El Facebook dels objectes
Lhings treu la versió beta de la plataforma d'internet de les coses, amb la qual presenta candidatura a ser l'estàndard mundial
La firma catalana s'esmerça a provocar l'esclat d'un mercat per aquesta tecnologia
Lhings aspira a ser el Facebook dels objectes, això vol dir esdevenir la plataforma que fabricants i usuaris adoptin com a estàndard per connectar a través d'internet els dispositius domèstics. Dit així, potser no resulta fàcil d'apreciar la dimensió real d'aquesta pretensió. Però cal pensar que hi ha un gran consens al món sobre el fet de que vincular objectes quotidians i fer-los dialogar i que ho facin amb nosaltres serà un d'aquell àmbits de futur, al nivell del de les dades massives (big data) o la ciutat intel·ligent (smart city), que potser són més populars. Per tant, Lhings és una empresa pionera en un mercat que encara no ha esclatat, però que se sap que esclatarà, segurament més aviat del que ens pensem, i que quan ho faci serà un focus de generació de riquesa i llocs de treball.
De fet, el camí de Lhing és doble. D'una banda, desenvolupar una plataforma, i de l'altra, provocar que tot esclati. Pel que fa al primer aspecte, el producte, estan a punt de treure'n la versió beta, que significa que serà la primera edició completa del programari. “Considerem que el producte ja està prou madur perquè l'usuari el pugui fer servir”, explica Sergi Martínez, responsable de producte de la firma barcelonina. Per explicar en què consisteix, Martínez fa un símil amb un entorn més conegut per tothom com ara la xarxa inventada per Zuckerman: “És com un Facebook en què en comptes d'amics tens els perfils dels teus objectes; pots ordenar que facin una acció concreta a distància, com ara dir-li a la calefacció que s'engegui, o establir regles més sofisticades, de manera que la informació que proporciona un dels objectes activi l'altre quan es dóna un determinat supòsit.” Aquest tipus d'interaccions també són possibles amb objectes d'altres persones sobre els quals tenim permís. I la cosa es pot anar complicant i fer, per exemple, que els objectes i serveis d'una comunitat de veïns treballin d'acord a unes regles comunes que els membres estableixin. Les possibilitats són enormes.
Ara bé, perquè els objectes parlin i reconeguin les ordres necessiten primer estar connectats a internet i això encara és un objectiu complicat. Sí que hi ha enginys que ja ho fan, com ara alguns electrodomèstics o els anomenats wearables o portables, que ens ajuden en l'esport o la salut. Però la majoria no ho estan. I el fet és que no seria complicat d'aconseguir-ho perquè els objectes més impensables ja funcionen amb petits ordinadors. Però cal convèncer els fabricants que facin incorporacions tecnològiques a un cost molt reduït.
El fet que la plataforma Lhings sigui oberta faciliten que els fabricants provin això d'internet de les coses i, potser, s'hi decideixin. Però també busquen acords amb algunes marques de productes perquè incorporin l'estàndard de la firma catalana.
Sergi Martínez, que amb Agustín Navarro i José Antonio Lorenzo són l'ànima de Lhings, reconeix que no és fàcil: “L'argument que fem servir és que amb aquesta petita inversió fan un salt competitiu perquè a més d'un producte ofereixen un servei, si aquesta funcionalitat enganxa l'usuari és una manera de crear comunitat i fidelitat.” Però costa, perquè els fabricants pregunten pels usuaris que tindran, i els usuaris, pels objectes que podran connectar. La falta de massa crítica és un fre.
Han buscat una palanca en el món dels makers, les persones que aprofiten la democratització dels béns de producció per crear. Fins i tot han desenvolupat una taula per a espais de treball col·laboratiu que permet configurar tots els serveis a mida de l'usuari i reproduir-los en altres taules. Han rebut un premi internacional per aquest invent.
De moment, tots els que són algú en aquest món tecnològic, com Google o Microsoft, han fet anuncis de desenvolupaments en aquest camp: “En realitat no tenen res”, afirma Sergi Martínez, a qui no se li escapa que l'estratègia d'aquestes firmes sol ser esperar que altres pioners facin el camí i després treure la cartera.
En qualsevol cas, l'obsessió de Lhings és que la seva plataforma estigui molt enfocada a la utilitat d'usuaris domèstics i empreses. Pensen que aquest serà el fet diferencial en un moment que altres propostes també aspiren a esdevenir la referència mundial.
El model de negoci és aconseguir molts usuaris que utilitzin la plataforma sense pagar i guanyar diners amb els treballs a mida i la consultoria. Lhings és un dels tres finalistes de l'estat al concurs tecnològic europeu CODE_n que organitza l'empresa GFT.