El pròxim 30 d'abril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) operarà la línia de trens entre Lleida i la Pobla de Segur en substitució de Renfe. Amb una excel·lent reputació com a instrument públic de rescat -FGC és el principal gestor d'estacions de muntanya a Catalunya-, la companyia té el repte d'oferir un servei adequat per a la mobilitat del territori amb el mínim impacte sobre els comptes de la Generalitat. Amb aquest objectiu s'han comprat nous trens amb els quals el seu president, Enric Ticó, confia que la taxa de cobertura (la part del cost operatiu que se sufraga amb el que paguen els usuaris) passi del 17% actual al 40% i poc a poc anar augmentant-la.

Els dos nous trens d'ample ibèric són de fabricació suïssa (Stadler), de tracció dièsel, poden assolir una velocitat màxima de 120 km/h i portar fins a 201 passatgers, dels quals 104 asseguts. Entre Lleida i Balaguer i de dilluns a divendres, l'oferta passarà de quatre freqüències per sentit a deu entre els 5:25 hores i les 22:00 hores. Entre Lleida i la Pobla, es passarà d'un tren per sentit i dia a quatre. El cap de setmana la freqüència serà una mica inferior a la dels dies laborables.

La posada en marxa dels nous trens i les noves freqüències suposa una victòria per a les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, que des de fa molts anys estan embarcades en la defensa d'un servei ferroviari digne. Una llarga lluita que arrenca el 1984 quan el Ministeri de Foment amenaça de tancar la línia, amb un important dèficit operatiu. En aquell moment, la Generalitat i la Diputació de Lleida es fan càrrec d'aquesta diferència, però durant els vint anys posteriors se succeeixen retalls en els serveis, fins que el 2005 el president de la Generalitat del moment, Pasqual Maragall, i el del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, acorden el traspàs de la línia. En espera d'assignar el servei, Renfe continua com a operadora.

La crisi i la contenció pressupostària porta l'executiu català de CiU a inicis del 2012 a aprovar una dura retallada del servei. Amb aquest posar i treure freqüències, la línia es dessagna inevitablement. Els passatgers, que el 1985 havien estat 450.000, cauen fins als 95.000. L'alcalde de Tremp en aquell moment, el socialista Víctor Orrit, va arribar a dir amb un to emprenyat gens dissimulat: “Si tot es valora amb criteris econòmics, ja ens poden dir a quin barri de Barcelona hem d'anar a viure.”

L'embrió d'aquesta infraestructura és d'una línia que havia de connectar Andalusia amb França pel port de Salau, que no es va arribar a fer. El tros de Lleida a Balaguer es va inaugurar el 1924 en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, però no va connectar amb la Pobla de Segur fins al 1951. En total són 89,35 km de longitud sense electrificar.