Focus

Bons averanys tot i els russos

L'augment del turisme en la primera part de l'any i el context favorable alimenten els pronòstics d'una campanya d'estiu excel·lent.La nota discordant és la caiguda del mercat rus, que llastarà la temporada a la Costa Daurada

La concentració
en determinats mercats ha sortit cara, a Tarragona
Entre gener i maig l'arribada d'estrangers va créixer un 5,7%
Els principals mercats, francesos i britànics, creixen a dos dígits
A la Costa Daurada la percepció és que serà una campanya complicada
El juliol i agost els tenim assegurats i el resultat dependrà del setembre
La despesa creix més que els turistes i està en sintonia amb el pla estratègic

El turisme rus -que podria caure entre un 30% i un 50%, depèn de la font con­sul­tada- serà l'única nota dis­cor­dant d'una cam­pa­nya d'estiu que indica rècord. Les pre­vi­si­ons del sec­tor s'expres­sen en ter­mes més aviat pru­dents, però el cert és que la majo­ria de fac­tors influ­ents en l'arri­bada de turis­tes a Cata­lu­nya hi tre­ba­llen a favor i el balanç dels pri­mers mesos de l'any així ho ava­len.

Entre gener i maig, 5,7 mili­ons d'estran­gers van triar alguna de les mar­ques cata­la­nes com a pri­mera des­ti­nació del seu viatge, això sig­ni­fica un 5,2% més que en el mateix període del 2014, una xifra mai vista i que està per sobre de l'aug­ment que l'Orga­nit­zació Mun­dial del Turisme pre­veu per als turis­tes inter­na­ci­o­nals al món (entre el 3 i el 4%). Els esforços pro­mo­ci­o­nals -gràcies als recur­sos addi­ci­o­nals recap­tats amb l'impost sobre esta­des-, la depre­ci­ació de l'euro, la recu­pe­ració del con­sum en alguns mer­cats i la segu­re­tat del país són els prin­ci­pals fac­tors que actuen a favor de l'arri­bada dels estran­gers.

També és històrica la des­pesa dels turis­tes en els cinc pri­mers mesos: prop de 4.800 mili­ons d'euros, amb un crei­xe­ment del 8,2%. “La des­pesa creix més que el nom­bre de turis­tes i això és bo i està en sin­to­nia amb el pla estratègic de turisme”, subrat­lla Marian Muro, direc­tora gene­ral de Turisme de la Gene­ra­li­tat. Muro pensa que la bona tònica con­ti­nuarà els mesos d'estiu i que, en ter­mes glo­bals, el des­cens del turisme rus quedi com­pen­sat per la pui­xança dels visi­tants d'altres naci­o­na­li­tats.

El catedràtic d'Eco­no­mia per la URV i expert en turisme Juan Anto­nio Duro també es mos­tra con­fiat en “el bon com­por­ta­ment” de la tem­po­rada, en relació amb el pre­vi­si­ble crei­xe­ment de la majo­ria de mer­cats estran­gers als quasl s'uni­ria l'espa­nyol, que evo­lu­ci­ona en pro­porció a la millora del PIB. “L'ele­ment dife­ren­cial serà Tar­ra­gona, on l'aposta per la con­cen­tració en deter­mi­nats mer­cats emis­sors els està sor­tint cara”, asse­gura.

Edu­ard Far­riol, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Hote­lera Salou-Cam­brils-La Pineda, ja pro­nos­tica que “quan a final de setem­bre altres zones del país esti­guin par­lant de cam­pa­nya rècord, a la Costa Dau­rada aquesta es qua­li­fi­carà de com­pli­cada”. No n'hi ha per menys, a la cai­guda del 20% en el nom­bre de turis­tes rus­sos que la zona va patir el 2014, enguany s'hi afe­girà un altre des­cens del 50% al 60%, segons cal­cu­len a la patro­nal hote­lera.

De moment, en els cinc pri­mers mesos de l'any el retrocés a tot Cata­lu­nya és del 34%. La Costa Dau­rada atrau el 60% de tots els turis­tes rus­sos que arri­ben a Cata­lu­nya, que són la majo­ria dels que vénen a l'Estat espa­nyol. Per al lito­ral de Tar­ra­gona, els visi­tants d'aquest país repre­sen­ten el 20% del total. “Sobre­po­sar-se a la pèrdua d'una cin­quena part del teu mer­cat no és fàcil”, explica Far­riol. Bel­gues, fran­ce­sos, ale­manys i britànics -en alguns casos, des­vi­ats per ope­ra­dors turístics que ope­ra­ven a Tunísia abans dels atemp­tats- poden aju­dar a pal·liar aquest dèficit, com també els espa­nyols, que bus­ca­ran una oferta d'última hora.

‘Do svi­da­nia'.

Però cal pen­sar que el turista rus és difícil de subs­ti­tuir, i no ja en volum sinó sobre­tot per les seves carac­terísti­ques: viat­ger fami­liar, d'esta­des llar­gues, i afi­ci­o­nats a les com­pres i a con­su­mir pro­pos­tes cul­tu­rals. El tro­ba­ran a fal­tar al lito­ral però també a Reus i altres des­ti­na­ci­ons d'inte­rior. La crisi que de Rússia i la pèrdua de valor del ruble són obs­ta­cles massa fei­xucs per a la classe mit­jana del país: “Seguim fent pro­moció i comp­tem amb ells per quan canviï la con­jun­tura”, diu Far­riol.

Dei­xant de banda els rus­sos, costa de tro­bar turis­tes que ens puguin fer un lleig aquest estiu. La direc­tora gene­ral de Turisme de la Gene­ra­li­tat des­taca el visi­tant dels Estats Units que, per nom­bre de per­so­nes, és el desè mer­cat de Cata­lu­nya, però per volum de des­pesa, és el quart. El crei­xe­ment d'aquest turisme en els cinc pri­mers mesos de l'any és nota­ble, segu­ra­ment espe­ro­nat per l'apre­ci­ació del dòlar, si bé, Juan Anto­nio Duro també hi des­taca un fac­tor de taca d'oli: “Els cli­ents nord-ame­ri­cans dels cre­uers s'han con­ver­tit en turis­tes que repe­tei­xen la des­ti­nació, i en ambai­xa­dors de Cata­lu­nya”, asse­gura.

El fet cert és que de gener a maig han arri­bat un 6,9% més de turis­tes dels EUA, metre que la des­pesa que se'ls atri­bu­eix ha pujat un 17,2%. Cal pen­sar que la des­pesa mit­jana d'un visi­tant d'aquest país és de 2.184 euros, segons dades del juny del 2014 al maig del 2015. És el pres­su­post més alt de totes les naci­o­na­li­tats, per la qual cosa l'aug­ment d'aquest turisme és aplau­dit per l'admi­nis­tració, ja que l'ajuda a asso­lir els objec­tius, i pel con­junt del sec­tor, entre els quals hi ha els apar­ta­ments turístics de Bar­ce­lona: “El fort aug­ment del turisme ame­ricà pot ser una de les notes des­ta­ca­des d'aquest estiu”, reco­neix Enri­que Alcan­tara-García, pre­si­dent d'Apar­tur.

Però és el bon com­por­ta­ment dels mer­cats més tra­di­ci­o­nals de Cata­lu­nya el que hau­ria de per­me­tre eti­que­tar el 2015 com un any turístic excel·lent. Les dades dels cinc pri­mers mesos, que són les dar­re­res dis­po­ni­bles, par­len d'un fort aug­ment del turisme francès (+11,3%) i del britànic (+22,4%), pri­mers i segons cli­ents de Cata­lu­nya. “El francès és un turista de pro­xi­mi­tat que valo­rem molt men­tre que els britànics estan demos­trant una gran for­ta­lesa crei­xent any rere any”, diu Muro. En canvi, en el mer­cat ale­many hi ha hagut un retrocés durant el període ana­lit­zat d'un 16,7%. No obs­tant això, el pro­fes­sor de la URV Joan Ramon Duro pro­nos­tica una recu­pe­ració per als mesos d'estiu: “És un cli­ent molt esta­ci­o­nal i hi ha con­fiança”, afirma.

França, el Regne Unit i Ale­ma­nya s'atri­bu­ei­xen gai­rebé la mei­tat (en rea­li­tat un 47%) de totes les arri­ba­des de turis­tes estran­gers, amb la qual cosa la seva evo­lució és deter­mi­nant. El mer­cat rus és el 4,5% i el dels EUA, el 3,1%.

Pes­car lluny.

Ara bé, des de la Gene­ra­li­tat es posa l'èmfasi en el fet que a més d'esforços de fide­lit­zació, el múscul pro­mo­ci­o­nal de Cata­lu­nya s'ha ori­en­tat a nous mer­cats per mirar de diver­si­fi­car i reduir el risc: l'Amèrica Lla­tina i Àsia des­ta­quen. En aquest sen­tit, el pro­fes­sor Duro subrat­lla el fort aug­ment que estan expe­ri­men­tat mer­cats amb menys pes però amb gran poten­cial, com ara el de Corea del Sud o la Xina. Fins al maig, la suma de tots els turis­tes de països no euro­peus (i sense incloure els EUA ni Rússia) va rubri­car un crei­xe­ment del 18,1%, i ja repre­senta el 14,5% del total de Cata­lu­nya.

Mar­ques turísti­ques.

Les flui­xes expec­ta­ti­ves de la Costa Dau­rada con­tras­ten amb les bones sen­sa­ci­ons a Costa Brava, que espera superar un 2014 que va ser bo. Segu­ra­ment, la diferència la mar­carà el setem­bre, ja que el juliol i l'agost són mesos en què hi penja el rètol de “com­plet”. “Es pot dir que el juliol i l'agost els tenim asse­gu­rats, men­tre que l'ocu­pació, al setem­bre, pot oscil·lar entre el 40% i el 60% en funció del temps que faci”, reco­neix Martí Sabrià, gerent de la Unió d'Hos­ta­le­ria i Turisme Costa Brava Cen­tre. Sabrià des­taca els bons resul­tats del turista francès en el que va d'any.

També tenen bones expec­ta­ti­ves a la demar­cació de Lleida, molt depen­dent del turista català i espa­nyol (fins un 85% del total) i que ha patit molt la crisi domèstica: “Venim d'anys de recessió, però al Nadal vam notar un canvi de tendència en el con­sum que s'ha anat con­so­li­dant per Set­mana Santa i els ponts; l'onada de calor d'aquest juliol també ens bene­fi­cia, i si la dinàmica es manté l'agost i el setem­bre serà una bona cam­pa­nya”, subrat­lla Ramon Sol­sona, secre­tari gene­ral de la Fede­ració d'Hote­lers de Lleida.

Els càmpings cata­lans també s'apun­ten a les bones sen­sa­ci­ons igual que els habi­tat­ges d'ús turístic de Bar­ce­lona. Enri­que Alcan­tara-García pensa que repe­ti­ran l'èxit de la cam­pa­nya del 2014 amb ocu­pa­ci­ons del 85%. El res­pon­sa­ble d'Apar­tur asse­gura que amb la ines­ta­bi­li­tat que tenen altres des­ti­na­ci­ons, Bar­ce­lona exhi­beix segu­re­tat, “cosa que per a les famílies que és el nos­tre prin­ci­pal cli­ent és bàsic”, diu.

Rendibilitat hotelera

Els hotelers de Costa Brava confien en la recuperació dels preus que es van haver d'ajustar amb la crisi. Només si augmenten els marges empresarials serà possible afrontar les reformes que necessita la planta hotelera: “Començo a sentir hotelers que diuen que si aquest any va bé renovaran les habitacions, farà la climatització de la piscina o instal·larà un spa”, assegura Martí Sabrià.

A Barcelona encara s'està lluny dels preus del 2006-07, si bé es cert que s'ha recuperat part del terreny perdut, segons la memòria del Gremi d'Hotels. Ara bé, un estudi de la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics assenyala que Barcelona serà l'única demarcació on s'espera una disminució del preu mitjà per habitació per aquesta temporada. L'oferta no para de créixer i els efectes de la moratòria no es deixaran sentir, encara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.