Anar a la llar d'infants té un preu però no anar-hi també té un cost
Com cada any per aquestes dates, comença el termini de preinscripció a les escoles de tots aquells nens i nenes que passat l'estiu s'incorporaran al sistema educatiu del nostre país. Ja he parlat en alguna altra ocasió dels problemes del nostre sistema d'adjudicació de places escolars per tal que les famílies puguin expressar clarament les seves preferències a l'hora de triar escola. Avui, però, em vull centrar en les llars d'infants.
Mentre que l'accés al segon cicle d'educació infantil (3-5 anys) és generalitzat (tot i no ser obligatori però clarament influït per l'actual sistema de tria d'escola), l'accés al primer cicle d'educació infantil (0-3 anys) és molt més reduït. Segons el mòdul de conciliació entre la vida laboral i familiar de l'Enquesta de Població Activa de 2005, el principal medi de cura dels infants entre les famílies catalanes on algun o els dos progenitors tenien feina era l'atenció directa per parts dels pares (57%) seguit per l'atenció a càrrec d'altres familiars (18%). Només una de cada quatre famílies (24%) utilitzava regularment les llars d'infants. Aquestes xifres eren similars per al conjunt de l'Estat Espanyol.
Segons Eurostat, i basant-se en les respostes de les famílies dins l'Enquesta d'Ingressos i Condicions de Vida (SILC) referida a l'any 2011, a l'Estat espanyol al voltant d'una tercera part dels nens i nenes de menys de 3 anys anava a les llars d'infants (tot i que la meitat ho feia de manera més esporàdica). Aquesta xifra se situava precisament al voltant de la mitjana europea, però hi ha països com Dinamarca on aquesta xifra s'apropa al 80%. De fet, aquests percentatges no tenen en compte que a molts països europeus es permet que l'educació a aquestes edats no estigui regulada i, per tant, en general, la participació dels infants a activitats educatives abans del 3 anys és molt superior a la resta d'Europa que no pas al nostre país.
Quines són les conseqüències d'aquesta menor participació? Hi ha un cert consens entre els pediatres sobre l'impacte negatiu que té aquesta participació sobre la salut dels infants, especialment a curt termini. Ara bé, no hi ha un acord tan clar sobre quins són els efectes sobre el desenvolupament intel·lectual i l'adquisició de capacitats cognitives. Per exemple, l'anàlisi dels resultats de les enquestes del programa PILRS mostra com els resultats acadèmics als primers cursos d'educació primària són millors per als alumnes que han anat com a mínim un any a les llars d'infants en relació als que no ho han fet. I aquesta millora sembla ser permanent: les enquestes PISA de l'OCDE realitzades als estudiants de 15 anys també mostren un resultat similar. Com en moltes altres ocasions, la dificultat consisteix a separar si aquest resultat es deriva directament d'haver anat o no a la llar d'infant o si hi ha altres factors com ara el nivell socioeconòmic dels pares o la major implicació en l'educació dels infants el que acaba determinant aquests millors resultats.
Segon cicle.
Després de controlar la possible influència de diferents variables individuals, familiars i de l'entorn, les autores conclouen que l'accés a l'educació infantil va suposar una clara millora sobre el rendiment educatiu dels infants a llarg termini, sobretot en aquells col·lectius amb majors dificultats.
En un moment en què la tendència demogràfica està canviant, en què la situació econòmica fa que moltes famílies no puguin permetre's portar els seus fills i filles a les llars d'infants, en què les administracions estan retirant el suport econòmic a aquests centres escolars perquè no ho consideren prioritari, crec que és important tenir present que el suport a tots els nivells educatius és bàsic i que si volem garantir de veritat la igualtat d'oportunitats caldria fer un pas endavant per establir la gratuïtat del primer cicle d'educació infantil. Estem en any electoral. Hi haurà algun partit que inclogui aquesta política al seu programa?
4.150 euros per alumne l'any
Aquest era el cost anual per alumne a les llars d'infants catalanes el curs 2009/2010 segons l'Estadística de finançament i despeses de l'ensenyament privat, que realitzen cada cinc anys l'IDESCAT i l'INE. Comparant les dades d'aquest curs amb del 2004/2005, es constata que el nombre de centres i alumnes s'ha mantingut constant a Catalunya, tot i que el percentatge d'usuaris del servei del menjador s'ha reduït considerablement i ha passa d'un 63% dels alumnes al 56%. Quan es coneguin les dades del curs 2014/2015, podrem valorar quin ha estat l'impacte de la crisi i de la davallada de la natalitat sobre aquest sector.
