Al desembre la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) convocava una concentració de protesta per la decisió de permetre la posada en marxa d'una nova titulació de veterinària a la Universitat de Lleida (UdL) a partir del proper curs. La posició de la UAB respon, explica la degana d'aquests estudis, Reyes Pla, “a l'evidència que no calen més veterinaris ni a Catalunya ni a l'Estat, i no ho diem nosaltres, ja l'any 2000 un informe de la UE destacava la sobreproducció d'aquests professionals a països com Itàlia i Espanya”.

L'excés d'oferta, destaca la degana de la fins ara única Facultat de Veterinària a Catalunya (d'on surten 115 graduats cada any), provoca una precarització laboral i afecta el seu reconeixement. “Ja ara molts dels graduats es veuen forçats a buscar feina a fora, però malauradament no estan tan ben formats com els seus competidors europeus perquè aquí tenim menys recursos, s'ha prioritzat la quantitat per sobre de la qualitat.”

Per la seva banda, des de la UdL, el seu vicerector de docència, Francisco García, nega que les 60 places que es posaran en marxa a partir del proper setembre contribueixin a inflar el mercat. “La nostra oferta aposta per l'especialització, no pretén competir amb el que fan altres.” De fet el nou grau de la UdL serà doble, ja que a més de veterinària atorgarà el títol de ciència i producció animal. “L'entorn econòmic de Lleida està demanant aquest perfil més orientat a la indústria agroalimentària”, defensa García. El vicerector de la UdL també argumenta que precisament aquest sector privat participarà en el finançament d'uns estudis que requereixen una inversió força més alta que la mitjana, i tot i que encara no té tancat el pressupost que destinarà als nous estudis García apunta que “serà ajustat i molt menor al que han fet altres facultats de veterinària”.

Aquesta doble versió dels fets no és ni de bon tros una situació nova. De fet, el més habitual és que cada cop que s'autoritza una nova oferta d'estudis hi hagi polèmica. Per al director general d'Universitats de la Generalitat, Lluís Jofre, “és normal i legítim que aquella universitat que fins ara ha estat l'única a impartir uns determinats estudis ho vegi amb mals ulls perquè haurà de competir pels recursos, pels projectes de recerca, etc.”. En tot cas Jofre destaca que en el cas de veterinària no hi ha risc d'inflar el mercat perquè “és veritat que l'ocupabilitat d'aquests professionals ha caigut, però això és normal en un context de crisi i, en canvi, la projecció per d'aquí a deu anys el que ens diu és que hi haurà més demanda social d'aquests professionals”.

Aquesta és la mateixa anàlisi que fa el govern respecte dels estudis de medicina, sobretot perquè en uns deu anys prop d'uns 15.000 metges es jubilaran. És basant-se en això que la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha sol·licitat poder impartir aquests estudis amb una oferta d'un centenar de places per curs. Una petició que d'entrada no agrada a la resta de les universitats catalanes que actualment imparteixen el grau de medicina. Tot i que de moment no hi ha cap decisió en ferm, des de la Generalitat s'apunta la intenció d'incrementar les places d'aquí a dos o tres anys. “Haurem de veure quina és la millor opció, si la proposta de la UVic o incrementar les places a d'altres universitats on ja s'imparteixen aquests estudis”, diu Jofre.

De fet aquesta mateixa qüestió és la que es va plantejar al Consell Interuniversitari de Catalunya a l'hora de donar el vistiplau als estudis de veterinària a la UdL. “És evident que podríem atendre tota la demanda des de Barcelona en tots els estudis, però en el seu moment el país va pensar que apostava per un model de distribució territorial, que evidentment té inconvenients però també molts avantatges”, apunta el director general d'Universitats.

Un dels principals inconvenients és sens dubte el major cost del model, sobretot en el context actual de fortes retallades. “Però té sentit crear totes les infraestructures que es necessitaran a Lleida per a tant pocs estudiants? És evident que la decisió ha estat per motius polítics i no s'ha tingut en compte la viabilitat econòmica”, apunta Reyes Pla.

Però quins són els barems que realment es tenen en compte a l'hora d'autoritzar nous estudis? El catedràtic de la UB i membre del grup d'opinió EuropeG Martí Parellada afirma que “en els darrers anys s'ha fet un esforç per introduir factors de racionalitat i es té en compte la demanda d'estudiants i la seva futura inserció laboral, però seria il·lús pensar que no hi intervenen també factors polítics”.