Llums, ombres i inestabilitat política de propina pel 2016

El 2015 ens hau­ria de que­dar ja molt lluny, tot i que només fa deu dies que el vàrem aco­mi­a­dar. Més esti­mu­lant és mirar enda­vant, on ens espera tot un any -l'ine­vi­ta­ble curt ter­mini que evi­dent­ment són dotze mesos- en què tenim plan­te­ja­des lògiques espe­ran­ces d'apro­fun­di­ment en la recu­pe­ració econòmica però que malau­ra­da­ment pre­senta –com tan sovint- massa incer­te­ses.

Què farà la nos­tra eco­no­mia? Com ens anirà econòmica­ment aquest 2016?

Doncs la res­posta imme­di­ata és que dependrà molt de com es mogui la nos­tra petita part de món en aquest entorn cada cop més glo­ba­lit­zat i inter­de­pen­dent. De com, en defi­ni­tiva, apro­fi­tem els avan­tat­ges que tenim i evi­tem els entre­bancs, amb relació a com ho faran els altres països.

De fet, mani­o­brant i com­pe­tint com també ho fan els nos­tres veïns més pro­pers, entre uns fac­tors més aviat posi­tius i altres de més aviat nega­tius. Ele­ments que són gai­rebé els matei­xos que també afec­ten –segu­ra­ment amb inten­si­tats i fins i tot direc­ci­ons dife­rents- qual­se­vol altra part del món -desen­vo­lu­pada o emer­gent-, per més allu­nyada i dife­rent que sigui de la nos­tra.

A favor, tenim encara alguns fac­tors que ens han aju­dat fins ara en la poruga sor­tida de la recessió. Per sobre de tot, una política monetària expan­siva, una divisa euro­pea com­pe­ti­tiva i un cost de l'ener­gia en mínims. Però també altres que ja estan aju­dant l'expansió o que s'ani­ran con­fir­mant: una major esta­bi­li­tat del sec­tor finan­cer i per tant recu­pe­ració del crèdit, la millora de la demanda i tímida­ment de l'ocu­pació, el desen­deu­ta­ment pri­vat, el modest crei­xe­ment del comerç i la inversió inter­na­ci­o­nal, i per sobre de tot la soli­desa dels Estats Units, la pri­mera eco­no­mia del món i aquests dies loco­mo­tora única de l'eco­no­mia inter­na­ci­o­nal.

En con­tra, algu­nes rea­li­tats i algu­nes ame­na­ces: una tendència defla­ci­o­nista para­lit­zant, l'enfon­sa­ment dels països emer­gents pro­duc­tors de matèries pri­me­res, l'ampli­ació via dèficit de l'endeu­ta­ment públic sense gene­rar un crei­xe­ment robust, una millora de la pro­duc­ti­vi­tat quasi única­ment vin­cu­lada a un dete­ri­o­ra­ment qua­li­ta­tiu de l'ocu­pació i, final­ment, una Xina al ralentí i una Europa sense dina­misme. Però, per sobre de tot, les ame­na­ces geo­polítiques que s'albi­ren en la crisi russa, la guerra a Síria i els refu­gi­ats, l'amenaça ter­ro­rista i altres rep­tes d'esta­bi­li­tat a tan­tes parts del món que en cas d'empit­jo­rar pas­sa­rien per sobre de tots els indi­ca­dors reals d'acti­vi­tat econòmica.

Aquests són, evi­dent­ment sense volun­tat d'exhaus­ti­vi­tat i con­creció, els fac­tors que, con­ve­ni­ent­ment com­bi­nats per l'acció política i la dels agents econòmics, hau­ran de mar­car el com­por­ta­ment de la nos­tra eco­no­mia l'any 2016, pro­ba­ble­ment més dèbil que la del 2015. Sense des­car­tar els impre­dic­ti­bles sig­nes negres que usu­al­ment aca­ben tenint un gran pro­ta­go­nisme en el com­por­ta­ment econòmic glo­bal.

I cap més fac­tor? Recent­ment n'hem afe­git un d'addi­ci­o­nal que, sense ser aliè a qual­se­vol altre país, està aga­fant dimen­si­ons pre­o­cu­pants a Cata­lu­nya i a Espa­nya en gene­ral. Òbvi­a­ment, par­lem de la més que con­fir­mada ines­ta­bi­li­tat gene­rada per la incer­tesa política arran de les recents con­vo­catòries -i sobre­tot resul­tats- elec­to­rals, i que està pre­nent unes dimen­si­ons pre­o­cu­pants que la poden con­ver­tir en una gran pro­ta­go­nista de la nos­tra eco­no­mia aquest any nou. És la malal­tia de pro­pina.