opinio

Viabilitat econòmica d'una DUI (1)

Cal que el nou estat posi en marxa la hisenda catalana i, en uns tres mesos, s'asseguri que una gran part de la recaptació fiscal de Catalunya no vagi a l'hisenda espanyola

Un dels escenaris polítics i econòmics amb què es pot trobar el nostre país els propers mesos és el d'una declaració d'independència sense acord amb el govern espanyol, la famosa DUI. Avaluar la viabilitat durant els primers i decisius mesos d'una Catalunya que assumeix la independència sense la col·laboració del govern espanyol, ans al contrari, amb una reacció virulenta –que no violenta- d'aquest, constitueix un exercici imprescindible per determinar, si no hi ha una alternativa acordada, el que cal fer perquè sigui viable una declaració unilateral d'independència. I un cop més, l'economia esdevindrà la pedra de toc perquè aquesta sigui una opció d'èxit.

En algunes ocasions s'ha advertit que seran els mercats els primers que faran seure en una taula de negociació l'Estat espanyol i el nou estat català perquè acordin de quina forma es repartiran el deute i es mantingui la confiança que els interessos i les amortitzacions parcials que se'n deriven seran satisfets. Aquest és un pronòstic plausible, com indiquen ja alguns advertiments sobre les conseqüències que en la qualificació del deute espanyol –i, per extensió, sobre la prima de risc- que una separació no amistosa podria comportar. També s'ha apuntat que Catalunya disposa d'un volum d'actius prou important per posar-los com a garantia d'eventuals crèdits internacionals per satisfer les necessitats financeres del nou estat en el curt termini. Entre aquests actius hi hauria els ports de Barcelona i Tarragona i l'aeroport del Prat.

Tanmateix, perquè els mecanismes descrits siguin realment operatius, calen diverses condicions. La primera és que el nou estat posi en funcionament de forma immediata i efectiva la hisenda catalana i que en un termini breu, potser tres mesos, s'asseguri que una gran part de la recaptació fiscal efectiva de Catalunya vagi a parar a les arques de la nova hisenda catalana, en comptes de l'espanyola. Si el nou estat no controla els recursos fiscals dels catalans difícilment ningú –ni mercats, ni Europa, ni el mateix govern espanyol- es preocuparà prou per forçar o acceptar una negociació d'igual a igual sobre repartiment de passius, i d'actius, és clar. Però perquè algú estigui disposat a prestar-nos diners per fer front a les primeres necessitats de líquid financer del nou estat català també necessitem dos requisits. El primer, la versemblança que podrem disposar d'aquests actius i que l'estat català està prou assentat i controla de manera efectiva el territori perquè no hi hagi cap marxa enrere. I, complementàriament, que la maquinària fiscal catalana és efectiva i que es podran retornar en un termini raonable els préstecs concedits.

En aquest escenari de declaració d'independència sense acord amb Espanya, cal pensar que ràpidament hi haurà un intent per ofegar la nounada república catalana. Centrant-nos en els aspectes econòmics i deixant ara de banda altres qüestions –seguretat pública, informàtica, energètica...- la primera reacció de l'Estat serà tancar l'aixeta de tota mena de transferències no només al govern de la Generalitat –el famós FLA per garantir la liquiditat- sinó a les persones i a les empreses catalanes, especialment pel que fa a pensions i subsidis d'atur. És cert que si l'Estat espanyol incompleix les seves obligacions en relació amb els ciutadans de Catalunya serà un forma inequívoca de deixar de considerar-los ciutadans espanyols i, per tant, de reconèixer la nova ciutadania exclusivament catalana. Tanmateix, no cal dubtar que si no el primer mes, sí ben aviat, el govern espanyol intentarà forçar el descontentament i la rebel·lió interna dels catalans cap al nou estat català deixant d'abonar-los pensions i subsidis. Per tant, la república catalana haurà d'afrontar en un termini immediat no només les despeses derivades del seu propi funcionament, sinó el d'aquelles competències que fins aleshores exercia l'Estat espanyol i ara haurà de satisfer l'Estat català. El CATN ha avaluat en uns 3.300 M€ mensuals aquesta despesa addicional de Catalunya, de la qual el 74% correspon a despeses vinculades a la Seguretat Social.

Què caldrà, doncs, perquè la nova república culmini amb èxit aquest procés de transició i no s'enfonsi enmig de l'ofec financer i les divisions internes? Intentarem donar algunes pistes de com abordar amb èxit aquesta situació en la segona part d'aquest article.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.