Què passaria si...?
Els neurocientífics ens han demostrat que amb la lògica no n'hi ha prou. I que si volem ser creatius i innovar hem d'anar més enllà. Hem de recuperar les nostres capacitats analògiques, visuals, sensitives, divergents...
Ens han educat per pensar de forma seqüencial i lògica, i no tant per fer-ho de manera imaginativa i creativa. Cal reconèixer-ho. I això ens crea molts problemes quan volem fer coses fora dels esquemes habituals. Sabem buscar solucions a problemes estructurats però no sabem imaginar com les coses podrien ser d'una altra manera quan necessitem canvis en profunditat. L'escorça prefrontal del cervell guia la nostra activitat creativa, reduint-la a una sèrie d'operacions lògiques i poca cosa més. I no sabem sortir d'aquesta situació. A les empreses, la majoria de gent fa servir el seu cervell d'una manera deliberada i mecànica: seqüencialitat, raonament, solucions... I és una llàstima perquè actuant així estem desaprofitant una part essencial del nostre cervell espontani (escorces temporal i parietal, així com el sistema límbic). Aquest altre cervell ens permet crear imatges insòlites, somiar desperts, jugar amb els conceptes de forma estrambòtica, connectar coses aparentment inconnectables...
‘What if'.
Què passaria si a les empreses no hi hagués cap tipus d'estructura jeràrquica? La gent perdria la por? Es faria el caos total? Hi hauria més iniciativa? Ens barallaríem més? O menys? Qui decidiria les coses? Anant més al gra: com podríem construir una empresa sense organigrames ni caps? Seria això possible? O, com a mínim, podríem aconseguir rebaixar de forma substancial el pes de les jerarquies, moltes vegades innecessàries?
Què passaria si els diaris estiguessin escrits per nens? Serien més justos, més objectius? Més divertits? Com canviaria un diari d'informació general si el seu director fos una noieta de tretze anys? En quins sentits millorarien els diaris si implementessin aquest canvi radical?
Pensar d'aquesta manera pot semblar infantil o ingenu. I ho és. Però els neurocientífics ens han demostrat que amb la lògica no n'hi ha prou. I que si volem ser creatius i innovar hem d'anar més enllà. Hem de recuperar les nostres capacitats analògiques, visuals, sensitives, divergents... Ja ho deia Albert Einstein, ho recordeu? “La imaginació és més important que el coneixement.” Però som tan tossuts i tan incrèduls que no ho acabem de veure clar.
Què passaria si els iogurts fossin sòlids? I si les begudes de cola fossin transparents? Com canviaria la nostra vida si cada dia meditéssim una hora? I si els animals poguessin parlar, què passaria (les mosques també)? I si els humans poguéssim volar, però només dues hores al dia? I si poguéssim portar les nostres mascotes a la feina? Hi ha empreses que ja ho fan, i sembla que és un èxit.
