Costa-Pau, per exemple

El cas de l'edi­tor empor­danès Manuel Costa-Pau (nas­cut a Gar­ri­gue­lla el 1936) és un bon exem­ple d'un fet prou gene­ra­lit­zat a les ter­res cata­la­nes, o és un cas sin­gu­lar, excep­ci­o­nal? Aquesta pre­gunta es pot tor­nar a fer quan tenim al davant Diana Pal­mer, la nova novel·la de Costa-Pau, que publica el segell Lli­bres del Segle de Gaüses.

Costa-Pau, un lec­tor minuciós i enci­clopèdic, va començar molt aviat a tre­ba­llar en les fei­nes de redacció, revisió, cor­recció, tra­ducció, lec­tura, il·lus­tració i edició que rea­lit­zen, des del segle XV, les edi­to­ri­als. El 1966, als 30 anys!, va publi­car un lli­bre molt savi i molt ben ama­nit: Turis­tes, sire­nes i gent del país. Un assaig molt ambiciós, i ben eru­dit, sobre un doble èxit: el dels tre­ba­lla­dors i capes mit­ja­nes euro­peus que havien acon­se­guit anar arren­cant les vacan­ces paga­des, i el dels indus­tri­als cata­lans, mallor­quins i valen­ci­ans que ana­ven gene­rant, a con­tra­cor­rent, un nou i deci­siu sec­tor econòmic, que seria un sec­tor fona­men­tal­ment expor­ta­dor.

El que sorprèn més no és que un redac­tor edi­to­rial escri­gui un lli­bre impor­tant, sinó que ho faci tan aviat: un xic abans dels 30 anys (al 1962, el Joan Fus­ter de Nosal­tres, els valen­ci­ans tenia 40 anys, i al 1964, el Fran­cesc Can­del d'Els altres cata­lans, en tenia 39, d'anys).

Al 1977, Costa-Pau edita el pri­mer volum de la versió cata­lana d'una obra ita­li­ana de grans dimen­si­ons dedi­cada als estu­di­ants de totes les edats: Ulis­ses. Enci­clopèdia de la recerca i la des­co­berta. Publi­cada pels Edi­tori Riu­niti, i diri­gida, a Itàlia, pel matemàtic, ense­nyant i mem­bre del PCI, Lucio Lom­bardo-Radice. Els 12 volums de la tra­ducció /adap­tació cata­lana van anar apa­rei­xent regu­lar­ment, i amb un espec­ta­cu­lar èxit de ven­des, entre 1977 i 1985.

El pri­mer volum, en una petita edi­to­rial Avance, i els altres 11 volums, i la reim­pressió ini­ci­ada al 1987, en una empresa cre­ada per edi­to­rial Pla­neta: les Edi­ci­ons Ulis­ses, diri­gida per Rafael Borràs.

Els lli­bres més venuts –dese­nes de milers d'exem­plars- de Manuel Costa-Pau són els volums d'Ulis­ses. L'onzè, publi­cat al 1984, era abso­lu­ta­ment ori­gi­nal. El seu títol: Els Països Cata­lans. Defi­nits, d'entrada, així: “Els Països Cata­lans són cons­tituïts per les illes Bale­ars i una llenca de ter­res con­ti­nen­tals, de forma vaga­ment tri­an­gu­lar, situ­a­des vers la part occi­den­tal de la Medi­terrània” (pàg. 18). Seguien unes pàgines esplèndi­des on l'eco­no­mia ocu­pava un lloc des­ta­cat: “Hom parla d'aus­te­ri­tat, de sal­var tots els llocs de tre­ball sal­va­bles, de lluita con­tra l'atur, de no retro­ce­dir en les con­ques­tes asso­li­des pels tre­ba­lla­dors.”

Per a això,“cal expli­car d'antuvi el fun­ci­o­na­ment del mode de pro­ducció con­tem­po­rani. Cal des­co­brir els cen­tres neuràlgics del capi­ta­lisme, veure sota qui­nes for­mes ope­ren, sovint amb una sub­ti­lesa refi­nadíssima” (pàg. 36). I, al 1984, érem lluny de les refi­na­des sub­ti­le­ses de la digi­ta­lit­zació informàtica!