Eines

Rehabilitar l'hotel per regenerar la clientela

Un concurs estimula l'interès empresarial sobre els beneficis de dur a terme plans de reforma en establiments amb criteris de sostenibilitat i d'eficiència energètica

El 90% dels clients prefereixen un hotel sostenible i
el 34% pagaria més

La reha­bi­li­tació hote­lera amb cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat s'ha reve­lat com una palanca molt potent per can­viar el posi­ci­o­na­ment d'un esta­bli­ment en el mer­cat. Això és així perquè els hotels que fan obres per mini­mit­zar el seu impacte medi­am­bi­en­tal i tenen cura de l'entorn natu­ral i patri­mo­nial poden ata­car un seg­ment de la cli­en­tela que és sen­si­ble a aques­tes qüesti­ons i que és una tendència clara.

En un sec­tor que cada vegada més es mou per les experiències dels usu­a­ris, aques­tes inter­ven­ci­ons inci­dei­xen direc­ta­ment en la seva millora. Diver­sos estu­dis (Tri­pad­vi­sor, Glo­bal Sus­tai­na­ble Tou­rism Coun­cil i Ins­ti­tuto de Turismo Res­pon­sa­ble) reve­len que el 90% dels viat­gers pre­fe­rei­xen un hotel sos­te­ni­ble i, fins i tot, un 34% esta­ria dis­po­sat a pagar més. En tot cas una ter­cera part ja escull tenint en compte aquest cri­teri.

“Tant és així, que s'ha obser­vat que apos­tar pel medi ambi­ent ajuda a la rege­ne­ració turística d'una des­ti­nació”, explica Celia Galera, direc­tora del grup de comu­ni­cació Habi­tat Futura i res­pon­sa­ble del pro­jecte Think Hotel, que pro­mou la reha­bi­li­tació turística. Galera explica que quan diver­sos esta­bli­ment d'una mateixa zona fan seva aquesta filo­so­fia, acon­se­guei­xen crear una marca i crear un eco­sis­tema que afa­vo­reix l'implan­tació d'altres esta­bli­ments comer­ci­als (res­tau­rants biològics, boti­gues de pro­duc­tes ecològics) i de ser­veis (cen­tres de teràpies natu­rals) asso­ci­ats a la idea del res­pecte amb l'entorn.

La reha­bi­li­tació sos­te­ni­ble té altres bon­dats més enllà de l'atrac­tiu comer­cial que pugui com­por­tar com ara l'estalvi energètic i de man­te­ni­ment de la ins­tal·lació. Segons dades de PWC si s'implan­tes­sin plans d'eficiència energètica en tota la planta hote­lera de l'estat es podrien estal­viar uns 210 mili­ons d'euros i s'evi­ta­ria l'emissió d'unes 835.000 tones de CO2 a l'atmos­fera.

Ara bé, les xifres sobre reha­bi­li­tació d'esta­bli­ments hote­lers són encara molt bai­xes. Es cal­cula que el 80% de la planta hote­lera espa­nyola té més de vint anys. A més a més la crisi ha sig­ni­fi­cat una atu­rada en les tas­ques de man­te­ni­ment i en les obres de molts hotels, per la qual cosa l'enve­lli­ment s'ha accen­tuat en la dar­rera dècada de manera alar­mant.

La posada al dia és necessària per man­te­nir la com­pe­ti­ti­vi­tat del sec­tor però fer obres en un hotel és sem­pre com­pli­cat: no només per la impor­tant inversió que repre­senta, sinó perquè men­tre s'estan fent, l'esta­bli­ment és impro­duc­tiu. “Són frens impor­tants”, reco­neix Galera.

Per superar aques­tes resistències i cap­gi­rar la situ­ació actual, l'any pas­sat es va con­vo­car la pri­mera edició dels pre­mis Re Think Hotel, que tenen per objec­tiu pro­moure i des­ta­car els millors pro­jec­tes en sos­te­ni­bi­li­tat i reha­bi­li­tació hote­lera. La ini­ci­a­tiva, que té el suport de la Secre­ta­ria d'Estat de Turisme, l'Ins­ti­tuto para la Diver­si­fi­cación y Ahorro de la Energía (IDAE) i l'Ofi­cina Española de Cam­bio Climático (ECC) a més d'altres enti­tats, va pre­miar en la pri­mera con­vo­catòria Els Vilars Rurals de Sant Hilari Sacalm, Car­dona i Arnés, entre d'altres esta­bli­ments.

En la segona edició, que va arren­car a ini­cis de juny i fina­litza el 31 de desem­bre, es dis­tin­gi­ran tant els pro­jec­tes hote­lers de sos­te­ni­bi­li­tat i reha­bi­li­tació ja exe­cu­tats com aquells que estan per exe­cu­tar. El jurat té en compte tant les inter­ven­ci­ons a l'edi­fici (ús, gestió i man­te­ni­ment; eficiència de les ins­tal·laci­ons i inte­gració de sis­te­mes d'ener­gia reno­va­ble) com la sos­te­ni­bi­li­tat glo­bal (con­ser­vació de l'entorn natu­ral i la iden­ti­tat local; uti­lit­zació d'eco-proveïdors i gestió selec­tiva de resi­dus i reci­clatge) i la res­pon­sa­bi­li­tat social cor­po­ra­tiva (for­mació dels tre­ba­lla­dors, sen­si­bi­lit­zació i fide­lit­zació dels cli­ents).

La res­pon­sa­ble del pro­jecte des­taca que la ini­ci­a­tiva pro­mou la millora en la qua­li­tat del turisme però també la reac­ti­vació de l'edi­fi­cació, dos sec­tors clau en l'eco­no­mia. “Volem crear les con­di­ci­ons perquè hi hagi un millor diàleg entre dues acti­vi­tats que tenen llen­guat­ges molt dife­rents”, diu Galera.

Llar, dolça llar responsable

Si promoure actuacions d'eficiència energètica i sostenibilitat en el sector hoteler no és gens fàcil, molt més complicat ho és en l'àmbit domèstic. Sobretot perquè els propietaris residencials són menys sensibles als arguments racionals de tipus econòmic i, en canvi, es deixen portar més per criteris emocionals vinculats amb el confort o la moda. Amb aquest rerefons s'està duent una experiència pilot en una illa de cases de l'Eixample (limitada pels carrers de Viladomat, Diputació, Calàbria i Gran Via). Els pisos que en formen part van ser objecte fa uns anys d'una auditoria energètica. Conèixer el punt de partida és important per poder valorar després les fites assolides. El gener d'aquest any es va convocar un concurs d'idees tant tècniques com financeres i socials (com aconseguir posar d'acord les diferents comunitats de veïns). Dels 27 projectes presentats se'n van seleccionar 14 (alguns a cost zero) que van ser objecte d'exposició pública per saber l'opinió dels veïns afectats. Aquest dimecres es va fer públic el guanyador i ara es negociarà amb els veïns per portar-lo a terme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.