Cimera política i empresarial contra la morositat
La morositat està causant seriosos problemes de liquiditat a les empreses, i en particular a les microempreses i els autònoms. A més, està provocant fortes pèrdues econòmiques, que afecten greument la rendibilitat, la competitivitat i la supervivència d'aquests negocis, i provoquen desenes de milers de tancaments d'empreses. Els terminis de pagament a l'Estat Espanyol són de l'entorn dels 95 dies, molt per sobre de la mitjana europea, de 46 dies, i fins i tot per sobre de la de Grècia, que té un període mitjà de pagament de 92. Aquests elevats terminis causen a les empreses alts costos d'ordre financer per sostenir les seves tresoreries. Així mateix, els comptes de clients per cobrar en els balanços de les empreses de l'Estat Espanyol estan hipertrofiades, ja que són més del doble de la mitjana de la UE. En conseqüència, els costos financers que han d'afrontar les empreses per finançar els seus comptes de clients arriben a triplicar els costos que pel mateix concepte tenen les del nord d'Europa; això les fa ser molt menys competitives en un mercat global.
Aquestes diferències que existeixen a l'Estat espanyol respecte a altres països de la UE es deuen bàsicament a tres factors principals.
En primer lloc, a la inexistència d'un règim de penalitzacions en forma d'interessos de mora quan té lloc un retard. Els països en què els terminis mitjans de pagament són més curts disposen d'un sistema de penalitzacions molt estricte pel retard en el pagament, la qual cosa ha resultat ser una mesura molt dissuasiva per als morosos. Aquest és el cas dels països escandinaus, on els terminis de pagament reals són d'un mes, ja que, com a mesura dissuasiva al comportament morós, de forma habitual s'hi apliquen interessos de mora del 24%. En canvi, a l'Estat Español no és corrent que s'apliquin tipus d'interès moratoris, ja que, com revelen les enquestes realitzades per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), la reclamació d'interessos solament la realitzen habitualment un 12% dels creditors.
En segon lloc, en els processos de reclamació de deutes, des del començament del tràmit de les causes judicials fins que té lloc l'execució de la sentència, l'administració de justícia actua amb excessiva lentitud. Aquesta falta d'agilitat dels jutjats espanyols aixeca crítiques dels empresaris. Les empreses es queixen sobretot del perjudici econòmic i la inseguretat jurídica que la lentitud de la justícia, en els procediments de reclamació de quantitat, genera en el tràfic mercantil i en el normal funcionament dels negocis. L'opinió generalitzada dels empresaris és que la via judicial no és eficaç a l'hora de reclamar el pagament dels deutes, ja que els procediments judicials són massa costosos i lents. Segons una enquesta de la Fundació ICO, el 83% de les empreses evita anar als tribunals, i el que és més freqüent, en cas de tenir problemes de cobrament, és procurar un arranjament extrajudicial; encara que calgui fer importants concessions al morós. Igualment l'informe va evidenciar que gairebé el 60% dels empresaris prefereix renunciar a una part o a la totalitat del crèdit abans de passar pels tràmits judicials per reclamar-lo.
En tercer lloc, existeix el condicionant de la cultura empresarial. Les males pràctiques de pagament són un factor molt important, ja que constitueixen un gran generador de morositat. La deterioració de les pràctiques de pagament no només és a causa de factors conjunturals, sinó que també reflecteix una evolució estructural de les relacions interempresarials; mitjançant l'allargament del termini de pagament als proveïdors, les empreses han trobat un substitut gratuït al crèdit bancari. Així, les grans empreses han anat imposant terminis de pagament excessivament llargs als proveïdors.
Tolerància zero.