Gran angular

El comportament al món digital ens delata

Firmes de selecció de personal i financeres que concedeixen préstecs rastregen les xarxes socials abans de prendre decisions

Encara és d'hora per saber què pot ser útil i què no de les dades extretes d'internet

Les piulades al Twitter, les fotos del Facebook, els contactes del Linkedin, les compres a Amazon o les vendes a eBay no són accions d'un món paral·lel que desapareix quan tanquem el mòbil i la pantalla s'enfosqueix, sinó que formen part del nostre aquí i ara. Són activitats tan reals i tan certes com la conversa de la cafeteria o la cua del supermercat. O potser més, perquè deixen un rastre que sovint és públic, per tant, es pot captar i analitzar i algunes empreses el consideren rellevant per a les seves estratègies. Potser l'aprofitament més conegut és el del màrqueting que orienta les campanyes en funció de l'anàlisi de les dades extretes de les xarxes socials. Però hi ha moments de gran transcendència en la vida de les persones, com ara demanar un préstec al banc o entrar en un procés de selecció per a una feina, la resolució dels quals depèn, en bona mesura, del que diem, compartim o fem a internet.

És el que Ramon Trias, director d'AIS Group, anomena “informació de la relació entre la gent”. AIS va ser la introductora als anys vuitanta a Catalunya i Espanya dels algoritmes, uns instruments de càlcul matemàtic predictiu que van permetre agilitar i millorar l'estudi que les entitats financeres feien del sol·licitant d'un préstec abans de concedir-lo. Fins aquell moment, hi havia altres models individualitzats i, per tant, més costosos, però quan el crèdit es va generalitzar entre les famílies, a vegades per quanties no gaire importants, es va fer necessari trobar una eina més automatitzada i barata. L'algoritme permet donar ràpidament una resposta afirmativa o negativa, i en cas de dubte, derivar l'expedient a un procediment més individual.

Es nodreixen de tres fonts principals: la informació que facilita el sol·licitant, la de l'historial que l'entitat té del client i la dels bureau de crèdit sobre impagaments. A aquest cabal d'informació s'ha afegit ara el provinent de les xarxes socials, més desestructurat però molt ric, que pot ajudar a fer millors prediccions: “Se sap que la pressió de l'entorn social d'una persona condiciona notablement que acabi pagant o no un deute, per tant, analitzar les relacions d'un sol·licitant és una variable rellevant”, explica Trias. AIS treballa per a moltes entitats financeres i reconeix que hi ha bancs que estan fent grans apostes per la incorporació d'aquest tipus de dades, però també n'hi ha que no.

No és el cas de les plataformes financeres digitals, que hi han vist una oportunitat per fer-se un lloc en el mercat. Finanzarel és una plataforma d'internet especialitzada en finançament del circulant de pimes. La firma catalana fa de mitjancera entre empreses i inversors, calculant el rating del demandant en funció del risc que presenta. Paulino de Evan, soci fundador de Finanzarel, explica que aquest risc es determina a partir de diverses variables, algunes de les quals s'obtenen d'estudiar la petjada digital de l'empresa: “Poc abans que una empresa faci fallida es detecta al Linkedin una fuga massiva de treballadors”, posa com a exemple De Evan.

Aquesta xarxa social professional és també una font important per a firmes de crèdit al consum. Una persona amb bones referències i moltes visualitzacions del seu perfil té més possibilitats de tornar un préstec. La seva reputació al portal eBay també és un senyal positiu. El fet és que portals que concedeixen minicrèdits a tornar en pocs dies basen les seves anàlisis predictives sobretot en aquest tipus de dades.

Reclutament.

També ho fan cada cop més les empreses de selecció de personal. Un estudi sobre l'impacte de les xarxes socials en els processos de selecció encarregat pel portal d'anuncis de feina Infojobs estima que sis de cada deu empreses tenen en compte el perfil digital del candidat per a la seva contractació. També revela que una de cada tres empreses que contracten els seus treballadors per procediments digitals han descartat candidats per la seva petjada a internet, sobretot després d'haver observat el seu Facebook (76%) i el seu Twitter (38%). “Som nadons que estem interactuant en un món que no coneixem, ¿estem preparats per treure el màxim profit del nostre perfil digital? Jo crec que no”, diu Jaume Gurt, director general d'Infojobs.

En aquest camp, les xarxes socials també demostren ser útils per trobar perfils molt i molt específics. La consultora estratègica Sibilare, especialitzada en comunicació digital i Big Data (dades massives), rep encàrrecs de firmes de cercatalents que pensen que les xarxes socials els poden ajudar en la seva recerca. Marc Argemí, soci director de la firma, explica que Linkedin s'ha erigit en el gran rei en aquest camp, desplaçant les bases de dades que tradicionalment tenien aquestes empreses. Però Sibilare està concentrat a “escoltar” Twitter, la plaça virtual on té lloc la gran conversa global i en obert. Argemí assegura que la pàgina de perfil que una persona té en aquesta xarxa diu molt d'ella, com també “a qui segueix i qui la segueix”.

Però la consultora treu el màxim partit de Twitter en els estudis de mercat. “Som una alternativa als sondejos tradicionals”, diu Argemí. Ara estan estudiant què diu la xarxa sobre un tema que interessa a un client i durant deu dies han recollit un milió i mig de piulades que ara estan analitzant. Determinaran quines són les principals paraules que apareixen associades, els dies que més es parla d'aquest tema o si hi ha persones de rellevància social que són mencionades o participen en la conversa. Les conclusions ajudaran a definir l'estratègia de comunicació del client.

Però fins a quin punt és representativa aquesta informació? Argemí pensa que depèn molt de si el tema interessa i si genera prou comentaris. Si és un assumpte que desperta interès, la conversa que té lloc a Twitter té el valor afegit de ser espontània i no estar dirigida.

Aquesta és la característica que també destaca Jaume Gurt d'Infojobs: “És una informació fresca, poc reflexionada, que diu molt de nosaltres.” Per això, la informació de les xarxes socials és rellevant per a les empreses que seleccionen treballadors, sobretot per trobar discrepàncies entre la informació declarada en el currículum i la que s'observa a internet. És una informació que ajuda a descartar candidats.

L'era de les dades massives ha arribat per quedar-se però encara estem en la fase d'aprenentatge. Els models predictius sobre el comportament es fabriquen amb variables significatives (aquelles que permeten descobrir coses) ponderades en funció del seu pes i interrelacionades, i encara és d'hora per saber què pot ser realment útil i què no de la informació que es troba a les xarxes socials.

La veterania de Ramon Trias li fa veure les coses amb prudència: “Cada innovació genera una certa bombolla i cal esperar que passi el tsunami per observar què queda”, assegura. Ara bé, aposta per no perdre el tren. El que sembla clar és que cada vegada se'ns jutjarà més per la nostra vida virtual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.