opinio

Augment de l'autocontrol o el ‘compliance'

L'any 2014 ha estat un any en què el legislador espanyol es va mostrar especialment actiu, inquiet i interessat a aprofundir en la reforma de l'ordenament jurídic pel que fa a la matèria tributària i a la mercantil. És evident que la tendència normativa dels darrers anys en aquestes àrees ha passat a provocar una hiperactivitat en els diferents operadors, és a dir, les empreses i els individus han vist com ha augmentat el nombre de requeriments d'informació, compliment de formalitats, instauració de procediments interns i un augment de la complexitat de la normativa aplicable, gairebé en tots els sectors d'activitat. L'augment de la productivitat normativa ha implicat també un efecte i és que les normes al seu torn obliguen les empreses (essencialment) a instaurar els mecanismes pels quals es garanteixi el compliment i adequació a les diferents normes aplicables. Les regles estan canviant, ja no es tracta solament de no incomplir la normativa aplicable al sector en què opero, sinó que haig de fer (i poder demostrar) que he instaurat els mecanismes dintre de la meva organització per reduir al màxim el risc que es produeixi el incompliment.

Ens estem referint en particular a normes que instauren obligacions de les empreses de col·laborar activament en la lluita contra la corrupció (cas de l'article 31 bis del Codi Penal) o contra el blanqueig de capitals, és a dir, les empreses han d'establir mecanismes de control per evitar que els seus empleats o dependents puguin cometre pràctiques corruptes en nom de les societats i en profit d'aquestes, o determinades obligacions relatives a les declaracions que han fer les empreses relatives a l'origen dels fons dels seus clients, per exemple els advocats (cas del Reial Decret 304/2014, de 5 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme).

El conjunt d'aquests processos de control és el que es coneix com a Corporate Compliance, és a dir, la llei obliga els operadors del mercat a complir uns protocols, per la qual cosa en cas que una empresa es vegi immersa en un supòsit dels esmentats pugui quedar exonerada si es demostra que ha seguit els protocols.

Una altra mostra del nou tarannà normatiu que està envoltant la pràctica mercantil cal buscar-la en la darrera reforma de la llei de societats de capital (a través de la Llei 31/2014 de 3 de desembre) per la qual s'introdueixen normes per millorar el bon govern corporatiu de les societats i especialment pel que fa a la inclusió d'una regulació més completa introduint també més obligacions d'autocontrol, per exemple pel que fa als deures de diligència i lleialtat dels administradors vers la societat i les obligacions que s'imposa a aquests en matèria de conflictes d'interessos o en matèria retributiva, on el conseller afectat no pot assistir a les deliberacions ni votar quan es decideix alguna cosa a la societat que pot implicar un conflicte d'interessos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.