Opinió

Aprendre de les exportacions o aprendre a exportar?

Les pimes destaquen per la seva rapidesa en la presa de decisions, la seva predisposició a assumir riscos i la flexibilitat de resposta a les oportunitats del mercat. Les grans empreses obtenen avantatge a través de les economies d'escala i àmbit, i d'una major habilitat per obtenir recursos especialitzats

Els fona­ments del nou cicle econòmic que estem ence­tant comen­cen a que­dar clars. A l'eco­no­mia glo­bal del conei­xe­ment l'expor­tació és un ele­ment clau, perquè els models de crei­xe­ment basats en el con­sum intern s'asso­cien amb l'endeu­ta­ment i estem davant una nova bata­lla mun­dial pel con­sum dels altres.

A casa nos­tra, els resul­tats de la lluita pels mer­cats glo­bals són mix­tos. És veri­tat que les empre­ses cata­la­nes han reforçat la seva presència als mer­cats inter­na­ci­o­nals. De fet, les expor­ta­ci­ons de béns i ser­veis de les empre­ses cata­la­nes evo­lu­ci­o­nen bé i són una bona notícia. Ara bé, el dina­misme expor­ta­dor té punts flacs. L'expor­tació creix sobre­tot a les grans empre­ses i, molt espe­ci­al­ment, entre el comerç de les plan­tes de pro­ducció de les mul­ti­na­ci­o­nals (comerç intrain­dus­trial). Però el comerç inter-indus­trial (entre empre­ses) ja no evo­lu­ci­ona tan favo­ra­ble­ment. I, encara més, el dina­misme expor­ta­dor del nos­tre tei­xit de pimes és més aviat escàs. Avui, de les prop de 600.000 empre­ses cata­la­nes, només n'expor­ten sos­tin­gu­da­ment unes 40.000. Tenim feina.

Durant els dar­rers anys l'eco­no­mia científica ha tin­gut un intens debat a propòsit de què hi ha al dar­rere que una pime exporti i molt espe­ci­al­ment sobre quin és el vin­cle entre expor­ta­ci­ons i pro­duc­ti­vi­tat. Vet aquí el que hem après:

Pri­mer. Les pimes i les grans empre­ses no obte­nen avan­tatge com­pe­ti­tiu del mateix. Les pimes des­ta­quen per la seva rapi­desa en la presa de deci­si­ons, la seva pre­dis­po­sició a assu­mir ris­cos i la fle­xi­bi­li­tat de res­posta a les opor­tu­ni­tats del mer­cat. Les grans empre­ses obte­nen avan­tatge a través de les eco­no­mies d'escala i àmbit, i d'una major habi­li­tat per obte­nir recur­sos espe­ci­a­lit­zats. A més, les difi­cul­tats per a l'obtenció d'aquests recur­sos espe­ci­a­lit­zats (inno­vació, tec­no­lo­gia, recerca, for­mació, xar­xes...) fan que les pimes depen­guin en gran mesura de l'eco­sis­tema inno­va­dor que pot gene­rar el seu entorn.

Segon. Les pimes quan expor­ten seguei­xen un procés d'auto­se­lecció. Les pimes més efi­ci­ents estan més ben pre­pa­ra­des per assu­mir els cos­tos d'entrada i la inten­si­tat de la com­petència als mer­cats d'expor­tació. Un bon procés de gene­ració de valor, inten­siu en for­mació, tec­no­lo­gia i inno­vació, és impor­tant, és con­dició necessària, per tenir èxit als mer­cats d'expor­tació.

Ter­cer. Però ser efi­ci­ents no és con­dició sufi­ci­ent. Les pimes també poden apren­dre del seu procés d'expor­tació, espe­ci­al­ment d'una major pressió com­pe­ti­tiva i de la neces­si­tat de millora contínua dels seus pro­duc­tes i ser­veis. Tan­ma­teix, aquest procés d'apre­nen­tatge és finit i les pimes també han d'apren­dre a expor­tar, cosa que ens con­du­eix cap a un cer­cle virtuós entre la inno­vació, la pro­duc­ti­vi­tat i les expor­ta­ci­ons.

Quart. Tot i amb això, i més enllà del debat entre apren­dre de les expor­ta­ci­ons o apren­dre a expor­tar, el que sí hem après és que l'entrada als mer­cats d'expor­tació genera un conei­xe­ment que es des­borda i que retorna cap a les pimes en forma de més inno­vació, més valor i més pro­duc­ti­vi­tat. Cinquè. Entre els fac­tors interns que retro­a­li­men­ten la relació entre pro­duc­ti­vi­tat i expor­ta­ci­ons hi tro­bem la cre­a­ti­vi­tat dels tre­ba­lla­dors, l'experiència direc­tiva i comer­cial i els estils de lide­ratge que fomen­ten les com­petències en inno­vació i capi­tal humà de les empre­ses. També s'ha con­fir­mat que els efec­tes des­bor­da­ment del conei­xe­ment, és a dir, la inten­si­tat en usos del capi­tal humà, la tec­no­lo­gia, la recerca i el desen­vo­lu­pa­ment, expli­quen aquest cer­cle virtuós.

Eco­sis­tema extern.

I sisè. Des del punt de vista de l'entorn, l'eco­sis­tema extern, les xar­xes de trans­ferència de conei­xe­ment també són molt relle­vants. Con­cre­ta­ment, hem con­fir­mat la importància de les eco­no­mies d'aglo­me­ració que deter­mi­nen els flu­xos locals de conei­xe­ment i la rellevància de les xar­xes de col·labo­ració a través dels meca­nis­mes de relació amb la uni­ver­si­tat i cen­tres de recerca, d'inno­vació oberta o de tri­ple hèlix.

Resu­mint. Si sabem tot això, per què no ho uti­lit­zem? Per què els ins­tru­ments de suport a l'eficiència i l'expor­tació de les pimes estan tan des­con­nec­tats i són tan escas­sos? Per què encara pen­sem que les empre­ses són homogènies i que la mida no importa? Per quan una admi­nis­tració específica, efi­ci­ent i en xarxa de suport a la pime? No és l'agent econòmic clau de l'eco­no­mia cata­lana? Doncs que es noti. Això sí que seria una estruc­tura d'estat. El món no espera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.