Opinió

L'ONU, la reforma pendent

El passat 16 de febrer es va produir el traspàs, als 93 anys, del qui fou sisè secretari general de les Nacions Unides, el diplomàtic egipci Butros Butros-Gali.

La desaparició d'aquest home -amb qui vaig tenir oportunitat de tenir diverses reunions de treball referides a l'ajuda humanitària per Angola, Namíbia i Somàlia- em porta a aprofitar aquestes pàgines per posar de relleu que va ser una llàstima que la batalla diplomàtica que contra ell van fer els republicans nord-americans fes malbé l'oportunitat que les Nacions Unides es convertissin en un òrgan capaç d'avançar cap a un govern mundial: la reforma volguda va quedar pendent.

L'afirmació pot semblar una mica agosarada, però cal recordar que Butros-Gali va accedir al secretariat de les Nacions Unides al juny de 1992, poc desprès de la caiguda de la Unió Soviètica i en un moment en què Fukuyama anunciava la fi de la historia perquè els Estats Units es convertien en l'únic poder global i el capitalisme, en l'únic sistema econòmic en funcionament, si es descomptaven alguns petits països que continuaven instal·lats en el socialisme i que Xina no havia encara començat a obrir-se al món com ho ha fet després del seu ingrés a l'Organització Mundial del Comerç al desembre del 2001, abandonant el model d'economia tancada que havia instaurat el maoisme.

Butros-Gali va donar un impuls a les operacions de pacificació i de manteniment de la pau en llocs tan diferents com l'antiga Iugoslàvia, Rwanda, el Corn d'Africa, Angola, Cambodja o Somàlia; va posar ordre a la pau entre Iran i l'Iraq (que havien estat en guerra de 1988 a 1991) i a la zona desmilitaritzada que va quedar entre Iraq i Kuwait en la primera guerra del Golf, la qual cosa no vol dir que aquestes operacions fossin sempre exitoses, com tampoc no ho va ser el desmembrament d'Etiòpia.

Humanisme francòfon.

Els nord-americans havien passat a convertir-se en els xèrifs del món, cosa que no agradava a Butros-Gali, d'humanisme francòfon i que tenia una relació tensa amb l'ambaixadora nord-americana a les Nacions Unides i després secretària d'estat dels Estats Units amb Clinton, Madeleine Albrigth, perquè Estats Units estava seguint la via de l'unilateralisme contrària al multilateralisme onusià.

Però l'important del mandat de l'egipci Butros-Ghali va ser l'inici d'una gran preocupació pels problemes de la societat global. Durant el seu mandat van tenir lloc conferències universals que han donat lloc a processos molt importants: la conferència de Rio de 1992 sobre desenvolupament i medi ambient en la qual es van posar en marxa mecanismes que van permetre fer el seguiment -que ara tant ens preocupa- del canvi climàtic; la conferència de 1994 sobre la població del Caire analitzant el problema de l'envelliment de les societats avançades i els problemes que això estava començant a plantejar; la conferència sobre el desenvolupament social de Copenhagen on es va parlar que el desenvolupament econòmic no ho és tot; la conferència de Pequín sobre la dona on s'obrien noves vies per afrontar d'àmbit mundial l'equiparació de sexes i la lluita contra la discriminació de la dona; i també la conferència sobre els assentaments humans Habitat, a Istanbul, on s'estudiava seriosament la qüestió de les conurbacions i els seus problemes i les seves potencialitats pel desenvolupament tecnològic i humà.

Butros-Gali, que havia estudiat a la Sorbona, no veia amb simpatia l'unilateralisme dels nord-americans, i el fet que 18 rangers nord-americans fossin assassinats a Mogadiscio el 1993 va crear un posicionament advers de la Casa Blanca respecte a si s'havia de renovar el mandat de Butros-Gali per un segon mandat –com havia sigut sempre amb els que havien ocupat la Secretaria General de les Nacions Unides des de la seva creació en 1945.

El boicot nord-americà a finançar el treball que Butros-Ghali volia fer per i els costos desproporcionats que Nacions Unides va haver d'afrontar pel manteniment de la pau quant els dos grans –USA i URSS- van deixar de lluitar per la supremacia va impedir que Butros-Gali pogués culminar la reforma empresa d'intentar solucionar els problemes generats per la globalització i que havia de permetre donar un nou començament a la història un cop superada la Guerra Freda d'abans de la caiguda del mur de Berlín.

Amb la nostra realitat actual confiem que cap guerra freda Putin-Obama-Xi Jinping no ens faci retornar a l'etapa anterior a 1991 i a la seva cursa d'armaments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.