0
Eines
professor de la UOC - 10 gener 2015 2.00 h

2015: any quàntic?

Crisi o recuperació. Segons els principis de l'economia quàntica, l'economia pot estar en crisi o en creixement alhora. Perquè es consolidi l'estat de la recuperació cal que incidim en aquells factors que fan créixer les probabilitats que el creixement avanci. Perquè la majoria d'agents (persones, empreses i administracions) s'apuntin a la recuperació cal que tots i cadascun inverteixin i, molt especialment, que inverteixin en coneixement i l'intercanviïn
- professor de la UOC

Ja és un clàssic. Ence­tem el ter­cer any de col·labo­ració amb L'Econòmic (jo n'estic molt con­tent, i espero que els lec­tors del Saber o no saber també) amb una reflexió sobre el deve­nir econòmic de l'any que aca­bem de començar.

Diu la para­doxa de Schrödin­ger, un dels pares de la física quàntica, que si tan­quem un gat en una caixa sota deter­mi­na­des con­di­ci­ons, una partícula de radi­o­ac­ti­vi­tat té un 50% de pro­ba­bi­li­tats d'acti­var-se, cosa que faria morir al gat, i un 50% de pro­ba­bi­li­tats de no acti­var-se, cosa que faria que el gat sobre­visqués. Segons els prin­ci­pis de la física quàntica, la des­cripció cor­recta d'aquest sis­tema (abans d'obrir la caixa) serà el resul­tat de la super­po­sició dels estats viu i mort, men­tre que quan obrim la caixa per com­pro­var l'estat del gat, aquest estarà viu o mort. Aquesta super­po­sició d'estats, vin­cu­lada a la pro­pi­e­tat que tenen els elec­trons d'estar en dos llocs dife­rents al mateix temps, és el que ens deter­mina la para­doxa: abans d'obrir la caixa, el gat està viu i mort alhora. A diferència de la física clàssica, ens tro­bem davant d'una super­po­sició d'estats i el pas cap a un estat defi­nit es pro­du­eix com a con­seqüència del procés de mesura, quan intervé l'obser­va­dor per obrir la caixa. Un corol·lari impor­tant: l'estat defi­nit del sis­tema no es pot pre­dir, només es pot estu­diar la pro­ba­bi­li­tat de cada resul­tat.

Canvi de com­por­ta­ment.

Tinc la sen­sació que, durant els dar­rers anys, l'eco­no­mia evo­lu­ci­ona ràpida­ment cap als prin­ci­pis quàntics. Ho estem començant a inves­ti­gar, però aquí van algu­nes moti­va­ci­ons. Ja n'hem par­lat algu­nes vega­des, però el procés de tran­sició cap a l'eco­no­mia del conei­xe­ment, no només trans­forma els prin­ci­pals resul­tats de l'acti­vi­tat econòmica (pro­ducció, dis­tri­bució, inter­canvi i con­sum) sinó que, més espe­ci­al­ment, suposa un radi­cal canvi de com­por­ta­ment dels agents econòmics. És espe­ci­al­ment des­ta­ca­ble un fet. A l'eco­no­mia del conei­xe­ment, el prin­ci­pal input i out­put del sis­tema és el conei­xe­ment, i l'inter­canvi de conei­xe­ment té una natu­ra­lesa molt sin­gu­lar. Men­tre que a l'eco­no­mia clàssica, que beu direc­ta­ment de la física clàssica, l'inter­canvi sem­pre es pro­du­eix a través de transac­ci­ons amb base monetària (tre­ball per sala­ris, inversió per ren­di­ment, béns o ser­veis per preu), a l'eco­no­mia del conei­xe­ment és molt freqüent bes­can­viar conei­xe­ment per conei­xe­ment sense que hi inter­mediïn transac­ci­ons monetàries. Pen­sin, per exem­ple, en les vega­des que han estat sub­jecte d'inter­canvi d'idees, docu­ments, expli­ca­ci­ons, plans de negoci o pers­pec­ti­ves de futur. O, i aquesta dedi­cada als lec­tors de la secció en digi­tal, en les vega­des que han lle­git aquests arti­cles o altres i que, sense pagar, els pot haver sug­ge­rit alguna idea de negoci, inno­vació, millora o canvi.

Sobre el conei­xe­ment.

Dos corol·laris impor­tants de la visió quàntica de l'eco­no­mia del conei­xe­ment. Pri­mer, els inter­can­vis no mone­ta­ris de conei­xe­ment no sur­ten al PIB. Els mer­cats no estruc­tu­rats de conei­xe­ment no es con­si­de­ren com a mer­cats. I, segon, com que el conei­xe­ment és la veri­ta­ble moneda de canvi, els rols tra­di­ci­o­nals del agents econòmics es dilu­ei­xen acce­le­ra­da­ment. Si tre­ba­llen amb el conei­xe­ment, per això val el conei­xe­ment de tot tipus: científic, tec­nològic, tècnic o un saber fer qual­se­vol, facin-se la següent pre­gunta: sóc capi­tal o tre­ball? Sóc empre­sari-empre­ne­dor o tre­ba­lla­dor? Sóc pro­duc­tor o con­su­mi­dor? Aprenc o tre­ba­llo? Tre­ba­llo per compte propi per compte aliè? Tre­ba­llo en equip o indi­vi­du­al­ment? Jo he inten­tat res­pon­dre'm mol­tes vega­des aques­tes pre­gun­tes i els asse­guro que, a diferència del que pas­sava fa uns anys, la res­posta única és cada vegada més difícil.

I, vet aquí, la para­doxa dels nos­tres temps, l'eco­no­mia és cada vegada més quàntica. Cada vegada és més difícil pre­dir el nos­tre com­por­ta­ment com a agents econòmics. Només ens queda estu­diar les pro­ba­bi­li­tats que tin­guem com­por­ta­ments super­po­sats. Tinc la sen­sació que si incor­po­rem aquesta línia de pen­sa­ment al que li passa a l'eco­no­mia avui, les res­pos­tes del que passa i, molt espe­ci­al­ment, del que pot pas­sar, són molt més fàcils. Alguns exem­ples cen­trats a l'any 2015.

Pri­mer. Crisi o recu­pe­ració. Segons els prin­ci­pis de l'eco­no­mia quàntica, l'eco­no­mia pot estar en crisi o en crei­xe­ment alhora. Perquè es con­so­lidi l'estat de la recu­pe­ració cal que inci­dim en aquells fac­tors que fan créixer les pro­ba­bi­li­tats que el crei­xe­ment avanci. Perquè la majo­ria d'agents (per­so­nes, empre­ses i admi­nis­tra­ci­ons) s'apun­tin a la recu­pe­ració cal que tots i cadas­cun inver­tei­xin i, molt espe­ci­al­ment, que inver­tei­xin en conei­xe­ment i l'inter­canviïn.

Segon. Tre­ball o no tre­ball. Un tre­ba­lla­dor pot estar ocu­pat i atu­rat a l'hora. Perquè aug­men­tin les pro­ba­bi­li­tats que esti­gui més temps ocu­pat, cal­dria que millo­res­sin osten­si­ble­ment les seves con­di­ci­ons d'ocu­pa­bi­li­tat, que pas­sen, sense dubte, per més conei­xe­ment, més canvi i més fle­xi­bi­li­tat.

Ter­cer. Empre­ses com­pe­ti­ti­ves o no com­pe­ti­ti­ves. El mateix que els tre­ba­lla­dors. Les empre­ses poden ser efi­ci­ents i com­pe­ti­ti­ves o no ser-ho. Per ser més com­pe­ti­ti­ves hauríem d'inci­dir en tots aquells fac­tors, ins­ti­tu­ci­ons i polítiques que millo­ren la pro­duc­ti­vi­tat, espe­ci­al­ment, més tec­no­lo­gia, més conei­xe­ment i més inno­vació.

Millora del ser­vei públic.

I, quart. Governs eficaços o no eficaços. Perquè els governs siguin eficaços han d'inci­dir en tot allò que millora el seu ser­vei públic. Coses com la qua­li­tat democràtica, la trans­parència, l'eficiència en el ser­vei o el benes­tar dels ciu­ta­dans.

És a dir: ence­tem un any quàntic, que ningú no sap si serà bo o dolent, però el que sí sabem és que podrà ser bo en funció del que fem per millo­rar les pro­ba­bi­li­tats que sigui bo. De recep­tes màgiques no n'hi ha, però els apòstols no són quàntics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Joan Torrent Sellens
Altres articles de l'autor

Publicat a