Eines

Marroc, un trampolí als països àrabs i africans

L'economia del país alauita ha crescut els darrers anys, malgrat la crisi. Això, la diversificació, l'estabilitat política i la posició geogràfica el fan atractiu a inversors catalans

L'automoció és el sector que més ha crescut i més ha exportat el 2014

El fet que l'economia marroquina hagi continuat creixent durant els anys de la crisi -la mitjana d'increment del PIB entre 2001 i 2013 és del 4,8%- és un dels factors que han fet que cada cop més empresaris catalans i espanyols girin la vista cap al veí del sud. Però no és l'únic. Segons el director de l'oficina d'ACCIÓ al Marroc, Kamal Elmedkouri, que va participar a la jornada organitzada per ESADE Marroc, un mercat d'oportunitats per invertir, també és remarcable l'increment del poder adquisitiu de la població i la posada en marxa de crèdits al consum, un còctel que ha fet augmentar la demanda interna.

A aquestes dades macroeconòmiques, se sumen la proximitat, la seva posició geogràfica, que converteix el país en porta d'entrada al continent africà i als països àrabs, i una major estabilitat política que altres estats de l'entorn. Tot plegat fa augmentar l'interès del capital espanyol i català per entrar-hi.

De fet, segons l'Agència Marroquina de Desenvolupament d'Inversions (AMDI), actualment, més de 800 empreses espanyoles tenen presència al país alauita.

Impuls.

En la mateixa jornada, el director de la representació d'aquesta agència a Madrid, Mohamed Aziz El Atiaoui, va explicar que el Marroc ha fet un esforç els darrers anys per diversificar la seva economia per tal que no estigui basada només en l'agricultura, la pesca i el turisme, sectors tradicionals i estacionals.

Això s'ha traduït en la implementació d'estratègies sectorials i la creació de pols de competitivitat per regions segons la geografia, els recursos naturals, entre altres coses. Els sectors que s'impulsen són l'automoció, l'aeronàutica, l'externalització de serveis d'empreses d'altres països (offshoring), l'electrònica, la química, l'agroindústria, el tèxtil, l'energia renovable, el turisme i la logística. I sembla que l'esforç comença a donar fruits. Per exemple, l'automoció és el sector que més ha crescut el 2014 i el que més exporta -la fàbrica de Renault- Nissan a Tànger n'és, en bona part, responsable-. L'aeronàutica també creix, segons El Atiaoui, a ritmes del 50% anual i atreu cada cop més empreses americanes i franceses -d'espanyoles, n'hi ha una-. S'estima que el sector ocupi 23.000 persones l'any 2020.

També ha captat inversió internacional el turisme. El Marroc rep 9,5 milions de turistes cada any i s'espera arribar als 20 milions el 2020. Segons l'AMDI, els darrers anys han entrat al país operadors dels EUA, Europa i els Emirats Àrabs. O el sector farmacèutic, que, segons El Atiaoui, viu cert dinamisme gràcies a la implantació de moltes empreses nacionals i internacionals -s'han donat moltes aliances de companyies europees o nord-americanes amb altres dels Emirats Àrabs, per exemple- que tenen la intenció de, des d'allà, abastir el continent africà.

El director de la representació a Madrid de l'AMDI destaca que les inversions estrangeres al Marroc han crescut un 40% entre 2001 i 2013. Segons diu, el país alauita ha creat un ambient favorable a l'arribada d'inversió d'altres països. Per exemple, no contempla restriccions de capital per als no residents ni prohibeix la repatriació dels beneficis per als no residents. Defensa que els inversors estan protegits, a més de tenir incentius fiscals.

Els darrers anys, les infraestructures s'han modernitzat. El cas més paradigmàtic segurament és el del port Tanger Med, en funcionament des de 2007 i que l'any passat va superar els tres milions de contenidors mesurats en unitats de peus, un 20% més que un any abans. També s'han renovat els 15 aeroports, s'ha estès la xarxa d'autopistes i modernitzat la ferroviària -al 2015 s'espera inaugurar la línia d'alta velocitat entre Tànger i Casablanca.

Més enllà d'això, tant El Atiaoui com Elmedkouri destaquen el fet que el Marroc té acords de lliure comerç amb més de cinquanta països i que, per tant, per a una empresa catalana que s'hi implanta, en un trampolí cap a aquests. Tots dos destaquen el cas de països àrabs que estan creixent molt i també d'estats del continent africà que es preveu que visquin un desenvolupament important els pròxims anys.

Aquests acords de lliure comerç donen abast a un 60% del PIB mundial. En aquest sentit, l'AMDI recomana a les empreses catalanes i espanyoles que arriben al Marroc i que hagin d'establir acords amb companyies globals que busquin aquelles que ja tenen coneixement i implantació al continent africà.

El veí del sud més avançat per a la Unió Europea

El professor associat del Departament d'Economia d'ESADE Agustí Ulied va aprofitar la jornada per analitzar les relacions entre la UE i el Marroc. Segons va dir, malgrat que el país alauita està considerat com el veí del sud més avançat per Brussel·les i que hi ha moltes iniciatives en matèria de cooperació bilateral, això no ha contribuït a la convergència al nivell de vida europeu ni a la modernització política completa. “La cooperació europea ha ajudat que el Marroc hagi decidit europeïtzar-se, occidentalitzar-se”, afirmava Ulied. “Malgrat tot, falten avenços significatius en la posició estratègica del Marroc respecte a Europa”, va afegir el professor en la seva intervenció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.