0
Gran angular
Professor d'economia del grup AQR-IREA (UB) - 10 gener 2015 2.00 h

El 2014 en quatre gràfics

Un dels problemes de Catalunya i l'Estat espanyol dins la zona euro ha estat el diferencial d'inflació, que ha reduït considerablement la competitivitat de les nostres empreses als mercats exteriors. L'evolució de la inflació durant la crisi ha estat molt influïda per dos factors: la reducció de la demanda interna i l'evolució dels preus del petroli. Durant el 2009 i el 2010 ja vam viure, durant alguns mesos, amb taxes d'inflació interanuals negatives, però durant el 2011 i el 2012 els preus van tornar a repuntar. Les últimes dades ens acosten una mica més a un context deflacionista
- Professor d'economia del grup AQR-IREA (UB)

La setmana passada l'enquesta en línia de l'Econòmic demanava als seus lectors si 2015 seria l'any d'acabament de la crisi. La majoria dels que van respondre opinaven que no, però és cert que el 2014 ha estat un any en què s'han produït avenços significatius per a la recuperació (almenys des d'una perspectiva macroeconòmica). Repassem-los a partir de l'evolució de les quatre variables que sintetitzen, d'una banda, els avenços que s'han produït i, d'altra banda, de les assignatures pendents i els possibles reptes que haurem d'afrontar l'any que tot just comencem.

Prima de risc.

Tot i que la ràtio de deute públic respecte al PIB de l'Estat espanyol ha mantingut la tendència creixent i ja se situa a valors superiors al 130% (quan a principi del 2012 era del voltant del 80%), el diferencial en el rendiment dels bons a 10 anys de l'Estat espanyol respecte de l'Alemany s'ha reduït substancialment durant el 2014 tot i que encara no assoleix els nivells previs a la crisi del deute sobirà.

Aquest canvi de tendència s'explica per diferents motius: d'una banda, per la més gran confiança en la zona euro en conjunt, gràcies a les reformes institucionals que s'han produït, però d'altra banda, també, per la millora de la situació a l'Estat espanyol. Concretament, per la contenció del dèficit públic, pels avenços en la reforma del sector bancari (durant el 2014 hi ha hagut més fusions i, tot i els escàndols de corrupció, sembla que ja es veu la llum al final del túnel) i per l'evolució de l'endeutament de les famílies i empreses els nivells d'endeutament dels quals s'han reduït substancialment en dos anys: en el cas de les famílies, han passat del 80% al 70%, i en el cas de les empreses no financeres, del 130% al 105%.

Activitat econòmica.

En l'inici de la recessió els analistes descrivien tres possibles sortides de la crisi: en forma de V (recuperació intensa i ràpida); en forma de W (doble recessió); o en forma d'L (estancament econòmic semblant al viscut al Japó durant les últimes dècades). Tal com es pot observar en el gràfic, durant el 2014 s'ha confirmat la sortida en forma de W. Després d'una forta caiguda, el creixement de l'activitat s'ha anat recuperant, però no de manera estable. Durant el 2010 i el 2011 semblava que l'economia europea (i més tímidament les economies catalanes i espanyoles) es recuperaven, però el 2012 i el 2013 l'activitat econòmica va tornar a caure.

El 2014 ha estat l'any en què l'activitat econòmica ha tornat a créixer clarament gràcies, en part, a la més gran estabilitat dels mercats financers i bancaris, que ha millorat les condicions financeres de les empreses, però les últimes dades, sobretot a escala europea, fa que es comenci a parlar de la possibilitat d'una altra dent de serra.

Mercat de treball.

La taxa d'atur s'ha reduït tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat espanyol entre el 2013 i el 2014 al voltant de 2 punts, però encara estem lluny dels valors previs a la crisi i de les taxes observades a la majoria dels països europeus. Les successives reformes laborals i el més gran dinamisme de l'activitat econòmica han contribuït favorablement a aquesta reducció, però cal no oblidar que una part de la població activa ha abandonat la cerca activa d'ocupació o ha emigrat cap a altres països amb millors perspectives econòmiques.

Sense cap mena de dubte, reduir la volatilitat del mercat de treball ha estat i continua sent la gran assignatura pendent dels nostres governants.

Preus.

Un dels problemes de Catalunya i l'Estat espanyol dins la zona euro ha estat el diferencial d'inflació, que ha reduït considerablement la competitivitat de les nostres empreses als mercats exteriors. L'evolució de la inflació durant la crisi ha estat molt influïda per dos factors: la reducció de la demanda interna i l'evolució dels preus del petroli. Durant el 2009 i el 2010 ja vam viure, durant alguns mesos, amb taxes d'inflació interanuals negatives, però durant el 2011 i el 2012 els preus van tornar a repuntar. Les últimes dades ens acosten una mica més a un context deflacionista, és a dir, a la caiguda dels preus de manera sostinguda durant un període llarg de temps. En un context d'estancament dels salaris la caiguda dels preus pot tenir aspectes positius, ja que permet mantenir la pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors i millora les possibilitats de vendre els nostres productes a nous mercats, però també en té de negatius: el principal problema que la inflació se situï a nivells tan baixos és que dificulta molt la reducció del deute i, per tant, el cercle viciós en què ens trobàvem podria tornar a començar. Aquest és un dels reptes que caldrà afrontar el 2015.

Altres dades rellevants

L'Euribor es troba a mínims històrics. Al desembre del 2014 es va tancar per sota del 0,33%. El desembre del 2011 estava per sobre del 2% i el desembre del 2000 s'acostava al 5%. El preu del petroli ha estat, durant el quart trimestre del 2014, entorn dels 80 dòlars per barril Brent, 30 dòlars per sota del que costava fa només un any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Raül Ramos Lobo
Altres articles de l'autor

Publicat a