Eines

Crear vol dir fer

Un bon creatiu ha de ser radicalment imaginatiu, en efecte, però també ha de saber transformar el potencial de la imaginació en solucions pràctiques i aplicables

M'agrada molt el peu de por­tada del lli­bre que uns bons amics han publi­cat fa poc. Diu “Actuar per crear i crear per actuar”. M'agrada perquè mol­tes vega­des, equi­vo­ca­da­ment, hom creu que ser cre­a­tiu vol dir dedi­car-se a donar vol­tes inútils a les coses pel sim­ple plaer de fer-se l'interes­sant. Res més lluny de la veri­tat. La cre­a­ti­vi­tat, si no és pràctica, no ser­veix de res, espe­ci­al­ment al món de l'empresa, que és el que ens ocupa.

En rea­li­tat, la cre­a­ti­vi­tat no ser­veix de gaire si no es trans­forma en inno­vació. Inno­var vol dir alte­rar en posi­tiu, de forma mode­rada o radi­cal, alguna cosa que ja exis­teix. Inno­vem, per exem­ple, quan tro­bem els meca­nis­mes que fan que una cèl·lula tumo­ral escapi de les tàcti­ques d'auto­de­fensa del nos­tre orga­nisme, com ha fet recent­ment l'oncòleg català Joan Mas­sagué. Què volem de més pràctic que això? Inno­vem quan som capaços de tren­car els esque­mes que empre­so­nen una deter­mi­nada rea­li­tat i anem més enllà, com va fer Johan Cruyff amb el fut­bol, tant amb l'Ajax com amb el Barça.

Revo­lu­ci­o­nar.

Inno­var és moure's, fer, actuar, defi­nir, aca­bar, millo­rar, revo­lu­ci­o­nar. Res a veure amb els tòpics que encara cir­cu­len per alguns indrets, segons els quals les per­so­nes cre­a­ti­ves són poc pràcti­ques i viuen pen­ja­des als núvols de forma per­ma­nent. Un bon cre­a­tiu ha de ser radi­cal­ment ima­gi­na­tiu, en efecte, però també ha de saber trans­for­mar el poten­cial de la ima­gi­nació en solu­ci­ons pràcti­ques i apli­ca­bles.

Un bon exem­ple de tot això és sens dubte Shi­geru Miya­moto, el cèlebre autor de vide­o­jocs com Super Mario Bros o, sense anar més lluny, de la Wii de Nin­tendo. Quasi res... Resulta interes­sant saber que, de petit, Miya­moto era un nen extra­or­dinària­ment ima­gi­na­tiu. Es tan­cava en unes coves dels bos­cos pro­pers a Kyoto i allí dei­xava volar la seva ima­gi­nació. De ben segur que aques­tes experiències radi­cals durant la seva infan­tesa li van ser de molta uti­li­tat per després poder ser una per­sona amb una enorme capa­ci­tat cre­a­tiva i inno­va­dora. Pri­mer, el somni. Després, la crítica. Final­ment, la rea­li­tat. Aquest és el famós mètode cre­a­tiu d'un altre visi­o­nari: Walt Dis­ney.

Miya­moto i Dis­ney van ser capaços, però, de posar la seva exu­be­rant ima­gi­nació al ser­vei de les idees pràcti­ques i d'èxit. Això mateix és el que cal fer en les empre­ses que valo­ren les acti­tuds cre­a­ti­ves dels seus inte­grants: pas­sar de les pro­me­ses a les rea­li­tats.

Set movi­ments.

Jo pro­poso fer-ho en set movi­ments. Pri­mer, defi­nir el rumb inno­va­dor de l'empresa. Segon, crear un equip d'inno­vació amb per­so­nes il·lusi­o­na­des i molt dife­rents entre si. Ter­cer, pro­cu­rar eli­mi­nar els obs­ta­cles a la inno­vació (burocràcies, jerar­quies exces­si­ves, etc.). Quart, fer lec­tu­res cons­tants de les tendències soci­als i tec­nològiques que afec­ten el que la nos­tra empresa fa. Cinquè, expe­ri­men­tar cons­tant­ment en tallers cre­a­tius i bus­car idees tren­ca­do­res. Sisè, desen­vo­lu­par les idees més bri­llants a través de pro­jec­tes d'inno­vació. I final­ment, pro­cu­rar mesu­rar i con­tro­lar els resul­tats de tot ple­gat. Recor­deu: una idea no és inno­va­dora si no té èxit...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.