La meva primera experiència professional en el món de l'empresa va ser en un banc. Estava en el departament de màrqueting i la primera tasca que em van encomanar va ser analitzar les UNE, les unitats de negoci. No entenia gaire bé què era fins que vaig veure una llista de números i al costat un nom: eren els clients.

Sí i és quelcom que a mi em va xocar. No vaig poder conviure en aquest entorn i vaig fer un camí per altres empreses. Però trobava que aquests valors eren inherents a totes les empreses.

Vaig pensar que la cooperació al desenvolupament podria ser una alternativa. I hi vaig dedicar molts anys, però em vaig adonar que és un mecanisme paternalista que perpetua el neocolonialisme.

Gairebé, però vaig tenir la sort de passar uns anys a Corea del Sud.

És el país que més de pressa s'ha desenvolupat del món. Vaig llegir els informes de l'ONU de l'any 1963, quan el PIB de Corea era inferior al del Congo, i feien una projecció fins a l'any 2000 que pronosticava que la riquesa del Congo seria vuit vegades la de Corea, segurament pensant que el Congo té recursos naturals i que Corea no en té cap. Quatre anys abans que Barcelona, Seül estava organitzant uns Jocs Olímpics. En 25 anys havia passat alguna cosa. Vaig descobrir que la cultura, l'esforç i la sinergia entre la iniciativa privada i el lideratge públic va crear una dinàmica guanyadora, que va desenvolupar un país però de manera inclusiva. Això vol dir que va distribuir la riquesa que va generar. És el que s'anomena capitalisme confucià, una barreja d'economia de mercat amb valors asiàtics.

La meva conclusió és que si posem els valors universals, que són comuns a totes les cultures, és a dir, l'amor, la compassió, la justícia i la solidaritat, en el disc dur del sistema podem redreçar la situació.

Ara l'objectiu últim del sistema capitalista és fer diners, l'afany de lucre material. Que el diner sigui la mesura de riquesa d'un país ho trobo absolutament pervers perquè no distingeix si aquesta riquesa s'obté produint energia sostenible o traficant amb drogues. D'aquesta manera es generen tensions com ara la del canvi climàtic.

Adam Smith -que era un filòsof moralista i no un economista- tenia la idea de fer més eficient el mercat per millorar el món. Però les idees s'han d'aplicar i d'aquí surt el color que hem donat a aquest capitalisme. I és un color molt gris tirant a negre. Perquè els valors que han instigat el capitalisme que ara tenim són la cobdícia i el valor del lucre.

Per a mi és la persona en el mecanisme de l'empresa.

Cada vegada que diem això les elits del sistema capitalista actual riuen i diuen “anem bé”. El que volen és precisament que la persona se senti impotent i desemparada. El sufragi universal ens va donar el vot per canviar les coses, però jo penso que avui dia ja tenim a les nostres mans un poder superior: el consum. Tenim més capacitat de canviar les coses a través del consum que amb el vot. Perquè comprem cada dia, cosa que vol dir que votem cada dia. Per això dic que el canvi va amb la persona. El canvi del sistema de valors comença per nosaltres mateixos. I aquesta revolució ja és aquí.

La felicitat. No és ja que el planeta té data de caducitat o que està augmentant la desigualtat, és per la nostra pròpia felicitat. La ciència demostra que la gent més feliç és la que practica els valors universals, la que treballa en una feina que sent que té sentit a la seva vida. Avui ja sabem que a les empreses que es regeixen pels valors universals, la gent que hi treballa és més feliç que les altres.

Sí. El zen business és la fusió de dos conceptes: el zen, que és l'aplicació dels valors universals en la persona, i el business, l'empresa. En definitiva: empreses que es gestionen per tenir beneficis econòmics, socials, mediambientals i de benestar psicològic, dels clients, i també dels empleats, dels inversors i dels proveïdors... i quan això passa el potencial transformador és enorme.

El 55% de les empreses del món amb més de cent anys són al Japó i fins i tot n'hi ha de més de 500 anys. Les shinise són empreses que han canviat el model de negoci però hi ha alguna cosa perenne que són els valors: la filosofia de fer les coses en una direcció, per a les persones.