Focus

Bons averanys tot i els russos

L'augment del turisme en la primera part de l'any i el context favorable alimenten els pronòstics d'una campanya d'estiu excel·lent.La nota discordant és la caiguda del mercat rus, que llastarà la temporada a la Costa Daurada

La concentració
en determinats mercats ha sortit cara, a Tarragona
Entre gener i maig l'arribada d'estrangers va créixer un 5,7%
Els principals mercats, francesos i britànics, creixen a dos dígits
A la Costa Daurada la percepció és que serà una campanya complicada
El juliol i agost els tenim assegurats i el resultat dependrà del setembre
La despesa creix més que els turistes i està en sintonia amb el pla estratègic

El turisme rus -que podria caure entre un 30% i un 50%, depèn de la font consultada- serà l'única nota discordant d'una campanya d'estiu que indica rècord. Les previsions del sector s'expressen en termes més aviat prudents, però el cert és que la majoria de factors influents en l'arribada de turistes a Catalunya hi treballen a favor i el balanç dels primers mesos de l'any així ho avalen.

Entre gener i maig, 5,7 milions d'estrangers van triar alguna de les marques catalanes com a primera destinació del seu viatge, això significa un 5,2% més que en el mateix període del 2014, una xifra mai vista i que està per sobre de l'augment que l'Organització Mundial del Turisme preveu per als turistes internacionals al món (entre el 3 i el 4%). Els esforços promocionals -gràcies als recursos addicionals recaptats amb l'impost sobre estades-, la depreciació de l'euro, la recuperació del consum en alguns mercats i la seguretat del país són els principals factors que actuen a favor de l'arribada dels estrangers.

També és històrica la despesa dels turistes en els cinc primers mesos: prop de 4.800 milions d'euros, amb un creixement del 8,2%. “La despesa creix més que el nombre de turistes i això és bo i està en sintonia amb el pla estratègic de turisme”, subratlla Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat. Muro pensa que la bona tònica continuarà els mesos d'estiu i que, en termes globals, el descens del turisme rus quedi compensat per la puixança dels visitants d'altres nacionalitats.

El catedràtic d'Economia per la URV i expert en turisme Juan Antonio Duro també es mostra confiat en “el bon comportament” de la temporada, en relació amb el previsible creixement de la majoria de mercats estrangers als quasl s'uniria l'espanyol, que evoluciona en proporció a la millora del PIB. “L'element diferencial serà Tarragona, on l'aposta per la concentració en determinats mercats emissors els està sortint cara”, assegura.

Eduard Farriol, president de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, ja pronostica que “quan a final de setembre altres zones del país estiguin parlant de campanya rècord, a la Costa Daurada aquesta es qualificarà de complicada”. No n'hi ha per menys, a la caiguda del 20% en el nombre de turistes russos que la zona va patir el 2014, enguany s'hi afegirà un altre descens del 50% al 60%, segons calculen a la patronal hotelera.

De moment, en els cinc primers mesos de l'any el retrocés a tot Catalunya és del 34%. La Costa Daurada atrau el 60% de tots els turistes russos que arriben a Catalunya, que són la majoria dels que vénen a l'Estat espanyol. Per al litoral de Tarragona, els visitants d'aquest país representen el 20% del total. “Sobreposar-se a la pèrdua d'una cinquena part del teu mercat no és fàcil”, explica Farriol. Belgues, francesos, alemanys i britànics -en alguns casos, desviats per operadors turístics que operaven a Tunísia abans dels atemptats- poden ajudar a pal·liar aquest dèficit, com també els espanyols, que buscaran una oferta d'última hora.

‘Do svidania'.

Però cal pensar que el turista rus és difícil de substituir, i no ja en volum sinó sobretot per les seves característiques: viatger familiar, d'estades llargues, i aficionats a les compres i a consumir propostes culturals. El trobaran a faltar al litoral però també a Reus i altres destinacions d'interior. La crisi que de Rússia i la pèrdua de valor del ruble són obstacles massa feixucs per a la classe mitjana del país: “Seguim fent promoció i comptem amb ells per quan canviï la conjuntura”, diu Farriol.

Deixant de banda els russos, costa de trobar turistes que ens puguin fer un lleig aquest estiu. La directora general de Turisme de la Generalitat destaca el visitant dels Estats Units que, per nombre de persones, és el desè mercat de Catalunya, però per volum de despesa, és el quart. El creixement d'aquest turisme en els cinc primers mesos de l'any és notable, segurament esperonat per l'apreciació del dòlar, si bé, Juan Antonio Duro també hi destaca un factor de taca d'oli: “Els clients nord-americans dels creuers s'han convertit en turistes que repeteixen la destinació, i en ambaixadors de Catalunya”, assegura.

El fet cert és que de gener a maig han arribat un 6,9% més de turistes dels EUA, metre que la despesa que se'ls atribueix ha pujat un 17,2%. Cal pensar que la despesa mitjana d'un visitant d'aquest país és de 2.184 euros, segons dades del juny del 2014 al maig del 2015. És el pressupost més alt de totes les nacionalitats, per la qual cosa l'augment d'aquest turisme és aplaudit per l'administració, ja que l'ajuda a assolir els objectius, i pel conjunt del sector, entre els quals hi ha els apartaments turístics de Barcelona: “El fort augment del turisme americà pot ser una de les notes destacades d'aquest estiu”, reconeix Enrique Alcantara-García, president d'Apartur.

Però és el bon comportament dels mercats més tradicionals de Catalunya el que hauria de permetre etiquetar el 2015 com un any turístic excel·lent. Les dades dels cinc primers mesos, que són les darreres disponibles, parlen d'un fort augment del turisme francès (+11,3%) i del britànic (+22,4%), primers i segons clients de Catalunya. “El francès és un turista de proximitat que valorem molt mentre que els britànics estan demostrant una gran fortalesa creixent any rere any”, diu Muro. En canvi, en el mercat alemany hi ha hagut un retrocés durant el període analitzat d'un 16,7%. No obstant això, el professor de la URV Joan Ramon Duro pronostica una recuperació per als mesos d'estiu: “És un client molt estacional i hi ha confiança”, afirma.

França, el Regne Unit i Alemanya s'atribueixen gairebé la meitat (en realitat un 47%) de totes les arribades de turistes estrangers, amb la qual cosa la seva evolució és determinant. El mercat rus és el 4,5% i el dels EUA, el 3,1%.

Pescar lluny.

Ara bé, des de la Generalitat es posa l'èmfasi en el fet que a més d'esforços de fidelització, el múscul promocional de Catalunya s'ha orientat a nous mercats per mirar de diversificar i reduir el risc: l'Amèrica Llatina i Àsia destaquen. En aquest sentit, el professor Duro subratlla el fort augment que estan experimentat mercats amb menys pes però amb gran potencial, com ara el de Corea del Sud o la Xina. Fins al maig, la suma de tots els turistes de països no europeus (i sense incloure els EUA ni Rússia) va rubricar un creixement del 18,1%, i ja representa el 14,5% del total de Catalunya.

Marques turístiques.

Les fluixes expectatives de la Costa Daurada contrasten amb les bones sensacions a Costa Brava, que espera superar un 2014 que va ser bo. Segurament, la diferència la marcarà el setembre, ja que el juliol i l'agost són mesos en què hi penja el rètol de “complet”. “Es pot dir que el juliol i l'agost els tenim assegurats, mentre que l'ocupació, al setembre, pot oscil·lar entre el 40% i el 60% en funció del temps que faci”, reconeix Martí Sabrià, gerent de la Unió d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre. Sabrià destaca els bons resultats del turista francès en el que va d'any.

També tenen bones expectatives a la demarcació de Lleida, molt dependent del turista català i espanyol (fins un 85% del total) i que ha patit molt la crisi domèstica: “Venim d'anys de recessió, però al Nadal vam notar un canvi de tendència en el consum que s'ha anat consolidant per Setmana Santa i els ponts; l'onada de calor d'aquest juliol també ens beneficia, i si la dinàmica es manté l'agost i el setembre serà una bona campanya”, subratlla Ramon Solsona, secretari general de la Federació d'Hotelers de Lleida.

Els càmpings catalans també s'apunten a les bones sensacions igual que els habitatges d'ús turístic de Barcelona. Enrique Alcantara-García pensa que repetiran l'èxit de la campanya del 2014 amb ocupacions del 85%. El responsable d'Apartur assegura que amb la inestabilitat que tenen altres destinacions, Barcelona exhibeix seguretat, “cosa que per a les famílies que és el nostre principal client és bàsic”, diu.

Rendibilitat hotelera

Els hotelers de Costa Brava confien en la recuperació dels preus que es van haver d'ajustar amb la crisi. Només si augmenten els marges empresarials serà possible afrontar les reformes que necessita la planta hotelera: “Començo a sentir hotelers que diuen que si aquest any va bé renovaran les habitacions, farà la climatització de la piscina o instal·larà un spa”, assegura Martí Sabrià.

A Barcelona encara s'està lluny dels preus del 2006-07, si bé es cert que s'ha recuperat part del terreny perdut, segons la memòria del Gremi d'Hotels. Ara bé, un estudi de la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics assenyala que Barcelona serà l'única demarcació on s'espera una disminució del preu mitjà per habitació per aquesta temporada. L'oferta no para de créixer i els efectes de la moratòria no es deixaran sentir, encara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.