L'avaluació pública no reïx
El seguiment de les polítiques públiques és una garantia d'eficiència i transparència que té molt de camí per recórrer
L'avaluació de polítiques públiques encara és una pràctica poc establerta, llevat de l'àmbit de les infraestructures i dels fàrmacs.
Tanmateix, Catalunya és l'avantatjada de la classe en aquesta matèria, ja que ara com ara és l'únic territori de tot l'Estat que té un òrgan d'avaluació propi. Es tracta de l'Institut d'Avaluació de Polítiques Públiques, (Ivalua) un consorci públic constituït per la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, la Diputació de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, el Consell Interuniversitari de Catalunya i el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.
L'Institut va començar a funcionar l'any 2008 per promoure l'avaluació de polítiques públiques i de programes del tercer sector social. La seva tasca té uns objectius tan lloables com el de millorar l'efectivitat, l'eficiència i la transparència dels programes públics.
Des de llavors, la presa de consciència de la importància de l'avaluació de polítiques publiques ha avançat ràpidament. Ara bé, encara hi ha molt de camí per recórrer segons evidencia Álvaro Choi, professor de la Universitat de Barcelona i membre de l'institut d'Economia de Barcelona, en el seu informe L'avaluació econòmica de la Llei d'educació de Catalunya: una avaluació de l'avaluació.
El director d'Ivalua, Marc Balaguer, explica que el principal problema amb què es troben és que sovint l'avaluador fa més tasca de metge forense que d'un prescriptor de fórmules magistrals perquè les polítiques publiques tinguin un disseny i una posada en pràctica d'èxit. I no només això. “Malauradament, la majoria de les polítiques públiques no fan avaluació de necessitats”, afegeix Balaguer. Per tant, molts programes públics ja neixen amb un pressupost que no s'ajusta a les necessitats reals de l'actuació, o directament estan dissenyats en els condicionants d'altres temps. Per tant, perden eficiència i, consegüentment, hi ha un malbaratament de recursos públics.
Per confiar més en l'avaluació de les polítiques públiques els experts consideren que primer fan falta canvis polítics i després organitzatius de les administracions públiques, perquè incorporin aquesta pràctica com un dels elements inicials en qualsevol programa o política pública. “Cal una disposició de tothom per a aconseguir-ho”, explica Federico Todeschini, un dels analistes d'Ivalua.
L'experiència als països més avançats en la matèria demostra que la creació d'una cultura de l'avaluació no és immediata. El pas més important en aquest camí serà possiblement l'abandonament de la concepció de l'avaluació com a tràmit administratiu o instrument de càstig i la comprensió que l'avaluació constitueix una oportunitat per assignar millor els recursos, aprendre dels encerts i, sobretot, no repetir errors.
Així mateix, Balaguer considera que l'avaluació s'ha d'entendre com un procés evolutiu, en tres fases, el del disseny de la política pública, la implementació i l'impacte. En canvi, sovint, es fa avaluació d'una de les tres, que en deixa a mitges les capacitats de millora. Per això, Ivaluaha de fer una tasca de formigueta, difondre i promoure les excel·lències de l'avaluació en diferents fronts.
Anualment, realitzen entre 8 i 9 avaluacions, en àmbits que tenen una projecció social com l'ocupació, els serveis socials, l'habitatge, pobresa energètica i empresa, majoritàriament en el sector públic, però també n'han fet per al sector privat com una avaluació sobre pobresa per a Aigües de Barcelona. Sobretot, aquestes avaluacions es publiquen i fins i tot se'n fan documents pràctics per distribuir entre diversos agents.
DIFUSIÓ.
El consorci, ara com ara, té un equip de cinc analistes i una xarxa de col·laboradors del món universitari.
Els països referents
Els països escandinaus i els anglosaxons han estat tradicionalment on més han implantat l'avaluació de les seves polítiques públiques.
Aquesta és una acció habitual assumida per polítics, tècnics i ciutadans en general. Ara bé, en tots dos grup de països s'hi ha assumit aquesta pràctica per motius diferents.
En el cas dels escandinaus, s'interpreta com una eina de bon govern, les seves organitzacions treballen amb unes altes exigències de transparència i l'avaluació ho garanteix.
En el cas dels anglosaxons, hi ha més tradició d'avaluar les polítiques públiques, com una eina de fiscalització, doncs es fa més seguiment de les decisions que prenen les administracions.