­ta­ria, la qual cosa implica que indi­vi­dus i empre­ses podran seguir gau­dint de trac­ta­ments fis­cals dife­ren­ci­ats per mini­mit­zar el cost dels tri­buts que han de satis­fer sobre els seus bene­fi­cis i ren­des. Això només des­a­pa­rei­xe­ria si tot el món arribés a actuar con­jun­ta­ment per fer des­a­parèixer els esmen­tats forats.

Per altra banda l'Acord de Berlín no implica que els països sig­nants s'hagin com­promès a avançar cap a l'har­mo­nit­zació fis­cal, la qual cosa sig­ni­fica que sense caure en l'evasió fis­cal con­dem­na­ble les empre­ses i per­so­nes podran seguir mini­mit­zant els impos­tos a pagar mani­pu­lant res­pecte a preus de trans­ferència o domi­ci­li­ació d'acti­vi­tats en països amb una fis­ca­li­tat mes baixa.

Aques­tes pràcti­ques són una veri­ta­ble xacra i fa uns mesos les matei­xes Naci­ons Uni­des i el G20 denun­ci­a­ven que gràcies a una estratègia ade­quada les grans empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals a penes paguen impos­tos, men­tre que les empre­ses que només tre­ba­llen en un sol país estan sot­me­ses a nivells de fis­ca­li­tat que no poden evi­tar.

És evi­dent que l'Acord de Berlín no és només un acord amb fina­li­tats tri­butàries per molt que s'hagi dit que ataca el frau fis­cal i no encara la pre­o­cu­pació de molts països res­pecte a l'inter­canvi de infor­mació fis­cal lli­gada amb l'interès per la segu­re­tat i la lluita con­tra les ban­des ter­ro­ris­tes inter­na­ci­o­nals o la cor­rupció, però tot és començar.

La cor­rupció a Espa­nya.

En els últims temps, en què Espa­nya es veu autènti­ca­ment tras­bal­sada per molts casos de cor­rupció tant a l'àmbit esta­tal com al de dife­rents comu­ni­tats autònomes, l'Acord de Berlín no és. Fa unes set­ma­nes la UE denun­ci­ava que totes aques­tes pràcti­ques fis­cals opa­ques podien repre­sen­tar a l'Europa dels 28 més de 120.000 mili­ons d'euros. La Uni­ver­si­tat de Las Pal­mas xifrava el frau espa­nyol per cor­rupció en 40.000/50.000 mili­ons. Són xifres poc fia­bles totes dues perquè trac­ten d'iden­ti­fi­car ope­ra­ci­ons molts cops en negre, però que sí ser­vei­xen per mos­trar que el tema de la cor­rupció fis­cal està molt pre­sent a la nos­tra soci­e­tat actual.

Ara que el lli­bre de Tho­mas Piketty El capi­tal al segle XXI així com el recent informe d'Oxfam Intermón han posat de moda la sag­nant qüestió de la desi­gual­tat al món tot cal­cu­lant que les 85 per­so­nes més riques del món tenen la mateixa riquesa con­junta que la mei­tat més pobra de la huma­ni­tat, el tema de la desi­gual­tat davant el fisc i les pos­si­bi­li­tats que el sis­tema inter­na­ci­o­nal obre al res­pecte, és un més del con­junt de qüesti­ons que dóna motius a l'aug­ment de popu­la­ri­tat dels par­tits polítics d'esquerra i dels grups anti­sis­tema que denun­cien que la glo­ba­lit­zació sense con­trol no sem­pre esti­mula la justícia econòmica ni fis­cal inter­na­ci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.