Les crítiques a l'aposta del govern espanyol per l'AVE per fi han tocat os. Han calgut dos informes publicats per la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (www.fedea.net/infraestructuras-ferroviarias-de-alta-velocidad/) amb seu a Madrid, i la determinació del pare del programa econòmic de Ciutadans, Luis Garicano (London School of Economics), d'aturar l'expansió de les inversions més enllà del que ja està en marxa. Sigui perquè el Ministeri ha rebut per primera vegada un qüestionament mediàtic i polític seriós a la seva política des de la capital i des d'un partit emergent, sigui perquè han trobat un argument per atacar Ciutadans, han mobilitzat tota la seva maquinària propagandística per seguir venent els falsos mites associats a l'alta velocitat i assentar en l'imaginari que Garicano ha perdut el nord.

Les declaracions de la ministra d'aquesta setmana mostren que qui ha perdut el nord és ella. Hem sentit frases com que no hi havia hagut cap projecte més rendible que l'alta velocitat i que la seva era una rendibilitat social. Com si l'informe de Gerard Llobet i Ofelia Betancor no n'avalués precisament la rendibilitat social, no només la financera.
A més, fent-ho amb els supòsits més favorables a l'alta velocitat que han estat possibles. Així, el Ministeri continua insistint en els beneficis mediambientals, econòmics i socials quan aquests són inexistents –com sap qualsevol economista del transport- per corredors tan poc densos com els espanyols, on la diferència entre la inversió total i l'ús és la més extrema del planeta, tal com mostrem amb Germà Bel en l'altre dels informes. A més el Ministeri insisteix en el metaobjectiu de qualsevol govern espanyol: la vertebració i cohesió territorial. Llàstima que tota la literatura acadèmica evidencia que l'AVE fa precisament el contrari, promovent dinamisme en les grans conurbacions més pròsperes desarticulant el territori. Garicano és un reformador en un estat que no vol ser reformat. I és un liberal en un país ancorat en el capitalisme del BOE. Garicano toca os perquè qüestiona elements nuclears de la lògica econòmica i política espanyola i afecta els interessos econòmics del lobby més influent. Per no dir que Garicano, a més, té la mala sort que gran part dels companys acadèmics que qüestionem l'AVE des de fa temps som catalans. I això, a Espanya, et pot liquidar políticament.