Lhings aspira a ser el Face­book dels objec­tes, això vol dir esde­ve­nir la pla­ta­forma que fabri­cants i usu­a­ris adop­tin com a estàndard per con­nec­tar a través d'inter­net els dis­po­si­tius domèstics. Dit així, pot­ser no resulta fàcil d'apre­ciar la dimensió real d'aquesta pre­tensió. Però cal pen­sar que hi ha un gran con­sens al món sobre el fet de que vin­cu­lar objec­tes quo­ti­di­ans i fer-los dia­lo­gar i que ho facin amb nosal­tres serà un d'aquell àmbits de futur, al nivell del de les dades mas­si­ves (big data) o la ciu­tat intel·ligent (smart city), que pot­ser són més popu­lars. Per tant, Lhings és una empresa pio­nera en un mer­cat que encara no ha escla­tat, però que se sap que escla­tarà, segu­ra­ment més aviat del que ens pen­sem, i que quan ho faci serà un focus de gene­ració de riquesa i llocs de tre­ball.

De fet, el camí de Lhing és doble. D'una banda, desen­vo­lu­par una pla­ta­forma, i de l'altra, pro­vo­car que tot esclati. Pel que fa al pri­mer aspecte, el pro­ducte, estan a punt de treure'n la versió beta, que sig­ni­fica que serà la pri­mera edició com­pleta del pro­gra­mari. “Con­si­de­rem que el pro­ducte ja està prou madur perquè l'usu­ari el pugui fer ser­vir”, explica Sergi Martínez, res­pon­sa­ble de pro­ducte de la firma bar­ce­lo­nina. Per expli­car en què con­sis­teix, Martínez fa un símil amb un entorn més cone­gut per tot­hom com ara la xarxa inven­tada per Zucker­man: “És com un Face­book en què en comp­tes d'amics tens els per­fils dels teus objec­tes; pots orde­nar que facin una acció con­creta a distància, com ara dir-li a la cale­facció que s'enge­gui, o esta­blir regles més sofis­ti­ca­des, de manera que la infor­mació que pro­por­ci­ona un dels objec­tes activi l'altre quan es dóna un deter­mi­nat supòsit.” Aquest tipus d'interac­ci­ons també són pos­si­bles amb objec­tes d'altres per­so­nes sobre els quals tenim permís. I la cosa es pot anar com­pli­cant i fer, per exem­ple, que els objec­tes i ser­veis d'una comu­ni­tat de veïns tre­ba­llin d'acord a unes regles comu­nes que els mem­bres esta­blei­xin. Les pos­si­bi­li­tats són enor­mes.

Ara bé, perquè els objec­tes par­lin i reco­ne­guin les ordres neces­si­ten pri­mer estar con­nec­tats a inter­net i això encara és un objec­tiu com­pli­cat. Sí que hi ha enginys que ja ho fan, com ara alguns elec­tro­domèstics o els ano­me­nats wea­ra­bles o por­ta­bles, que ens aju­den en l'esport o la salut. Però la majo­ria no ho estan. I el fet és que no seria com­pli­cat d'acon­se­guir-ho perquè els objec­tes més impen­sa­bles ja fun­ci­o­nen amb petits ordi­na­dors. Però cal convèncer els fabri­cants que facin incor­po­ra­ci­ons tec­nològiques a un cost molt reduït.

El fet que la pla­ta­forma Lhings sigui oberta faci­li­ten que els fabri­cants pro­vin això d'inter­net de les coses i, pot­ser, s'hi deci­dei­xin. Però també bus­quen acords amb algu­nes mar­ques de pro­duc­tes perquè incor­po­rin l'estàndard de la firma cata­lana.

Sergi Martínez, que amb Agustín Navarro i José Anto­nio Lorenzo són l'ànima de Lhings, reco­neix que no és fàcil: “L'argu­ment que fem ser­vir és que amb aquesta petita inversió fan un salt com­pe­ti­tiu perquè a més d'un pro­ducte ofe­rei­xen un ser­vei, si aquesta fun­ci­o­na­li­tat enganxa l'usu­ari és una manera de crear comu­ni­tat i fide­li­tat.” Però costa, perquè els fabri­cants pre­gun­ten pels usu­a­ris que tin­dran, i els usu­a­ris, pels objec­tes que podran con­nec­tar. La falta de massa crítica és un fre.

Han bus­cat una palanca en el món dels makers, les per­so­nes que apro­fi­ten la demo­cra­tit­zació dels béns de pro­ducció per crear. Fins i tot han desen­vo­lu­pat una taula per a espais de tre­ball col·labo­ra­tiu que per­met con­fi­gu­rar tots els ser­veis a mida de l'usu­ari i repro­duir-los en altres tau­les. Han rebut un premi inter­na­ci­o­nal per aquest invent.

De moment, tots els que són algú en aquest món tec­nològic, com Goo­gle o Micro­soft, han fet anun­cis de desen­vo­lu­pa­ments en aquest camp: “En rea­li­tat no tenen res”, afirma Sergi Martínez, a qui no se li escapa que l'estratègia d'aques­tes fir­mes sol ser espe­rar que altres pio­ners facin el camí i després treure la car­tera.

En qual­se­vol cas, l'obsessió de Lhings és que la seva pla­ta­forma esti­gui molt enfo­cada a la uti­li­tat d'usu­a­ris domèstics i empre­ses. Pen­sen que aquest serà el fet dife­ren­cial en un moment que altres pro­pos­tes també aspi­ren a esde­ve­nir la referència mun­dial.

El model de negoci és acon­se­guir molts usu­a­ris que uti­lit­zin la pla­ta­forma sense pagar i gua­nyar diners amb els tre­balls a mida i la con­sul­to­ria. Lhings és un dels tres fina­lis­tes de l'estat al con­curs tec­nològic euro­peu CODE_n que orga­nitza l'empresa GFT.