Gran angular

Pressió per obrir la clau de pas del gas d'esquist

La tramitació de l'expedient per començar el ‘fracking' a la península ressuscita el clam de la gran empresa per reduir costos energètics

Segons els estudis, poden trobar unes reserves de consum de gas per 70 anys

Una companyia de Canadà, BNK, pretén dur a terme les primeres prospeccions per fracturació hidràulica (fracking en anglès), a l'Estat espanyol. La notícia s'ha fet pública aquesta setmana i confirma que, igual com una flama que tant aviat decandeix com s'aviva però que sempre es resisteix a apagar-se, el debat entorn dels beneficis i riscos del gas d'esquist (shale gas, en anglès) es reviscola periòdicament.

La magnificència de les xifres d'explotació d'aquest hidrocarbur en països on la tècnica està més desenvolupada –als Estats Units– en són el paradigma. Presenten el gas no convencional (és gas normal però la seva extracció requereix un tractament específic) com una font d'energia molt rendible i com la solució a bona part dels mals dels estats que no són autosuficients en recursos.

De manera paral·lela, també apareixen estudis i previsions optimistes que impulsen a deixar-se seduir per les possibilitats del gas d'esquist i que conviden a engrapar aquest pastís energètic de dolçor rotunda. En valgui d'exemple un informe de la consultoria Deloitte sobre l'impacte que en l'economia espanyola tindria el desenvolupament de l'activitat d'exploració i producció d'hidrocarburs: 260.000 llocs de treball i una injecció de fins a 44.000 milions d'euros en el PIB.

Amb cautela.

Però si no s'ataca amb mesura, el sucre pot provocar un dolorós empatx i, en aquest cas, els mals de panxa venen en forma de possible contaminació d'aqüífers i d'amenaces per al medi ambient i la conservació del territori. De fet, tot i la vistositat del negoci que el gas no convencional pot representar, els moviments d'oposició a les exploracions s'han generalitzat i mostren una resistència tan dura com –segons diuen els qui defensen el caràcter inofensiu de les perforacions– poc fonamentada.

L'informe de Deloitte és lectura de capçalera a Shale Gas España, la plataforma per l'exploració i desenvolupament d'aquest gas a l'Estat espanyol i, en una recent conferència a la Cambra de Comerç de Tarragona, David Alameda, director general executiu de Shale Gas España, va demostrar saber-se'l de cap a cap. “Representaria un impacte de 44.000 milions d'euros en el PIB” referia Alameda i, en el mateix sentit, hi va afegir que aquesta nova font d'energia no només suposa un pas endavant per a la indústria sinó que “per al consumidor domèstic de gas, li representaria un estalvi anual en la factura d'entre 900 i 1.500 euros”.

La presència d'Alameda a Tarragona no responia a cap casualitat sinó que la forta implantació de la indústria petroquímica en aquest territori, i els bons ulls amb què aquesta indústria es mira el gas no convencional, asseguraven una benvinguda càlida a l'enviat de Shale Gas.

En aquest ambient, Anton Valero, executiu de la companyia química Dow Chemical i president de la Federació Empresarial de la Indústria Química (Feique), va estrenar el torn de paraula i va revelar: “els Estats Units són el segon país amb el preu de l'electricitat més barat (el primer és Noruega) i això ha provocat un renaixement de la indústria.” Amb uns costos 2,5 vegades menors que els que cal pagar “a Espanya o Alemanya”, segons Valero, “qualsevol cosa que es fabriqui als Estats Units té un avantatge competitiu notable”. El president de la Feique va revelar que les empreses del sector químic treballen un pla d'inversions per valor 100.000 milions de dòlars per reconcentrar la seva producció a l'altra banda de l'Atlàntic, a fi i efecte d'aprofitar els baixos costos productius derivats de l'abundància de gas.

Nou paradigma.

El sector químic no està sol, en el festeig del gas d'esquist, sinó que les grans indústries, amb uns voluminosos costos per despesa energètica, veuen la introducció d'una font d'energia que n'abaratiria la factura (vegeu el gràfic per comparar la quasi nul·la producció de gas a l'Estat espanyol i, en canvi, l'alta dependència de gas natural per generar electricitat).

David Alameda va precisar que el gas obtingut per fracturació hidràulica “no és un gas diferent del que avui escalfa les cases i que fa moure les indústries” i va advertir de les conseqüències de no apostar per la seva exploració: “la dependència energètica de l'Estat espanyol és del 74% i, dins de la Unió Europea, és el novè país amb més dependència energètica de tercers països.” El gas d'esquist, però, repararia la manca de recursos que en general hi ha a tota la península?

Alameda va admetre que la seguretat absoluta no existeix perquè “de moment, només ens basem en estudis” però va manifestar que “calculem que Espanya pot tenir un potencial important” i, en concret, va referir “reserves de gas per un consum de 70 anys”.

Segons Shale Gas España les queixes per les exploracions de gas d'esquist responen a un moviment orquestrat perquè “suposaria canviar el model i l'ordre geopolític mundial. És evident que als països productors de petroli no els interessa” l'aparició d'un substitutiu energètic, i va sentenciar que no cal témer pel medi natural perquè “no s'ha vist mai la contaminació d'un aqüífer per la perforació d'un pou”.

Catalunya, llei suspesa però potencial baix

La companyia canadenca BNK ha presentat el projecte per explorar la presència de jaciments de gas d'esquist en punts de la zona de Burgos. L'empresa, que pretén ser la primera a estrenar la fracturació hidràulica a l'Estat espanyol obrint-hi fins a una dotzena de pous, ha presentat la documentació al govern espanyol i la Junta de Castella i Lleó. Amb aquest projecte, l'empresa vol esbrinar si hi ha prou gas i si es pot començar una campanya d'explotació rendible a la zona.

Shale Gas España ja ha detectat punts calents per a l'explotació del gas d'esquist i centra molt el seu interès en, precisament, el nord de Castella i Lleó i la serralada Cantàbrica.

Pel que respecta a Catalunya, tot i que el Parlament va aprovar una llei prohibint expressament el fracking, el Tribunal Constitucional la manté en suspens mentre n'examina la constitucionalitat.

En qualsevol cas, David Alameda, de Shale Gas España, diu que arran dels estudis amb què treballen, “Catalunya presenta poc potencial” i insinua que començar la tramitació d'un expedient per explorar la presència de jaciments de gas d'esquist en territori català suposaria una inversió que, com a mínim, seria bastant arriscada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.