Opinió

EDITORIAL

Cal saludar la caiguda de l'euro

Al llarg de tota la crisi els exportadors catalans han pregat al cel per un euro més barat, però les seves imprecacions han estat infructuoses. El fet és que des del 2007 les vendes de béns made in Catalonia a l'exterior han crescut un 21,7%, més que Alemanya i que la mitjana de la zona euro. Això vol dir que Catalunya ha guanyat quota en el comerç internacional. Val la pena reconèixer que aquest esforç ha estat com a conseqüència del tancament dels mercats domèstics i que bona part de la millora de la competitivitat s'ha aconseguit a costa del salari dels treballadors i dels marges empresarials. Però també és just dir que aquesta crisi ha estat una revolució en maneres de gestionar, plantejaments financers, modernització i productivitat, de tal manera que el teixit empresarial català està més ben preparat per competir al món.

Per tot això, la depreciació de l'euro és una oportunitat en molts sentits. Ho és per a les empreses que miren de fer-se un forat en mercats difícils com el dels Estats Units; ho és per a les pimes que han de competir amb els productes que venen de l'Àsia; ho és per als proveïdors locals, que ara poden ser més atractius que els xinesos; i ho és per als negocis que tenen el mercat a la zona euro, perquè l'abaratiment de l'euro serà un revulsiu per a l'economia i es beneficiarà de la millora del mercat. Cal relativitzar els riscos macroeconòmics que comporta per l'encariment de les importacions i el descontrol de la balança comercial, ja que el context de preus energètics a la baixa, en part, ho neutralitza. Per tant, cal saludar el nou estatus de l'euro i animar les empreses catalanes a treure'n profit.

Competitivitat del gas d'esquist

La notícia que una companyia canadenca pretén dur a terme a Burgos les primeres prospeccions per fracturació hidràulica a l'Estat espanyol reobre el debat sobre els avantatges i els inconvenients d'explotar jaciments de gas d'esquist. L'experiència a Amèrica del Nord, on aquesta activitat està a ple rendiment, demostra que es redueix i que fins i tot s'elimina la dependència energètica de l'exterior, un aspecte molt important en una zona com la nostra, que ha d'importar gairebé tot el petroli i el gas que es consumeix. Si es confirmessin les previsions que exhibeixen els impulsors d'aquesta tecnologia, que parlen d'unes reserves a l'Estat espanyol equivalents a 70 anys de consum, el canvi seria notable.

Un altre factor a favor, en aquest cas comprovat, és que s'aconsegueix una energia més barata i que els costos per a la indústria dels Estats Units són 2,5 vegades inferiors als de l'europea. És un avantatge que fa que la indústria química afirmi que si a Europa no se segueix l'exemple americà, el que es farà serà invertir 100.000 milions de dòlars per instal·lar-se a l'altra banda de l'Atlàntic, perquè així no es pot competir. En contra d'aquestes tècniques s'hi esgrimeixen amenaces al medi ambient, com ara el risc de contaminació d'aqüífers. Són amenaces que, en tot cas, a Catalunya no existeixen, o no tant perquè el Parlament ha prohibit aquestes pràctiques (la llei està suspesa mentre no se'n dictamini la constitucionalitat) sinó perquè les companyies que les practiquen tenen estudis segons els quals buscar gas en el subsòl català no seria rendible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.