Un pols econòmic i polític Estats Units-Xina?
S'està reproduint un pols entre Estats Units i Xina similar al de la Guerra Freda entre Estats Units i la antiga URSS com a conseqüència que Xina vol impulsar un Pla Marshall per a l'Àsia i impulsar la creació d'un nou Banc Asiàtic d'Inversions en Infraestructures (AIIA) de la mateixa manera que ha sigut el pal de paller per a la creació del Banc dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica)?
Estats Units i Xina són molt diferents: Xina té 1.300 milions d'habitants i un PIB per càpita de 8.000 dòlars, i USA, 320 milions d'habitants però amb 55.000 dòlars per càpita.
Xina s'ha anat convertint en la fàbrica del món millorant, endemés, progressivament la qualitat dels productes que ha anat exportant (vegeu l'últim The Economist: Made in China: New, improved and stronger than ever) i ha sigut capaç d'acumular unes reserves de divises que li permeten comprar deute extern d'Estats Units i d'altres països amb problemes de balança de pagaments. Xina va impulsar, al 1996, la creació del Grup de Cooperació de Xangai amb participació d'ella mateixa, Rússia, Kazakhstan, Kirzikistan, Tadjikistan i Uzbekistan que té com a llengües oficials el rus i el xinès, marginant l'anglès que acostuma a estar a tots els organismes internacionals. Xina no està al directori mundial del G8 (ara dels 7 per sanció i exclusió de Rússia a l'any de la invasió de Crimea) però si al G20 i està mostrant un clar activisme a la zona del Pacífic. Fins i tot estè reduint tensions amb Japó, Corea del Sud i l'Índia.
Amb tot això, Xina està lluitant per tenir un pes polític mundial en consonància amb el pes econòmic que ha anat adquirint amb les seves exportacions i amb les seves empreses a països en desenvolupament a la recerca de matèries primeres.
És precisament per la iniciativa d'impulsar la creació del nou AIIA -amb un capital de 100.000 milions de dòlars dels quals Xina aporta 50.000 milions- que s'estan creant tensions amb els EUA. El dimarts 18 de març Alemanya i França anunciaven que participaran en el projecte malgrat la reticència d'Estats Units, que veu en la nova iniciativa el desig de Xina d'excloure l'Oncle Sam del paper cabdal que ha tingut a institucions financeres internacionals a les quals té capacitat de veto. El fet que l'administració Obama no pugui fer noves aportacions a l'FMI, al Banc Mundial o al Banc Asiàtic de Desenvolupament pel bloqueig del seu propi Congrés facilita que Xina prengui la iniciativa, a la qual el Regne Unit i Itàlia s'han apuntat també (com ho faran altres) per la llaminadura que els suposa que només podran accedir a licitacions del nou AIIB les empreses dels països que hagin aportat capital.
Menys abast que el Bm.
Ens porta això a un pols Estats Units-Xina pel lideratge mundial o la cosa no arriba tan lluny? La macroeconomia ens diu que el PIB xinès avançarà al PIB nord-americà aviat si no és que ho ha fet ja, però com ha posat de relleu Josep S. Nye en el seu recent llibre Is the American Century Over? (Wiley), això no significarà que Estats Units perdi el lideratge que ha tingut al segle XX i que s'ha sobreposat als repte de lideratge que va suposar l'ascensió de l'URSS als anys 1950 amb la cursa per l'espai (1950) i del Japó que es va mostrar molt productiu per l'impuls de la seva indústria de l'automòbil i electrònica als anys 1980. Nye afirma que per una qüestió de valors s'estima més un món liderat des de Washington que un altre liderat per Moscou o per Pequín, per molt que els americans hagin comès errors com la invasió de l'Iraq o el suport a l'oposició siriana que ha propiciat la creació del perillós Estat Islàmic, amb les seves seqüeles de terrorisme mundial que no se sap com tallar i que veurem si dóna lloc a alguna resposta mediterrània a la Conferencia Ministerial antigihadista de Barcelona del pròxim 13 d'abril. Els EUA tampoc no han sigut capaços de liderar la lluita contra el canvi climàtic o la reforma de les institucions internacionals amb vista a la Conferència de Finançament al Desenvolupament del pròxim juliol a Addis Abeba o a l'establiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que ha d'aprovar l'Assemblea General de Nacions Unides al setembre.
Despesa militar.
En la lluita per la supremacia mundial no es veu clar que Xina pugui substituir Estats Units (per cert, amb un dòlar molt potent). Europa segueix massa fracturada, Rússia mostra molta corrupció, el Japó s'ha endarrerit i Xina té grans reptes interns com la pol·lució, la població envellida i les empreses estatals poc productives, a part d'una economia tancada que no li permet accedir al capital humà mundial al qual sí poden accedir les multinacionals americanes.
