Opinió

EDITORIAL

L'excepcionalitat d'Aena, blindada

Que les bones xifres de l'aeroport del Prat no ens facin perdre el nord. El model de gestió en xarxa i direcció única que perpetua l'operació de privatització d'Aena endegada pel govern espanyol condemna la instal·lació de Barcelona a romandre supeditada als interessos de l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas i el hub (centre de connexions) d'Iberia. Cap novetat respecte al patró centralista que va arraconar durant molts anys el Prat. No oblidem que, fins a la inauguració de la T-1, l'activitat aeroportuària de la capital catalana va patir durant molt de temps un encotillament que va frenar les seves potencialitats. Ara tenim una terminal amb marge de creixement, això és una realitat innegable. Però Barajas, que durant alguns mesos ha rebut menys passatgers que el Prat, disposa del doble de superfície i pistes que Barcelona. Aquesta desconsideració evident només s'explica per una planificació de caràcter centralista i per la confusió operativa entre el Ministeri de Foment, Aena i Iberia.

Per tot això, i malgrat els bons resultats, segueix molt viva la necessitat de reivindicar una gestió individualitzada de l'aeroport del Prat, perquè d'altra manera Catalunya continuarà sense poder explorar sense entrebancs totes les potencialitats presents i futures de la seva economia. L'operació de privatització parcial d'Aena no qüestiona en cap cas la xarxa centralitzada de 46 aeroports suportada pels subsidis encreuats entre instal·lacions rendibles i instal·lacions deficitàries. Aquest sense sentit anacrònic es resisteix a desaparèixer.

El MAB, més necessari que mai

El Mercat Alternatiu Borsari (MAB) es va crear com una nova eina per proporcionar recursos a les petites i mitjanes empreses amb vocació de creixement que no poden fer-ho amb mitjans propis i que no poden disposar del tradicional sistema del crèdit bancari. Cinc anys després, el balanç és discret, amb només 25 companyies que hi estan apuntades, tres de les quals suspeses de cotització. L'escàndol de Gowex, que ha estat anys presentant uns comptes amb ingressos inexistents, no ha ajudat precisament a augmentar la confiança en aquest mercat, i s'ha obert un debat sobre si cal augmentar el control que es fa sobre les empreses que hi cotitzen. Arran d'aquest cas, algunes empreses que es plantegen entrar al MAB s'ho estan pensant, pensant que els inversors seran més reticents que mai a posar diners en aquest mercat, però el poc atractiu que aquest té per a ells no deriva del fracàs de Gowex, sinó que ve de lluny, des del principi, perquè va néixer en un context de crisi econòmica en què el diner fugia de la renda variable, cotitzés en mercats petits o en els més grans com ara el continu espanyol. La desconfiança afegida a invertir per aquest cas hauria de desaparèixer, si més no perquè tampoc hi ha garantia absoluta que es controlen les grans empreses que cotitzen en els mercats tradicionals, com ha passat amb Pescanova.

El MAB continua sent petit, però la seva existència és més necessària que quan va començar a funcionar perquè la restricció del crèdit continua i altres vies de finançament, com ara el capital risc, tampoc aporten volums grans de recursos a disposició de les pimes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.