El concepte de privatització s'utilitza de forma tan banal que hem perdut de vista quin és el seu veritable significat. Avui el concepte és difús i permet equívocs que dificulten els processos deliberatius. Pels economistes més clàssics el terme només seria adequat davant la transferència d'actius al sector privat, deixant fora tota col·laboració publicoprivada institucional (empresa mixta) o contractual (concessions) encara que els mitjans de producció siguin organitzats pel sector privat i que aquest operi en condicions de quasi monopoli. Pels economistes moderns la privatització pot estendre's a col·laboracions publicoprivades i a pràctiques d'externalització sempre que l'operació es trobi en mans privades i es rebi una contraprestació pagada per usuaris o contribuents.

Per això Convergència defensa que la privatització d'ATLL no ho és en sentit estricte -en la millor tradició dels economistes clàssics-, ja que és una concessió que retornarà a la Generalitat quan s'esgoti el termini. En canvi, els sindicats i partits d'esquerres parlen de polítiques de privatització davant de qualsevol contractació externa. Aquests n'han fet un ús exagerat que ha portat a associar la privatització a qualsevol canvi en les condicions laborals dels treballadors públics o davant la reforma dels models de gestió. Aquesta pràctica ha diluït un concepte que s'empra massa sovint per a descriure processos que no tenen res a veure amb la privatització. Multitud de vagues i manifestacions porten com a lema la lluita contra la privatització i sovint és difícil entreveure què es pretén privatitzar. Un dels exemples recents, i del qual ha fet bandera la CUP, és la denúncia de “privatització” de la sanitat amb la creació del consorci sanitari de Lleida. La qüestió de fons no té res a veure amb la privatització, sinó amb les condicions laborals dels treballadors i dels processos de contractació, control i fiscalització derivats d'un procés de fusió d'entitats públiques. La privatització s'ha convertit en un concepte buit de significat que queda bé incloure en qualsevol reivindicació, però sense entrar en els detalls que poguessin desmentir un lema tan rotund com populista.