Opinió

DE MEMÒRIA

El rànquing català del MoMa

Les opcions del Museum of Modern Art (MoMa) de Nova York, obert el 1929, han contribuït a configurar alguns dels aspectes de la cultura i de l'economia catalana. Potser la fita inicial fou el fet que el MoMa acollí, el 1951, la celebració d'una nova edició dels Jocs Florals, festival poètic que la dictadura espanyola de 1939 havia prohibit i que s'haurien de celebrar fins 1977 fora de l'Estat espanyol

Les opcions del Museum of Modern Art (MoMa) de Nova York, obert el 1929, han contribuït a configurar alguns dels aspectes de la cultura i de l'economia catalana. Potser, la fita inicial fou el fet que el MoMa acollí, el 1951, la celebració a Nova York d'una nova edició dels Jocs Florals, festival poètic que la dictadura espanyola de 1939 havia prohibit i que s'haurien de celebrar fins 1977 fora de l'Estat espanyol.

Al Jocs del MoMa, a més dels poetes i dels crítics literaris, hi van tenir un paper destacat: Jaume Miravitlles (que havia dirigit el Comissariat de Propaganda, l'empresa pública de la Generalitat dedicada a la indústria cultural), Lluís Nicolau d'Olwer (que havia estat governador del Banc d'Espanya), Josep-Lluís Sert (l'arquitecte del GATCPAC, que havia publicat feia poc Can our cities survive? i esdevindria degà d'arquitectura a la universitat de Harvard), Joan Casablancas (de l'empresa de maquinària tèxtil Filatures Casablancas, creada el 1915 a Sabadell i que, al 1951, ja havia esdevingut una multinacional molt important). El MoMa acollia, doncs, alguns dels representants més destacats de la societat catalana, en un moment especialment difícil, quan la dictadura espanyola era a punt d'ésser reconeguda per Estats Units. (I, de fet, també els acolliria el Metropolitan Museum of Art, el Met, car a The Cloisters, la seva secció medieval, es desenvoluparia una part del festival). El MoMa ha anat incorporant a la seva col·lecció permanent obres de molts catalans: pintors i escultors, dissenyadors industrials, arquitectes, cineastes. Com que bona part d'aquesta col·lecció està digitalitzada i penjada a internet, és fàcil conèixer-ne l'entrellat.

L'autor més destacat és una de les grans opcions del MoMa: Picasso (amb 1.234 obres al catàleg general del MoMa). Seguim. Contra el que seria una solució fàcil, el MoMa prefereix els paisatges agraris catalans, amb garrofers i sardines, de Joan Miró (162 obres), a la metafísica de Salvador Dalí (només 41 obres). Segueixen les parets envellides de Tàpies (31 obres), els nus potents i els tapissos d'Arístides Maillol (28 obres) i les escultures de ferro de Juli Gonzàlez (28 obres), que havia treballat com a soldador a Renault. Després, amb menys obra, els dibuixos d'edificis de Ricard Bofill (16 obres), les aportacions d'Antoni Muntadas (14 obres), les construccions en dues dimensions de Joaquim Torres-Garcia (11 obres) i poemes visuals de Joan Brossa (5 obres).

Produccions icòniques.

Algunes de les produccions icòniques del disseny català són al MoMa: Antoni Gaudí (amb 5 obres), la cadira BKF de l'arquitecte Antoni Bonet (produïda a Buenos Aires), la túnica Delphos de Marià Fortuny (produïda a Venècia a la Fortuny Factory). Abans d'ara, el MoMa ja havia optat per aquesta especificitat de la producció industrial catalana. També pel cinema. Al catàleg del MoMa hi ha dos films de Pere Portabella, un personatge clau –i pont- en la societat catalana, fill d'un dels fabricants dels iogurts industrials Danone (que, als Estats Units, des de 1942, són Dannon). Hi ha notícia, també, d'altres films catalans que s'hi han projectat. Un és el documental científic Oftalmología por el profesor I. Barraquer de Francesc Puigvert (1917), o algunes obres de Segundo de Chomon, que el MoMa defineix com “a pioneer of animation and truck film”. A la botiga del MoMa, des de fa anys, hi ha a la venda productes catalans.

Abby Rockefeller

El MoMa és, en part, resultat de les iniciatives a favor de la modernitat d'una dona important –Abby- de la família Rockefeller, que uns anys abans de la inauguració del museu va començar a comprar i a ensenyar a casa seva pintura moderna europea. Al jardí d'escultures del MoMa, dedicat, justament, a Abby Rockefeller, hi ha una cabra de Picasso, un ocell llunàtic de Miró i un nu fluvial d'Arístides Maillol. Una forta presència de la terra catalana, doncs. Un altre membre de la família va finançar la instal·lació/reconstrucció al nord de Manhattan de mig claustre del monestir de Cuixà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.