COP 21: la fi del ‘negacionisme'

Aun París “for­ti­fi­cat” per les mesu­res de pre­caució anti­ter­ro­rista deri­va­des dels cru­ents atemp­tats giha­dis­tes del 13 de novem­bre, s'està cele­brant del 30 de novem­bre a l'11 de desem­bre la vint-i-unena sessió de la Con­fe­ren­cia de les Parts (COP) de la Con­venció Marc de les Naci­ons Uni­des sobre els can­vis climàtics (CCNUCC).

Igual que l'Assem­blea Gene­ral de les Naci­ons Uni­des que a l'octu­bre va apro­var els Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble 2016-2030 ( vegeu l'arti­cle a L'Econòmic de l'11 d'octu­bre ) aquesta reunió se cele­bra al nivell cimera amb presència a Le Bour­get d'uns 150 caps d'estat i de govern dels quasi 200 estats i ter­ri­to­ris par­ti­ci­pants. Hi ha 45.000 par­ti­ci­pants si con­si­de­rem les repre­sen­ta­ci­ons esta­tals, d'orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals i agències de Naci­ons Uni­des i d'ONG pre­o­cu­pa­des pel canvi climàtic i l'escal­fa­ment glo­bal. i tot això, sota l'atenta mirada de 3.000 peri­o­dis­tes acre­di­tats.

Aques­tes xifres donen idea de la importància que la sen­si­bi­lit­zació sobre la miti­gació de les emis­si­ons con­ta­mi­nants està tenint i mos­tra també que ningú no és ja capaç de negar que si no s'actua per evi­tar l'escal­fa­ment de la Terra s'ani­ran agreu­jant els símpto­mes de dese­qui­li­bri climàtic: plat­ges sub­mer­gi­des, països insu­lars sub­mer­gits pel nivells oceànics, agreu­ja­ment de fenòmens com el Niño, etcètera.

Quan es va sig­nar el pro­to­col de Kyoto al desem­bre de 1997 com a sub­pro­ducte de la con­ferència medi­am­bi­en­tal de Rio de 1992m encara hi havia molts escèptics que es decla­ra­ven nega­ci­o­nis­tes res­pecte que fos l'acció de l'home la que gene­rava escal­fa­ment de la Terra. Avui aquest col·lec­tiu es cir­cums­criu a alguns repu­bli­cans ame­ri­cans radi­cals i poca cosa més.

El pro­to­col de Kyoto va obli­gar els països rics a limi­tar les seves emis­si­ons d'efecte hiver­na­cle però no posava deu­res als països en desen­vo­lu­pa­ment. Com que Estats Units es va reti­rar d'ell els dos grans països con­ta­mi­nants del món (Estats Units, amb 6.500 Tm de CO2 a l'any i la Xina, amb 13.000) i la mateixa UE que va ser aban­de­rada de la lluita con­tra el canvi climàtic va dimi­tir del Meca­nisme de Desen­vo­lu­pa­ment Net (Clean Deve­lop­ment Mec­ha­nism) amb la ficció de la com­pra de drets d'emis­si­ons, Kyoto va que­dar curt.

La nego­ci­ació inter­na­ci­o­nal sobre el canvi climàtic patro­ci­nada per les Naci­ons Uni­des ha anat evo­lu­ci­o­nant i s'ha com­ple­tat. A la COP de Copen­ha­guen al desem­bre de 1999 Xina va com­pro­me­tre's a reta­llar les emis­si­ons a par­tir del 2030 en què que estima haurà arri­bat al nivell d'indus­tri­a­lit­zació que no vol­dria veure tallat per asso­lir obli­ga­ci­ons climàtiques exces­si­ves. A la COP de Dur­ban al 2001, a la COP 19 de Varsòvia i a la COP 20 de Lima del 2013 es va acon­se­guir que tots els països es com­pro­me­tes­sin a enge­gar plans naci­o­nals de lluita con­tra la degra­dació del medi ambi­ent a par­tir, almenys, de 2025.

La idea dels plans naci­o­nals per a la con­se­cució de fins mun­di­als no és nova però cal que tots els països s'hi impli­quin de veri­tat i que els docu­ments naci­o­nals no que­din després en paper mullat. Obama sem­bla ara molt sen­si­bi­lit­zat per avançar en la lluita i el mateix es pot dir del líder xinès Xi Jin­ping, que va fer pro­me­ses medi­am­bi­en­tals a la cimera de l'APEC de novem­bre de 2014. La UE també ha asso­lit com­pro­mi­sos de miti­ga­ci­ons d'emis­si­ons dins els paquets medi­am­bi­en­tals i energètics impul­sats pel comis­sari Arias Cañete, que és, pre­ci­sa­ment, l'encar­re­gat d'aquest dos­sier a Brus­sel·les amb acci­ons sobre el carbó, l'ús de gas natu­ral menys con­ta­mi­nant que el petroli i el carbó o l'impuls a les ener­gies alter­na­ti­ves. El pri­mer país petro­lier (l'Aràbia Sau­dita) s'ha com­promès a diver­si­fi­car la seva pro­ducció més enllà del molt con­ta­mi­nant petroli i a cons­truir plan­tes de cap­tura de CO2.