opinio

editorial

Inventem, però de veritat

“Inventen, pues, ellos -els estrangers- y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones”, deia a principis del segle passat Miguel de Unamuno, i aquesta frase es va convertir durant dècades en divisa de la política industrial espanyola: copiar el que es feia a fora i engegar a qui reclamava els drets de patents. Amb la integració a la comunitat europea, aquest proteccionisme de la picaresca industrial es va acabar, i l'any 1986 es va aprovar la legislació actual, que poques coses va canviar: el lema es va transformar en quelcom semblant a “Inventen, pues, ellos, que nosotros haremos ver que inventamos.” La norma no ha servit per protegir una invenció que es vol comercialitzar sinó que en el 90 per cent dels casos s'utilitza per tenir certificats que engruixeixen currículums. Uns certificats que es poden obtenir amb relativa facilitat perquè hi ha la possibilitat d'obtenir el document sense haver de passar un examen que certifiqui que allò que es vol patentar és veritablement una novetat.

Aquest sistema poc seriós ha portat les empreses i els investigadors que realment investiguen a obviar el sistema espanyol de patents i a protegir les seves invencions sol·licitant directament una patent europea. Amb la reforma, que introdueix l'obligatorietat de passar l'examen, s'espera que l'oficina espanyola guanyi en fiabilitat i que a poc a poc les innovacions passin pel procés normal: patent espanyola i posterior extensió a l'estranger si la seva utilitat permet comercialitzar-la internacionalment. No es preveuen més dotacions pressupostàries perquè es calcula que el personal actual serà suficient, ja que havent de passar examen desistiran centenars de presumptes inventors.

L'esquí reequilibra el territori

Arriba el fred i, per tant, el temps de neu. Els propers dies, si el clima ho permet, s'obriran diverses estacions d'esquí arreu de Catalunya. El problema ve quan una part important no acaba de ser rendible. Si es miren algunes xifres ens trobem que en els darrers 15 anys hi ha hagut una inversió de 270 milions d'euros en aquestes pistes d'esquí. Enguany s'hi han invertit 17 milions. De fet, es començarà la temporada amb 7 instal·lacions que necessiten suport de l'administració catalana. També donen feina directa a 2.500 treballadors. Per tant, arribats aquí és quan sorgeix la pregunta del milió d'euros: calen tantes estacions d'esquí a Catalunya si moltes no són rendibles? La resposta és complexa. Però es pot argumentar. Moltes estacions van basar els seus números a començament de segle en el fet que augmentaria el nombre d'afeccionats a l'esquí. Per això van fer tantes inversions. I la realitat és que els esquiadors no augmenten. A tall d'exemple, la temporada del 2000/2001 hi va haver 2.065.000 dies d'esquí; la temporada 2013/2014 van ser 1.839.000. Han passat molts anys i en lloc d'incrementar-se els viatges cap a la muntanya han disminuït. Es podrà dir que això és culpa de la crisi, i segurament una part pot ser així, però és cert que es produeix un estancament en el nombre d'afeccionats també a Europa. Per tant, és raonablement vàlid que la Generalitat doni suport a les estacions d'esquí perquè és una fórmula clara de reequilibri territorial. S'està parlant de 2.500 treballadors directes i milers d'indirectes. I també és una qüestió d'oportunitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.