Gran angular

Un pols econòmic i polític Estats Units-Xina?

S'està repro­duint un pols entre Estats Units i Xina simi­lar al de la Guerra Freda entre Estats Units i la antiga URSS com a con­seqüència que Xina vol impul­sar un Pla Mars­hall per a l'Àsia i impul­sar la cre­ació d'un nou Banc Asiàtic d'Inver­si­ons en Infra­es­truc­tu­res (AIIA) de la mateixa manera que ha sigut el pal de paller per a la cre­ació del Banc dels BRICS (Bra­sil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica)?

Estats Units i Xina són molt dife­rents: Xina té 1.300 mili­ons d'habi­tants i un PIB per càpita de 8.000 dòlars, i USA, 320 mili­ons d'habi­tants però amb 55.000 dòlars per càpita.

Xina s'ha anat con­ver­tint en la fàbrica del món millo­rant, endemés, pro­gres­si­va­ment la qua­li­tat dels pro­duc­tes que ha anat expor­tant (vegeu l'últim The Eco­no­mist: Made in China: New, impro­ved and stron­ger than ever) i ha sigut capaç d'acu­mu­lar unes reser­ves de divi­ses que li per­me­ten com­prar deute extern d'Estats Units i d'altres països amb pro­ble­mes de balança de paga­ments. Xina va impul­sar, al 1996, la cre­ació del Grup de Coo­pe­ració de Xan­gai amb par­ti­ci­pació d'ella mateixa, Rússia, Kazakhs­tan, Kir­zikis­tan, Tad­jikis­tan i Uzbekis­tan que té com a llengües ofi­ci­als el rus i el xinès, mar­gi­nant l'anglès que acos­tuma a estar a tots els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals. Xina no està al direc­tori mun­dial del G8 (ara dels 7 per sanció i exclusió de Rússia a l'any de la invasió de Cri­mea) però si al G20 i està mos­trant un clar acti­visme a la zona del Pacífic. Fins i tot estè reduint ten­si­ons amb Japó, Corea del Sud i l'Índia.

Amb tot això, Xina està llui­tant per tenir un pes polític mun­dial en con­sonància amb el pes econòmic que ha anat adqui­rint amb les seves expor­ta­ci­ons i amb les seves empre­ses a països en desen­vo­lu­pa­ment a la recerca de matèries pri­me­res.

És pre­ci­sa­ment per la ini­ci­a­tiva d'impul­sar la cre­ació del nou AIIA -amb un capi­tal de 100.000 mili­ons de dòlars dels quals Xina aporta 50.000 mili­ons- que s'estan cre­ant ten­si­ons amb els EUA. El dimarts 18 de març Ale­ma­nya i França anun­ci­a­ven que par­ti­ci­pa­ran en el pro­jecte mal­grat la reticència d'Estats Units, que veu en la nova ini­ci­a­tiva el desig de Xina d'excloure l'Oncle Sam del paper cab­dal que ha tin­gut a ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res inter­na­ci­o­nals a les quals té capa­ci­tat de veto. El fet que l'admi­nis­tració Obama no pugui fer noves apor­ta­ci­ons a l'FMI, al Banc Mun­dial o al Banc Asiàtic de Desen­vo­lu­pa­ment pel blo­queig del seu propi Congrés faci­lita que Xina pren­gui la ini­ci­a­tiva, a la qual el Regne Unit i Itàlia s'han apun­tat també (com ho faran altres) per la lla­mi­na­dura que els suposa que només podran acce­dir a lici­ta­ci­ons del nou AIIB les empre­ses dels països que hagin apor­tat capi­tal.

Menys abast que el Bm.

El pro­jecte xinès té menys abast que el Banc Mun­dial però segons el líder xinès Xi Jin­ping, al recent lli­bre La Gover­nança de Xina (Pequín, Edi­ci­ons en llengües estran­ge­res) en alguns dels seus 79 texts inclo­sos, Xina no es con­forma amb jugar el paper mun­dial secun­dari que ha tin­gut fins ara i per això no en té prou de lide­rar el Grup de Xan­gai o els BRICS sinó que vol lide­rar un pro­jecte que inclo­gui països rics com és ara el nou AIIB, en què països euro­peus i asiàtics impor­tants estan dis­po­sats a jugar mal­grat que els Estats Units no ho vegin amb bons ulls.

Ens porta això a un pols Estats Units-Xina pel lide­ratge mun­dial o la cosa no arriba tan lluny? La macro­e­co­no­mia ens diu que el PIB xinès avançarà al PIB nord-ame­ricà aviat si no és que ho ha fet ja, però com ha posat de relleu Josep S. Nye en el seu recent lli­bre Is the Ame­ri­can Cen­tury Over? (Wiley), això no sig­ni­fi­carà que Estats Units perdi el lide­ratge que ha tin­gut al segle XX i que s'ha sobre­po­sat als repte de lide­ratge que va supo­sar l'ascensió de l'URSS als anys 1950 amb la cursa per l'espai (1950) i del Japó que es va mos­trar molt pro­duc­tiu per l'impuls de la seva indústria de l'automòbil i electrònica als anys 1980. Nye afirma que per una qüestió de valors s'estima més un món lide­rat des de Was­hing­ton que un altre lide­rat per Mos­cou o per Pequín, per molt que els ame­ri­cans hagin comès errors com la invasió de l'Iraq o el suport a l'opo­sició siri­ana que ha pro­pi­ciat la cre­ació del perillós Estat Islàmic, amb les seves seqüeles de ter­ro­risme mun­dial que no se sap com tallar i que veu­rem si dóna lloc a alguna res­posta medi­terrània a la Con­fe­ren­cia Minis­te­rial anti­gi­ha­dista de Bar­ce­lona del pròxim 13 d'abril. Els EUA tam­poc no han sigut capaços de lide­rar la lluita con­tra el canvi climàtic o la reforma de les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals amb vista a la Con­ferència de Finançament al Desen­vo­lu­pa­ment del pròxim juliol a Addis Abeba o a l'esta­bli­ment dels Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble que ha d'apro­var l'Assem­blea Gene­ral de Naci­ons Uni­des al setem­bre.

Des­pesa mili­tar.

Però quan par­lem dels pols entre Estats Units i Xina hem de con­si­de­rar que la des­pesa mili­tar ame­ri­cana és qua­tre cops la de Xina i que equi­val a la suma de les 8 potències que li que­den dar­rere. De les 500 empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals més impor­tants, més de la mei­tat són nord-ame­ri­ca­nes. Vai­xells ame­ri­cans mos­tren la força dels EUA arreu. Una gran part de les mar­ques més cone­gu­des o la indústria del cinema que trans­met l'ame­ri­can way of life es con­cen­tra a mans dels Estats Units.

En la lluita per la supre­ma­cia mun­dial no es veu clar que Xina pugui subs­ti­tuir Estats Units (per cert, amb un dòlar molt potent). Europa segueix massa frac­tu­rada, Rússia mos­tra molta cor­rupció, el Japó s'ha endar­re­rit i Xina té grans rep­tes interns com la pol·lució, la població enve­llida i les empre­ses esta­tals poc pro­duc­ti­ves, a part d'una eco­no­mia tan­cada que no li per­met acce­dir al capi­tal humà mun­dial al qual sí poden acce­dir les mul­ti­na­ci­o­nals ame­ri­ca­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.