Els hàbitats també són del PIB

El patri­moni natu­ral de Cata­lu­nya ha vis­cut uns dar­rers anys ben gal­do­sos, amb reta­lla­des pres­su­postàries que han supo­sat una reducció de fins a un 60% en les polítiques des­ti­na­des a la seva pre­ser­vació -entre un 30% i un 40% en la dotació dels espais natu­rals–. Un menys­te­ni­ment que ha impul­sat un cen­te­nar de pro­fes­si­o­nals experts en matèria de con­ser­vació del medi a pro­po­sar un gran pla d'acció en què es plan­teja crear noves estruc­tu­res orga­nit­za­ti­ves, reno­var el marc legal, pla­ni­fi­car els espais natu­rals i valo­rar el patri­moni natu­ral, tot reforçant-ne el finançament.

Un pri­mer pas, com insis­tei­xen els pro­mo­tors d'aquesta ini­ci­a­tiva, és fer avi­nent a la glo­ba­li­tat de la soci­e­tat que el nos­tre patri­moni també es pot sot­me­tre a una comp­ta­bi­li­tat en euros, que hau­ria de sumar en el PIB. Segons dades refe­ri­des a Cata­lu­nya de l'informe EME de Fun­dación Bio­di­ver­si­dad, el valor econòmic dels ser­veis dels eco­sis­te­mes puja a 994.000 mili­ons d'euros per any, des­glos­sats en 547.000 mili­ons en ser­veis d'abas­ta­ment (matèries pri­me­res, aigua, recur­sos natu­rals); 253.000 mili­ons en ser­veis de regu­lació (fun­ci­ons i pro­ces­sos ecològics, pol·linit­zació, depu­ració natu­ral de l'aigua, etc.) i ser­veis cul­tu­rals i soci­als (valors imma­te­ri­als, recre­a­tius, pai­satgístics). Per posar-ho en con­text, val a dir que el PIB de Cata­lu­nya és de 204.666 mili­ons, gai­rebé cinc vega­des menys que el valor dels seus actius de natura.

Tan­ma­teix, com asse­nyala un dels pro­mo­tors del pla, Josep Maria Malla­rach, pro­fes­sor de patri­moni natu­ral i ava­lu­ació de polítiques ambi­en­tals, “el pro­blema de fons és que encara estem regits per un sis­tema econòmic que no valora les exter­na­li­tats de la natura, i cal posar preu al patri­moni, fer una comp­ta­bi­li­tat ambi­en­tal com ja es fa a països com Noru­ega”. I no val a badar, com asse­nyala Santi Pérez Segú, mem­bre de la comissió ges­tora i tècnic del ser­vei de Pla­ni­fi­cació de l'Entorn Natu­ral del Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat: “La pèrdua de bio­di­ver­si­tat a Europa és d'un 6% anual, cosa que a Cata­lu­nya es pot comp­ta­bi­lit­zar en 6.000 mili­ons.”

El docu­ment del pla, en el seu apar­tat econòmic, demana avançar en una estratègia de finançament que com­bini l'apor­tació de l'admi­nis­tració amb nous ins­tru­ments fis­cals i més par­ti­ci­pació en el finançament comu­ni­tari, entre altres. Així mateix, hom parla d'adop­tar mesu­res de fis­ca­li­tat ambi­en­tal i apli­car cri­te­ris de dis­tri­bució de recur­sos públics en funció dels bene­fi­cis i ser­veis eco­sistèmics pres­tats. Com explica Malla­rach, “ha de pre­val­dre el prin­cipi que qui des­tru­eix patri­moni natu­ral, que pagui, i fixar figu­res com gra­var l'acti­vi­tat immo­biliària per com­prar espais natu­rals, com es fa a França”, o, com diu Pérez, “ofe­rir incen­tius fis­cals per als pro­pi­e­ta­ris que es com­pro­me­tin a con­ser­var patri­moni natu­ral, i per això el camí pot ser poten­ciar la figura de custòdia del ter­ri­tori”. Al pla també es posa el focus en una figura com és el banc d'hàbitats, en què qual­se­vol actu­ació urbanística sobre el ter­ri­tori que pre­su­mi­ble­ment pugui mal­me­tre el medi, es com­pensi amb altres acci­ons que puguin con­tri­buir a la recu­pe­ració d'altres hàbitats. Afe­geix que en el finançament local, “els ajun­ta­ments hau­rien de per­ce­bre recur­sos públics en funció dels ser­veis ambi­en­tals que ofe­rei­xen”. Convé tenir una altra mirada sobre els hàbitats que ens envol­ten. Els nos­tres espais natu­rals pro­te­gits, com ha infor­mat l'Ins­ti­tut Cerdà, gene­ren 192 mili­ons d'euros de valor afe­git brut a l'any i creen 5.100 llocs de tre­ball, i poden esde­ve­nir una eina, per exem­ple, “del sis­tema de salut, tot pro­gra­mant visi­tes terapèuti­ques dels malalts als bos­cos, i així reduir cos­tos a la Segu­re­tat Social”.

Pel que fa al desen­vo­lu­pa­ment de l'agri­cul­tura, per a Santi Pérez, “el país hau­ria d'apro­fi­tar que ara la política agrària comuna (PAC) s'ori­enta cap al suport a la implan­tació de mesu­res agro­am­bi­en­tals i, per exem­ple, apos­tar per la rama­de­ria exten­siva en lloc de la inten­siva”. Una cosa tenen ben clara els pro­mo­tors del pla d'acció, i és que cal posar al dia i ampliar el marc jurídic i crear ens que el puguin des­ple­gar. A més de la reno­vació de lleis que han aca­bat esde­ve­nint obso­le­tes, com és el cas de la llei de patri­moni natu­ral, del 1985, cal­dria, com asse­nyala Malla­rach, “treure del calaix les direc­tius sobre con­nec­ti­vi­tat ecològica que el govern té des del 2006 i dis­se­nyar un veri­ta­ble pla de con­nec­ti­vi­tat ter­ri­to­rial, a més d'anar a un canvi de para­digma, per pas­sar de la infra­es­truc­tura grisa a la verda”. Així mateix, en el pla s'advoca per crear una Agència Cata­lana de Patri­moni Natu­ral “àgil, trans­pa­rent i amb capa­ci­tat de coor­di­nar tota l'admi­nis­tració”.