Al darrer programa de Retrats a TV3, Doble grau: potenciant l'excel·lència, Jaume Barberà entrevista dos estudiants de doble grau de matemàtiques i informàtica i de matemàtiques i física. En explicar el seu dia a dia, veiem que són persones que dediquen la major part del seu temps als seus estudis, i queda poc espai per a alguna activitat de lleure i encara menys per sortir de festa. En aquest moment, el periodista els pregunta si no tenen la sensació d'anar sobrecarregats i que això els impedeix “ser joves”. Aquí els estudiants surten com podem del compromís, però en el fons el que ens podria fer dubtar és la pregunta en si mateixa. Estem tan acostumats que el nostre país és exportador de gresca que hem arribat a creure que l'única manera normal de ser joves és sortir de marxa cada setmana. A vegades arribem a ignorar que hi ha mil maneres diferents de ser jove i poder dedicar aquesta etapa de la vida al que més interessi a una persona. Perquè el veritable luxe de la joventut és el temps lliure per dedicar-lo al que vulguem i no haver de preocupar-se de temes logístics que més endavant requereixen un espai molt considerable de la nostra atenció, des de pagar la hipoteca a saber què soparem demà.

Per això, per a un jove científic, aquesta és una oportunitat que no pot desaprofitar per poder dedicar-se a aprendre, investigar, intentar entendre i reflexionar. Abans dels 35 anys molts dels grans científics que coneixem (i més els matemàtics) ja han fet les seves aportacions més rellevants al coneixement. Més endavant, generalment, començaran a gestionar equips d'investigadors més joves i dedicaran part del seu temps a la docència i a aconseguir pressupostos de recerca o coordinar projectes internacionals. I gradualment tindran menys temps per dedicar tota la seva atenció sense interferències a la creativitat i a aprofundir en les qüestions científiques que els interessen.

Per tant, si ara es dediquen als seus estudis de manera apassionada necessàriament deixaran de banda altres coses, igual que fan els esportistes d'elit, els músics o altres professionals en aquesta etapa de creixement. És una forma, com una altra, de ser jove.