Tots conei­xem la pluja d'idees (brains­tor­ming), una de les tècni­ques més famo­ses de cre­a­ti­vi­tat. Con­sis­teix a defi­nir un repte cre­a­tiu i, en equip, gene­rar idees al res­pecte sense cri­ti­car-les d'entrada. Només en una segona fase, un cop tin­guem dese­nes d'idees a la pis­sarra, podrem fer d'advo­cat del dia­ble.

Però avui us vull par­lar de la pluja d'idees inver­tida. Una meto­do­lo­gia molt diver­tida i que acos­tuma a faci­li­tar el pen­sa­ment late­ral i la ima­gi­nació.

Ima­gi­nem que tenim una piz­ze­ria o un negoci de piz­zes i que orga­nit­zem una sessió cre­a­tiva per pen­sar en noves vari­e­tats de pizza. Les ven­des de l'empresa no han anat gaire bé dar­re­ra­ment i volem rellançar els nos­tres pro­duc­tes per tal de fer-los més atrac­tius i fer pujar les ven­des.

Amb la pluja d'idees nor­mal el nos­tre repte cre­a­tiu podria ser, per exem­ple, “volem idees per fer piz­zes ori­gi­nals que facin aug­men­tar les nos­tres ven­des”. En canvi, amb la pluja d'idees inver­tida, cal cap­gi­rar del tot la for­mu­lació del repte: “Volem idees per fer piz­zes repug­nants i avor­ri­des que facin bai­xar les nos­tres ven­des.” Sor­pre­nent?

Doncs no, a la pluja d'idees inver­tida les coses fun­ci­o­nen, és clar, a l'inrevés. No resulta difícil dei­xar volar la ima­gi­nació i pen­sar en “piz­zes repug­nants i avor­ri­des”: amb insec­tes, sense for­matge, amb tros­sets de roba, sense tomàquet, sense ingre­di­ents, amb mala olor, amb pata­tes bulli­des, amb ingre­di­ents tots del mateix color, amb la massa exces­si­va­ment dura, etcètera.

Gene­rar idees boges per­met pen­sar d'una manera poc habi­tual i això fa des­per­tar la nos­tra fan­ta­sia cre­a­tiva. El següent pas de la tècnica és tor­nar a inver­tir les idees absur­des i mirar de trans­for­mar-les en con­cep­tes útils i ori­gi­nals. Per exem­ple, podem aug­men­tar l'olor d'algun ingre­di­ent per fer piz­zes més atrac­ti­ves a l'olfacte, fer piz­zes extra­or­dinària­ment espon­jo­ses o, si tenim un negoci de repar­ti­ment de piz­zes, evi­tar que es refre­din posant-les en bos­ses de roba tèrmica en comp­tes de les clàssi­ques capses de cartró. Alguna idea més?

La pluja d'idees inver­tida es pot fer ser­vir amb qual­se­vol repte cre­a­tiu. Només cal cap­gi­rar els plan­te­ja­ments habi­tu­als, pen­sar d'una altra manera i, després, inten­tar treure'n pro­fit. És espe­ci­al­ment impor­tant que els par­ti­ci­pants esti­guin desin­hi­bits, que vul­guin diver­tir-se i que no tin­guin por de dir bes­ti­e­ses. De fet, quant més passi això millors seran els resul­tats finals. Ja se sap que el seny vol una mica de rauxa, i aquesta tècnica està pen­sada, pre­ci­sa­ment, per com­bi­nar les dues alhora.

Riure i jugar, com ja he dit tan­tes vega­des, és essen­cial per fer pro­gres­sar la nos­tra cre­a­ti­vi­tat. Un equip cre­a­tiu massa seriós no arri­barà gaire lluny. El joc ens ajuda a expe­ri­men­tar, a equi­vo­car-nos, a veure les coses des de punts de vista dife­rents, etcètera. L'avor­ri­ment i la mono­to­nia maten les idees cre­a­ti­ves. Per aquest motiu penso que no s'hau­ria d'orga­nit­zar una sessió cre­a­tiva a les empre­ses sense, prèvia­ment, fer una mica d'escalf lúdic: exer­ci­cis de pen­sa­ment late­ral, frag­ments de pel·lícules esti­mu­lants (com la que reco­ma­nem al final d'aquest arti­cle), jocs col·labo­ra­tius, etcètera. La qüestió és dis­si­par una mica l'exces­siva seri­o­si­tat de les reu­ni­ons de tre­ball. Sort!