Feia temps que les enquestes anunciaven un canvi d'escenari en la política espanyola: nova política i regeneració contra vella política i corrupció; multipartidisme i pactes contra bipartidisme i majories absolutes. L'excepcionalitat de les eleccions catalanes del setembre no va permetre apreciar amb claredat com estava canviant el mapa polític, però el 20 de desembre vam poder confirmar que efectivament s'està produint un canvi. Potser no de la manera ràpida i contundent que alguns desitjarien, però s'ha iniciat un nou cicle polític en un context econòmic on s'aprecien clars signes de millora però on també hi ha algunes incerteses.

El 2015 ha estat un any on l'activitat econòmica s'ha recuperat clarament. En l'inici de la recessió, els analistes descrivien tres possibles sortides de la crisi: en forma de V (recuperació intensa i ràpida), en forma de W (doble recessió) i en forma d'L (estancament econòmic semblant al viscut al Japó les últimes dècades). Tal com es pot observar al gràfic, durant el 2014 i el 2015 s'ha confirmat la sortida en forma de W. Després d'una forta caiguda, el creixement de l'activitat s'ha anat recuperant, però no de manera estable. Durant el 2010 i el 2011 semblava que l'economia europea (i més tímidament les economies catalana i espanyola) es recuperava, però el 2012 i el 2013 l'activitat econòmica va caure novament. El 2014 i el 2015 han estat anys clarament positius i les perspectives pel 2016 són que el creixement continuï, tot i que a un ritme lleugerament inferior al del 2015. Sembla, doncs, que la recuperació finalment es consolidarà.

Aquesta millora en l'activitat econòmica ha anat acompanyada d'una reducció en la taxa d'atur tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat espanyol al voltant dels 6 o 7 punts si comparem el primer trimestre del 2013 (quan es van assolir els valors màxims) amb la darrera dada disponible, corresponent al quart trimestre del 2015. Aquest ritme de reducció de l'atur de 2 punts per any és pràcticament el doble del que es va observar en la darrera recessió i s'espera que continuï durant el 2016.

Cal recordar, però, que l'augment del treball a temps parcial no desitjat així com l'emigració d'un nombre important de joves (i no tan joves) cap a altres països europeus, explica en bona mesura aquesta tendència. Cal insistir que encara ens trobem lluny dels valors previs a la crisi i de les taxes observades a la majoria dels països europeus, fet pel qual sense cap dubte una reforma integral i consensuada del mercat de treball espanyol continua sent la gran assignatura pendent del govern. Pel que fa als preus, la millora de l'activitat no s'ha traduït fins ara en un augment destacat de la taxa d'inflació. La caiguda dels preus del petroli així com la moderació en el creixement dels salaris hi han contribuït decisivament. El 2016 s'espera que la tendència canviï i que, de mica en mica, ens allunyem del fantasma de la deflació i comencem a recuperar taxes positives. L'aspecte negatiu és que l'augment de la taxa d'inflació posi fi als baixos tipus d'interès que hem tingut durant aquest període.