Aprendre de les exportacions o aprendre a exportar?
Els fonaments del nou cicle econòmic que estem encetant comencen a quedar clars. A l'economia global del coneixement l'exportació és un element clau, perquè els models de creixement basats en el consum intern s'associen amb l'endeutament i estem davant una nova batalla mundial pel consum dels altres.
A casa nostra, els resultats de la lluita pels mercats globals són mixtos. És veritat que les empreses catalanes han reforçat la seva presència als mercats internacionals. De fet, les exportacions de béns i serveis de les empreses catalanes evolucionen bé i són una bona notícia. Ara bé, el dinamisme exportador té punts flacs. L'exportació creix sobretot a les grans empreses i, molt especialment, entre el comerç de les plantes de producció de les multinacionals (comerç intraindustrial). Però el comerç inter-industrial (entre empreses) ja no evoluciona tan favorablement. I, encara més, el dinamisme exportador del nostre teixit de pimes és més aviat escàs. Avui, de les prop de 600.000 empreses catalanes, només n'exporten sostingudament unes 40.000. Tenim feina.
Durant els darrers anys l'economia científica ha tingut un intens debat a propòsit de què hi ha al darrere que una pime exporti i molt especialment sobre quin és el vincle entre exportacions i productivitat. Vet aquí el que hem après:
Primer. Les pimes i les grans empreses no obtenen avantatge competitiu del mateix. Les pimes destaquen per la seva rapidesa en la presa de decisions, la seva predisposició a assumir riscos i la flexibilitat de resposta a les oportunitats del mercat. Les grans empreses obtenen avantatge a través de les economies d'escala i àmbit, i d'una major habilitat per obtenir recursos especialitzats. A més, les dificultats per a l'obtenció d'aquests recursos especialitzats (innovació, tecnologia, recerca, formació, xarxes...) fan que les pimes depenguin en gran mesura de l'ecosistema innovador que pot generar el seu entorn.
Segon. Les pimes quan exporten segueixen un procés d'autoselecció. Les pimes més eficients estan més ben preparades per assumir els costos d'entrada i la intensitat de la competència als mercats d'exportació. Un bon procés de generació de valor, intensiu en formació, tecnologia i innovació, és important, és condició necessària, per tenir èxit als mercats d'exportació.
Tercer. Però ser eficients no és condició suficient. Les pimes també poden aprendre del seu procés d'exportació, especialment d'una major pressió competitiva i de la necessitat de millora contínua dels seus productes i serveis. Tanmateix, aquest procés d'aprenentatge és finit i les pimes també han d'aprendre a exportar, cosa que ens condueix cap a un cercle virtuós entre la innovació, la productivitat i les exportacions.
Quart. Tot i amb això, i més enllà del debat entre aprendre de les exportacions o aprendre a exportar, el que sí hem après és que l'entrada als mercats d'exportació genera un coneixement que es desborda i que retorna cap a les pimes en forma de més innovació, més valor i més productivitat. Cinquè. Entre els factors interns que retroalimenten la relació entre productivitat i exportacions hi trobem la creativitat dels treballadors, l'experiència directiva i comercial i els estils de lideratge que fomenten les competències en innovació i capital humà de les empreses. També s'ha confirmat que els efectes desbordament del coneixement, és a dir, la intensitat en usos del capital humà, la tecnologia, la recerca i el desenvolupament, expliquen aquest cercle virtuós.
Ecosistema extern.
Resumint. Si sabem tot això, per què no ho utilitzem? Per què els instruments de suport a l'eficiència i l'exportació de les pimes estan tan desconnectats i són tan escassos? Per què encara pensem que les empreses són homogènies i que la mida no importa? Per quan una administració específica, eficient i en xarxa de suport a la pime? No és l'agent econòmic clau de l'economia catalana? Doncs que es noti. Això sí que seria una estructura d'estat. El món no espera.
