Les opcions del Museum of Modern Art (MoMa) de Nova York, obert el 1929, han contribuït a configurar alguns dels aspectes de la cultura i de l'economia catalana. Potser, la fita inicial fou el fet que el MoMa acollí, el 1951, la celebració a Nova York d'una nova edició dels Jocs Florals, festival poètic que la dictadura espanyola de 1939 havia prohibit i que s'haurien de celebrar fins 1977 fora de l'Estat espanyol.

Al Jocs del MoMa, a més dels poetes i dels crítics literaris, hi van tenir un paper destacat: Jaume Miravitlles (que havia dirigit el Comissariat de Propaganda, l'empresa pública de la Generalitat dedicada a la indústria cultural), Lluís Nicolau d'Olwer (que havia estat governador del Banc d'Espanya), Josep-Lluís Sert (l'arquitecte del GATCPAC, que havia publicat feia poc Can our cities survive? i esdevindria degà d'arquitectura a la universitat de Harvard), Joan Casablancas (de l'empresa de maquinària tèxtil Filatures Casablancas, creada el 1915 a Sabadell i que, al 1951, ja havia esdevingut una multinacional molt important). El MoMa acollia, doncs, alguns dels representants més destacats de la societat catalana, en un moment especialment difícil, quan la dictadura espanyola era a punt d'ésser reconeguda per Estats Units. (I, de fet, també els acolliria el Metropolitan Museum of Art, el Met, car a The Cloisters, la seva secció medieval, es desenvoluparia una part del festival). El MoMa ha anat incorporant a la seva col·lecció permanent obres de molts catalans: pintors i escultors, dissenyadors industrials, arquitectes, cineastes. Com que bona part d'aquesta col·lecció està digitalitzada i penjada a internet, és fàcil conèixer-ne l'entrellat.

L'autor més destacat és una de les grans opcions del MoMa: Picasso (amb 1.234 obres al catàleg general del MoMa). Seguim. Contra el que seria una solució fàcil, el MoMa prefereix els paisatges agraris catalans, amb garrofers i sardines, de Joan Miró (162 obres), a la metafísica de Salvador Dalí (només 41 obres). Segueixen les parets envellides de Tàpies (31 obres), els nus potents i els tapissos d'Arístides Maillol (28 obres) i les escultures de ferro de Juli Gonzàlez (28 obres), que havia treballat com a soldador a Renault. Després, amb menys obra, els dibuixos d'edificis de Ricard Bofill (16 obres), les aportacions d'Antoni Muntadas (14 obres), les construccions en dues dimensions de Joaquim Torres-Garcia (11 obres) i poemes visuals de Joan Brossa (5 obres).