Garicano ha tocat os

Les crítiques a l'aposta del govern espa­nyol per l'AVE per fi han tocat os. Han cal­gut dos infor­mes publi­cats per la Fun­dación de Estu­dios de Eco­nomía Apli­cada (www.​fedea.​net/​inf​raes​truc​tura​s-​fer​rovi​aria​s-​de-​alta-​velocidad/) amb seu a Madrid, i la deter­mi­nació del pare del pro­grama econòmic de Ciu­ta­dans, Luis Gari­cano (Lon­don School of Eco­no­mics), d'atu­rar l'expansió de les inver­si­ons més enllà del que ja està en marxa. Sigui perquè el Minis­teri ha rebut per pri­mera vegada un qüesti­o­na­ment mediàtic i polític seriós a la seva política des de la capi­tal i des d'un par­tit emer­gent, sigui perquè han tro­bat un argu­ment per ata­car Ciu­ta­dans, han mobi­lit­zat tota la seva maquinària pro­pa­gandística per seguir venent els fal­sos mites asso­ci­ats a l'alta velo­ci­tat i assen­tar en l'ima­gi­nari que Gari­cano ha per­dut el nord.

Les decla­ra­ci­ons de la minis­tra d'aquesta set­mana mos­tren que qui ha per­dut el nord és ella. Hem sen­tit fra­ses com que no hi havia hagut cap pro­jecte més ren­di­ble que l'alta velo­ci­tat i que la seva era una ren­di­bi­li­tat social. Com si l'informe de Gerard Llo­bet i Ofe­lia Betan­cor no n'avalués pre­ci­sa­ment la ren­di­bi­li­tat social, no només la finan­cera.
A més, fent-ho amb els supòsits més favo­ra­bles a l'alta velo­ci­tat que han estat pos­si­bles. Així, el Minis­teri con­ti­nua insis­tint en els bene­fi­cis medi­am­bi­en­tals, econòmics i soci­als quan aquests són ine­xis­tents –com sap qual­se­vol eco­no­mista del trans­port- per cor­re­dors tan poc den­sos com els espa­nyols, on la diferència entre la inversió total i l'ús és la més extrema del pla­neta, tal com mos­trem amb Germà Bel en l'altre dels infor­mes. A més el Minis­teri insis­teix en el meta­ob­jec­tiu de qual­se­vol govern espa­nyol: la ver­te­bració i cohesió ter­ri­to­rial. Llàstima que tota la lite­ra­tura acadèmica evi­den­cia que l'AVE fa pre­ci­sa­ment el con­trari, pro­mo­vent dina­misme en les grans conur­ba­ci­ons més pròspe­res des­ar­ti­cu­lant el ter­ri­tori. Gari­cano és un refor­ma­dor en un estat que no vol ser refor­mat. I és un libe­ral en un país anco­rat en el capi­ta­lisme del BOE. Gari­cano toca os perquè qüesti­ona ele­ments nucle­ars de la lògica econòmica i política espa­nyola i afecta els interes­sos econòmics del lobby més influ­ent. Per no dir que Gari­cano, a més, té la mala sort que gran part dels com­panys acadèmics que qüesti­o­nem l'AVE des de fa temps som cata­lans. I això, a Espa­nya, et pot liqui­dar política­ment.