L'any 2014 ha estat un any en què el legis­la­dor espa­nyol es va mos­trar espe­ci­al­ment actiu, inquiet i interes­sat a apro­fun­dir en la reforma de l'orde­na­ment jurídic pel que fa a la matèria tri­butària i a la mer­can­til. És evi­dent que la tendència nor­ma­tiva dels dar­rers anys en aques­tes àrees ha pas­sat a pro­vo­car una hiperac­ti­vi­tat en els dife­rents ope­ra­dors, és a dir, les empre­ses i els indi­vi­dus han vist com ha aug­men­tat el nom­bre de reque­ri­ments d'infor­mació, com­pli­ment de for­ma­li­tats, ins­tau­ració de pro­ce­di­ments interns i un aug­ment de la com­ple­xi­tat de la nor­ma­tiva apli­ca­ble, gai­rebé en tots els sec­tors d'acti­vi­tat. L'aug­ment de la pro­duc­ti­vi­tat nor­ma­tiva ha impli­cat també un efecte i és que les nor­mes al seu torn obli­guen les empre­ses (essen­ci­al­ment) a ins­tau­rar els meca­nis­mes pels quals es garan­teixi el com­pli­ment i ade­quació a les dife­rents nor­mes apli­ca­bles. Les regles estan can­vi­ant, ja no es tracta sola­ment de no incom­plir la nor­ma­tiva apli­ca­ble al sec­tor en què opero, sinó que haig de fer (i poder demos­trar) que he ins­tau­rat els meca­nis­mes din­tre de la meva orga­nit­zació per reduir al màxim el risc que es pro­du­eixi el incom­pli­ment.

Ens estem refe­rint en par­ti­cu­lar a nor­mes que ins­tau­ren obli­ga­ci­ons de les empre­ses de col·labo­rar acti­va­ment en la lluita con­tra la cor­rupció (cas de l'arti­cle 31 bis del Codi Penal) o con­tra el blan­queig de capi­tals, és a dir, les empre­ses han d'esta­blir meca­nis­mes de con­trol per evi­tar que els seus emple­ats o depen­dents puguin come­tre pràcti­ques cor­rup­tes en nom de les soci­e­tats i en pro­fit d'aques­tes, o deter­mi­na­des obli­ga­ci­ons rela­ti­ves a les decla­ra­ci­ons que han fer les empre­ses rela­ti­ves a l'ori­gen dels fons dels seus cli­ents, per exem­ple els advo­cats (cas del Reial Decret 304/2014, de 5 de maig, pel qual s'aprova el Regla­ment de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de pre­venció del blan­queig de capi­tals i finançament del ter­ro­risme).

El con­junt d'aquests pro­ces­sos de con­trol és el que es coneix com a Cor­po­rate Com­pli­ance, és a dir, la llei obliga els ope­ra­dors del mer­cat a com­plir uns pro­to­cols, per la qual cosa en cas que una empresa es vegi immersa en un supòsit dels esmen­tats pugui que­dar exo­ne­rada si es demos­tra que ha seguit els pro­to­cols.

Una altra mos­tra del nou tarannà nor­ma­tiu que està envol­tant la pràctica mer­can­til cal bus­car-la en la dar­rera reforma de la llei de soci­e­tats de capi­tal (a través de la Llei 31/2014 de 3 de desem­bre) per la qual s'intro­du­ei­xen nor­mes per millo­rar el bon govern cor­po­ra­tiu de les soci­e­tats i espe­ci­al­ment pel que fa a la inclusió d'una regu­lació més com­pleta intro­duint també més obli­ga­ci­ons d'auto­con­trol, per exem­ple pel que fa als deu­res de diligència i lle­ial­tat dels admi­nis­tra­dors vers la soci­e­tat i les obli­ga­ci­ons que s'imposa a aquests en matèria de con­flic­tes d'interes­sos o en matèria retri­bu­tiva, on el con­se­ller afec­tat no pot assis­tir a les deli­be­ra­ci­ons ni votar quan es deci­deix alguna cosa a la soci­e­tat que pot impli­car un con­flicte d'interes­sos.